Orquídies, regals dels déus o perfecció evolutiva

Orquídies, regals dels déus o perfecció evolutiva Ophrys sphegodes

Són espècies fascinants i intrigants amb flors que solen recordar-nos l’aspecte de diversos insectes, els seus pol·linitzadors. I que també tenim a terres valencianes. Poblacions difícils de trobar per l’escassetat i perquè, com la resta de membres de la seua família, necessiten de les condicions idònies per a florir. La nostra bloguera de botànica inclusiva, Maria José Aguilar, no s’ha donat per vençuda i ha aconseguit l’objectiu d’aquest mes: trobar orquídies silvestres en flor.

Orquídies tan belles com intrigants. Creacions naturals que, a causa dels seus “heroics esforços de l'ànima, de la flor”, no poden simplificar-se en el fet de ser l'obra d'un “totpoderós” sinó com a resultat del llarg i complex camí de la Selecció Natural. Els seus sublims estratagemes mitjançant els quals són fecundades són tan variats i quasi tan perfectes com qualsevol de les més belles adaptacions del món animal, gràcies al qual s'elevarà tot el regne vegetal a la consideració de la majoria de les persones. D'aquesta meravellosa i entranyable forma, amb l'admiració d'aquell que sap apreciar el xicotet, Charles Darwin introduïa la seua gran obra La fecundació de les orquídies, 1862.


1 ophyris scolopax

Flor d'Ophrys scolopax. / M. J. Aguilar, Manzanera, maig 2018.

 

El Jardí Botànic de la Universitat de València ha dedicat el mes de maig a la família de les orquídies proposant diverses activitats, com la XV Exposició que va organitzar l'Associació de Orquidiòfils Valencians (OVAL) en l’Umbracle, amb mercat de viveristes, experts en cultiu amb representants d'Espanya i Portugal, xarrades i visites guiades a l'hivernacle, conferències i la preciosa exposició de Lluís Ibáñez titulada Les nostres orquídies, que es pot visitar fins al 31 de maig.

Des de finals de març fins a dissabte 19 de maig, he anat dedicant les meues eixides al camp, amb rutes aptes per a totes les persones, a l'objectiu final d'observar “les nostres orquídies” com titula Ibáñez. Els meus intents al març i abril no van ser fructífers, malgrat les nombroses cites descrites a la Comunitat Valenciana, amb al voltant de 70 espècies diferents d'aquesta família, segons va comentar Carles Fabregat en la conferència sobre orquídies silvestres celebrada dins del cicle d'activitats del Botànic. 

En el món es calcula que existeixen unes 35.000 espècies. D'aquestes, la seua majoria viu en climes tropicals i tan sol el 1% (350) habiten en el continent europeu, 70 de les quals a la Comunitat Valenciana. A priori i amb aquestes dades, semblava empresa fàcil localitzar una ruta botànica enfocada a l'observació i gaudi de les orquídies silvestres, però com us explicaré en les línies posteriors, no ha sigut tan senzill.

 

La família Orchidaceae

 

Regne: Plantae

Divisió: Magnoliophyta

Classe: Liliopsida

Ordre: Asparagales o Orchidales

Família: Orchidaceae

Descripció: són plantes herbàcies, perennes, en rares ocasions anuals, terrestres o epífites, i també poden ser enfiladisses. Unes poques espècies manquen de clorofil•la i són micoheterotròfiques.

Tija: per a les espècies terrestres la tija pot ser en forma de corm o rizoma. En les espècies epífites són les fulles les que actuen com a tal, engrossint-se en la base per a formar pseudobulbs, que serveixen com reservori d'aigua i nutrients ,i que es recobreixen per baines foliars. En funció del nombre de tiges es classifiquen en monopodial (una sola tija) osimpodial (diverses tiges).

Flor: malgrat la gran varietat que existeixen, la seua estructura és homogènia. El periant és trímer, format per tres peces externes, anomenades sèpals (S), dues que són laterals i un de dorsal. Compta amb tres elements interns, els pètals (P), un dels quals s'ha modificat en un llavi o label (L), que és el de major grandària i de color més intens. Aquesta peça és on trobarem les singularitats d'aquesta família, ja que es mimetitza a la perfecció al seu pol·linitzador.

2 esquema flor

Peces principals de la flor d'orquídia

 

La fecundació de les orquídies

Cada taxó d'orquídia disposa del seu pol·linitzador, que en ocasions són exclusius, la qual cosa dificulta el seu cultiu fora del seu hàbitat natural. Açò és fruit, entre altres coses, d'una llarga adaptació d'anys i anys d'evolució.

Com a mostra del curiós d'aquestes espècies, cite una anècdota que explica Martí Domínguez en l'edició de Laetoli de la La fecundación de las orquídeas (2007): «En treballar en el seu hivernacle, Darwin amb Sobralia macrantha, orquídia original de Guatemala, adverteix que el seu nèctar és molt potent per al borinot britànic, perquè després de beure el seu nèctar, l'insecte va estirar les seues potes i va jaure sobre el label durant una estona». Es podria dir que el borinot anglés es va embriagar de nèctar, com el visitant estiuenc que es passa amb la sangria en les platges mediterrànies.

O aquesta altra observació de l'il·lustre naturalista que també arreplega Domínguez en el mateix volum: «la història de l'orquídia estel de nadal (Angraecum sesquipedale), d'enormes flors blanques (15 cm de diàmetre), amb un esperó (on conté el nèctar) de 29 cm de longitud, per la qual cosa Darwin va exclamar “Vaja espiritrompa ha de tenir l'arna!”. Diversos entomòlegs de l'època el van ridiculitzar per aquesta hipòtesi i en 1903 el baró Lionel Walter Rothschild i l’entomòleg Karl Jordan van descobrir la papallona nocturna que pol·linitza l'Estel de nadal i la van denominar Xanthopan morgani praedicta, en honor al pronòstic de Darwin». Sense dubte, un apassionant món per descobrir apte per a tots els públics en què solament cal tenir curiositat i campejar!


3 orquidia darwin xanthopan
Orquídia de Darwin o estel de Nadal, Angraecum sesquipedale, consultar fitxa en Jardí Botànic UV . A la dreta, Xanthopan morgani praedicta / Esculapio (Wikimedia Commons)

 

Les nostres orquídies silvestres

Cal dir que les espècies que localitzarem a la Comunitat Valenciana són xicotetes i no requereixen d’espiritrompes tan enormes, però no per això deixen de ser sorprenents. En la seua majoria són terrestres. La seua reproducció fora de les seues condicions ambientals naturals resulta quasi impossible ja que depenen de la simbiosi entre les arrels de la planta i el fong-micorriza al que cada espècie està associada. I que ni se us ocórrega intentar agafar la planta al bosc per a portar-la a casa: es morirà en breu i, a més, totes les orquídies de la Unió Europea estan protegides.

A finals d’abril, el botànic i especialista en orquídies D. Aurelio Peña va organitzar unes jornades pel Parc Natural del Túria, concretament per la Vallesa, per a l'observació d'aquestes delicades i xicotetes joies mediterrànies. Em vaig posar en contacte amb ell i molt amablement em va acompanyar. Passàrem 2 jornades recorrent els llocs on les havia observat, amb la mala fortuna que, després d'uns intensos dies de ponent, la floració ja havia donat pas a la fructificació, per la qual cosa no vaig poder gaudir de les peculiaritats cromàtiques d’Ophrys, Orchis i Limodorum, la més tardana en aquest paratge en concret.

 

Vista vallesa google

Vista aèria de Google Earth de la Vallesa de Mandor

 

Al bosc pertanyent a la Vallesa de Mandor, existeix un llac, arreplegat en el catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana, on acabàrem la nostra excursió, amb l'esperança d'observar algun exemplar de Limodorum. Però tampoc va ser molt fructífera la cerca, excepte per una inflorescència, per la qual cosa em vaig adonar que havia arribat tard per a aquestes latituds.

limodorum

Detall d'inflorescència de Limodorum. / M. J. Aguilar, Llac de la Vallesa, abril 2018.

El privilegi que t'acompanye un botànic com Aurelio és que vaig poder accedir a aquest paratge, propietat del Conde Trénor, per a compartir amb tots vosaltres algunes imatges d'un dels boscos més singulars i millor conservats en la perifèria d'una gran ciutat, València. El meu més sentit agraïment, per aquest gran dia de camp Aurelio i els que estic segura que ens queden!

Encara que durant aqueixes jornades de camp no vaig poder localitzar una ruta accessible i fotografiar els exemplars del Parc Natural del Túria, van ser molt enriquidores perquè vaig descobrir un apassionant món. L'hàbitat de les orquídies és molt variat, ja que es poden localitzar en terrenys calcaris, rojos, guixos i en els llocs més insospitats, com en una escombrera en què localitzàrem un grup en companyia de gladiols silvestres (Gladiolus illyricus). Sens dubte, tenim molt que aprendre de la naturalesa, de com qualsevol lloc, per inhòspit que semble, una simple planta ho converteix en un bell jardí. Espere que les autoritats locals prenguen partit i prompte protegisquen i cuiden aquest lloc, perquè les orquídies siguen les protagonistes i no les deixalles humanes.

Malgrat tot l'après, no estava saciada, i tenia la necessitat de veure les flors d’orquídies, fotografiar-les, estudiar-les al detall. Per això, gens millor que unes jornades per a calmar les meues ànsies de flors. Vaig triar les II Jornades d'orquídies de Manzanera, a Terol, dirigides per Fernando J. Feliu i celebrades el 19 de maig.

Manzanera és un municipi, a 996 m, que pertany a la Serra de Javalambre, en el qual s'han citat més de 20 espècies. A més compta amb molts altres atractius, com la Sabina del Desmayo (Juniperus thurifera), tolls, las Agujas de las Alhambras i uns paisatges espectaculars propis d'aquesta serra.

6 vista google earth puntos de la ruta
Vista aèria de Google Earth del paratge recorregut en les II Jornades d'orquídies en Manzanera, Terol.

 

Iniciem el nostre itinerari botànic en l'àrea recreativa de la Font del Cañuelo, on aparquem els vehicles. Just en la zona d'estacionament, ja observem els primers exemplars, concretament unes incipients Cephalantheras damasoniu, als pocs metres d'una colònia generosa de Limodorum abortivum. El grup va continuar per una senda fins a la següent parada, la Fuente del Gavilán, on ens esperaven les Ophrys. Com la senda era molt estreta, jo em vaig traslladar amb cotxe fins a la següent parada i vaig esperar a que arribara el grup, mentre gaudia de les enormes savines i el suau i relaxant so del rierol.

 

7 cephalanthera limodorum
Cephalanthera damasoniu i Limodorum abortivum / M. J. Aguilar, Manzanera, maig 2018.

7 ophrys sphegodes scolopax

Ophrys sphegodes i Ophrys scolopax / M. J. Aguilar, Manzanera, maig 2018.

 

Passàrem tot el matí en el camp, amb una agradable i fresca temperatura, i observàrem 7 espècies diferents, 6 d'elles sense haver de desplaçar-nos més d'uns 200 m, una meravella! Gràcies a la diferència climàtica i altitud, la temporada en aquestes latituds és més tardana, per la qual cosa encara s'és a temps d'observar-les.

Espere que gaudiu trobant i descobrint a la família de les orquídies, «que ha realitzat una evolució com un bricoleur que durant milions i milions d'anys remodela lentament la seua obra, la retoca sense parar, tallant ací, allargant allà… Sense rebutjar res, o quasi res, perquè tot pot ser d'utilitat en algun moment», citant, de nou, a M. Domínguez. Com la diversitat funcional, que tants i tants genis ha aportat al llarg de la història. Res com observar la naturalesa per a entendre'ns a nosaltres mateixos.

 

Agraïments
D. Aurelio Peña, D. Fernando J. Feliu, entitats i personal organitzador de les II Jornades d'orquídies de Manzanera, personal del Parc Natural Serra Calderona i personal del Parc Natural de Túria.

 

BIBLIOGRAFIA

Darwin Charles (2007). La fecundación de las orquídeas. Traducció de Carme Pastor. Edició dirigida per Martí Domínguez. Editorial Laetoli, Vicerrectorado de Protección Social y Cultural de la Universidad Pública de Navarra. Navarra.
Arditti, Joseph & Elliott, John & Kitching, Ian & Wasserthal, Lutz. (2012). ‘Good Heavens what insect can suck it’ – Charles Darwin, Angraecum sesquipedale and Xanthopan morganii praedicta. Botanical Journal of the Linnean Society, 169, 403–432.

ENLLAÇOS

www.researchgate.net
https://es.wikipedia.org/wiki/Angraecum_sesquipedale
http://www.agroambient.gva.es/es/web/biodiversidad/orquideas-silvestres
http://www.monografias.com/trabajos30/clasificacion-orquideas/clasificacion-orquideas.shtml
http://jardibotanic.org
http://www.manzanera.org

 

Mª José Aguilar Carrasco

Llicenciada en Ciències Ambientals  per la UPV

M'encanta escalar, el pajareo i els arbres. Mai recorde els autors dels llibres que llig i em fan molt por les formigues perquè de menuda vaig tindre un xicotet incident amb elles. No entenc perquè la gent deixa fem als espais naturals i somie regularment que sóc un albatros i puc volar molt alt. Em confesse adicta a la crema de mans.

Lloc Web: www.naturalmenterodando.com/