La invasió dels plomalls

Les inflorescències en forma de plomalls de la Cortaderia selloana alliberen en aquesta època milers de llavors que són dispersades fàcilment pel vent. Una planta invasora al nostre territori que ja ha colonitzat perillosament tota la serralada cantàbrica i les illes Canàries, produint seriosos problemes ecològics i econòmics.

Els cridaners plomalls d'aquesta planta argentina porten segles adornant els jardins de mig món, gràcies a la seua gran difusió com a espècie ornamental. Però l'ambició colonitzadora d'aquesta planta va superar les barreres de les zones enjardinades per a naturalitzar-se en vores de camins i carreteres, fins a arribar a zones naturals i d'alt valor ecològic.

 

PLOMALLS8

Una situació problemàtica a Espanya on produeix grans danys ambientals, en desplaçar les espècies autòctones, alterar el paisatge i trencar l'equilibri de l'ecosistema, i econòmics per la gran inversió que s'ha de dur a terme de forma continuada en el seu control i eradicació.

S'estén principalment en les regions de la Cornisa Cantàbrica i Canàries, encara que també apareix de forma dispersa a Andalusia, Catalunya i altres zones del Mediterrani. Així, s'ha establert al nostre territori un pla de control i eliminació d'aquesta planta invasora, per a frenar la seua expansió sobretot en ambients riparis, aiguamolls i sistemes dunars, els seus emplaçaments favorits.

Coneix al teu enemic!
És una planta herbàcia de fulla perenne originària de sudamérica que s'estén des del litoral argentí i uruguaià fins al sud de Brasil i algunes zones costaneres de Xile. Forma robustes motes de més de tres metres d'alt amb fulles acintades aspres i aserrades, d'ací el nom del gènere “Cortaderia” ja que pot produir fàcilment talls, cortes, a les mans en manipular-les.

 

PLOMALLS2


Quan floreix produeix les seues característiques inflorescències de color platejat i forma de plomall que agrupen les flors en forma d'espiga. Cada plomall pot produir fins a 100.000 llavors amb llargs i fins pèls que faciliten la seua dispersió pel vent fins a prop de 30 km a la redona. També pot reproduir-se de forma vegetativa a partir de fragments vegetals despresos la planta.

A més, és una planta molt rústica que suporta bé les temperatures extremes i la sequera, aprofitant molt bé la humitat continguda en l'aire. S'adapta bé a qualsevol tipus de sòl, independentment de la seua qualitat i textura, encara que prefereix els sòls humits i frescs dels marges dels rius, aiguamolls i zones costaneres. I per si no fos poc és resistent als incendis rebrotant fàcilment després d'aquests. En definitiva, una autèntica supervivent.

 

PLOMALLS3

Va ser descoberta pel botànic Alexander Von Humboldt (1818), que li va posar el nom de Cortaderia selloana en honor al seu coetani Fiedrich Sellow, un botànic i naturalista alemany que va anar dels primers a estudiar la flora de Brasil. A la fi d'el mateix segle va ser introduïda a Espanya com a planta ornamental però no va ser fins a 1953 quan es va trobar naturalitzada en la badia de Santander.

Problemàtica a Espanya
Són moltes i cada vegada més les espècies que troben fora del seu hàbitat natural un mitjà apropiat per a subsistir, propiciat pel canvi climàtic i el trasllat continu d'espècies per tot el món. De fet, la invasió d'espècies està considerada com la segona causa d'extinció d'espècies en el planeta, després de la destrucció dels hàbitats.

No totes les espècies introduïdes tenen perquè arribar a ser invasores, tot dependrà de les seues condicions ecològiques, però si ho són poden arribar a produir grans desequilibris en el nou ecosistema que ocupen. L'Herba de la Pampa, a més de modificar el paisatge, competeix amb les espècies autòctones per l'espai i els recursos.

 

PLOMALLS6

Les seues arrels poden estendre's enormement, fins a 2 m lateralment i 3,5 m en profunditat, modificant la disponibilitat de l'aigua en el sòl. A més el seu elevat port i la seua presència  modifica fortament el paisatge.

Presenta agulles de sílice en les seues fulles, pel que no seran ingerides pels animals hervívors de la zona, i en tractar-se d'una gramínia s'afig a llista de plantes que poden provocar al·lèrgies. Tot açò es tradueix en una disminució de la biodiversitat a més de posar en risc el complex funcionament de l'ecosistema.

En el nostre territori la seua capacitat per a envair riberes, zones fluvials, dunes i cues d'estuaris la converteix en una espècie molt perillosa per a aquests valuosos enclavaments. Encara així és en els talusos i desmuntes creats per les infraestructures viàries del nord de la península on més abunda. A Cantàbria, una de les zones més afectades, la presència de cortaderia és alarmant. Quan floreix pot veure's quasi per qualsevol part, i les zones ermes queden ràpidament colonitzades. A més ja és preocupant la seua presència en alguns espais naturals d'alt valor ecològic com és el cas de Canàries, posant en risc la peculiar flora endèmica de les illes.
 

 PLOMALLS4


Actuacions de control
Primer es realitza un control mecànic arrancant amb maquinària totes les motes. Si no es pot realitzar amb maquinària, es realitza de forma manual amb quadrilles de tècnics degudament protegits en mans, cara i ulls ja que, com hem dit anteriorment, les fulles són molt tallants.

Una tasca molt costosa que consisteix a tallar amb serres mecàniques la part aèria i després cavar al voltant per a arrancar totes les arrels, evitant així el rebrot. Si l'entorn ho permet s'aplica posteriorment sobre la zona glisofato, un herbicida que afavoreix la seua total eliminació. Les labors d'eradicació han de repetir-se en les zones envaïdes durant diversos anys fins a comprovar que no hi ha nous rebrots.

 

PLOMALLS7

Als últim anys s'ha descobert que una espècie del mateix gènere que aquesta planta anomenada Cortaderia jubata, procedent d'Argentina i Perú, presenta unes característiques reproductives molt semblants sent fins i tot més propensa a l'expansió que l'Herba de la Pampa. Per tant es recomana no utilitzar-la com a planta ornamental en el nostre territori.

En cas de tenir aquesta planta en el teu jardí diposita les restes de poda en contenidors específics, mai en el mitjà natural. En qualsevol cas sempre serà millor utilitzar plantes autòctones del nostre territori al nostre jardí, per a evitar possibles introduccions.

Elisa Caballer

Llicenciada en biologia i ciències ambientals Tècnic de Cultura i Comunicació al Jardí Botànic de la Universitat de València

Mitjà