La flora del Corpus

Les processons són actes rituals en forma de desfilada que se celebren en moltes de les diferents religions que hi ha en el món. En el cristianisme, per exemple, n’hi ha dedicades a la Setmana Santa o al viacrucis. A Espanya hi ha algunes molt arrelades, com la de la Virgen del Rocío en Almonte (Huelva), la més multitudinària a nivell nacional, la de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, o la del Corpus Christi a València, una de les més vistoses i antigues. Com estan presents les plantes en les processons? Quina importància tenen?

Les processons són actes religiosos que congreguen a molts fidels, molt lligades al cristianisme i a altres religions. Siga quin siga el motiu de la processó, tant els passos o les imatges com les persones que desfilen solen portar flors com a adorn o com a ofrena (com ja ho explicàrem en articles específics dedicats a la flora pasqüera i a la flora fallera). A València ciutat existeix la tradició d'escampar pel sòl fulles i branques de plantes aromàtiques, amb el que es crea una catifa vegetal sobre la qual caminen les persones en processó, els portadors de les imatges, personalitats, etc.

 

La murta: l'enramà i un pasdoble

Una de les plantes més utilitzades en les processons és la murta o murtra, Myrtus communis L. És un arbust o arbre menut de la família de les mirtàcies, de distribució mediterrània. Sol trobar-se en marges de torrents, vessants d'ombria i, freqüentment, va lligada a la vegetació forestal. No té preferències de sòl, però sí requereix de certa humitat edàfica. Les fulles són brillants, coriàcies i disposades per parells en la tija. La murta floreix de maig a juliol, unes flors blanques molt cridaneres. El fruit és comestible i de color negre blavís. És l'única espècie nativa representant de les mirtàcies a Europa.

 

Murta

Myrtus communis L. / C. López

 

Les fulles, flors i fruits són rics en olis essencials aromàtics. Les fulles els acumulen en gotes microscòpiques per tota la superfície foliar. L’oli està compost per una mescla de molècules que pot variar en funció de l'origen de la planta. L'oli essencial s'extrau per destil·lació i se li coneix també per “aigua d'àngels”. Precisament, la presència d'aquests olis essencials és la característica que ha fet que aquesta espècie siga una de les més importants en les processons, ja que en ser trepitjada desprèn l'aroma dels mateixos.

 

Components de l'oli essencial de murta (% variables)
mirtenol limoné cineol nerol
acetat de mirtenol linalol p-ciné fenilpropanoid
piné geraniol metileugenol

 

A l'oli de murta o murtra se li atribueixen nombroses propietats medicinals i moltes persones l’usen via interna i via tòpica. L’AEMPS (Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris), fa referència exclusiva a l’ús cosmètic i cita, en la modificació del seu annex de la Decisió 96/335/CE, que l'extracte de la fulla de la murta té funció astringent i que l'oli essencial de murta té funció de tònic/emmascarant.

A més, el Myrtus communis L. és la base del que popularment es coneix com a “l’enramà de la murta”. Antigament, la gent anava amb els carros i camions a tallar murta a la muntanya i moments abans de la processó eixien pels carrers a repartir-la. Una pràctica, típica en molts municipis, que es va reduir en molts d'ells per la regulació de l'ús de la planta (espècie protegida).

 

Enrama picanya1945
L’enramà de la Murta en les festes de la Sang de Picanya, any 1945 / Arxiu de l’Ajuntament de Picanya.

Consultant el Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana, aquesta espècie “no es troba subjecta a amenaces rellevants” a data de 2006. Ara bé, algunes poblacions de murta formen part de diverses microrreserves de flora a Ròtova. Són enclavaments molt concrets.

Com a mostra de l'arrelada que està la tradició de l’enramada, en 1903, el mestre Salvador Giner Vidal (1832-1911) va compondre per a la Banda Municipal de València la música del pasdoble titulat “L’entrà de la murta”, en Massarrojos (València), on passava temporades. Es va inspirar en els carros que arribaven als pobles i la ciutat adornats i carregats de murta per a les festes. La lletra és del poeta del barri de Campanar Ramón Andrés i Cabrelles (1869-1957).


Enrama de la murta Salavador giner
Retrat publicat en Comèdies i Comediants amb el títol “De València. Homenatge a l'il·lustre músic valencià Salvador Giner” / Vicent Barberá Masip (Wikimedia commons). / Coberta de la partitura de l'Entrà de la Murta, il·lustrada per E. Pastor, edició de Luis Tena.

L'entrà de la murta és
un carro ple de flors
que ve ple de perfums
que alegra els nostres cors

Escampa en l'enramat
plantes de dolça olor
per a on ha de passar
quan siga l'hora la processó...

Darrere el carro seguix la música
que entre mil flàmules i cobertors
ompli de prompte com cosa màgica
de xiques guapes tots els balcons

els balcons, els balcons, tots els balcons...

I corren els xiquets
i riuen el majors
i els nòvios molt baixet
parlen d'amor en dolçor
I l'amor, molt senyor
ha posat els cors
tots plens d'il·lusió.

Ha posat els cors
Tots plens d'il·lusió.

Quan ve el carro de la murta
és que pren la festa vol.
I és com un cant d'alegries
que està tot fet de risa i sol.

Castells i traques i harmonies
Quasi tot d’algaravies i de lluny,
colors i notes i perfums
Per als bons fills d'esta terra
que estan plens d’il·lusió
una meravella del món.


El Corpus: de la murta a las juncias

A València, és molt tradicional l'enramada en la processó del Corpus Christi, processó instaurada en 1355 pel bisbe de València, Hugo de Fenollet. En 1416, el pregó, a més de determinar el recorregut, sol·licitava la neteja dels carrers, l'adorn de les cases i també l'ús de plantes aromàtiques com a homenatge al pas del Santíssim. El dia del Corpus es fa la Cavalcada del Convit a les 12 h, el Pas de les Roques a les 16.30 h i la Solemne Processó a les 19.00 h, en la qual es llancen pètals de rosa al pas de la Custòdia.

 

Vídeo processó corpus 2015 amb enramada al terra / Malalt de Falles.

 

En altres ciutats, com Granada, és tradició utilitzar mescles de plantes. En aquesta localitat, la mixtura s’anomena Juncias del Corpus, ja que les plantes principals són les els joncs (juncias, en castellà): jonquets (Cyperus rotundus L.), el jonc redó (Juncus acutus (L.)Torr. Ex Retz.) i la boga (Thypha angustifolia L.). Altres plantes acompanyants són la menta (Mentha suaveolens Ehrh.), el trèvol (Trifolium repens L.) i el romaní (Rosmarinus officinalis L.), entre altres.

A Granada, un dia abans del Corpus s'arriben a segar fins a quatre tones de plantes que s'emmagatzemen per a poder ser escampades l'endemà el més fresques possible. Antigament, eren aportades pels pagesos de les alqueries i habitants de Güejar Sierra, com a pagament als habitants de Granada, ciutat propietària de les seues terres.

 

Cyperus rotundus in Kadavoor
Cyperus rotundus L. / Jeevan Jose (Wikimedia Commons)

Des de fa un parell de dècades, s'encarrega una brigada d'operaris de la sega. A més, ja no s'utilitza el jonquet, a ja que l'espècie se sol trobar en llocs protegits (com a zones de ribera i aiguamolls). El resultat segueix sent semblant: carrers encatifats de verdor i aromes, preparats per a la desfilada religiosa.

processo granada
Cabuts en els carrers de Granada, durant la desfilada de les festes populars del Corpus. / Llibirretano (Wikimedia Commons)

A Còrdova és tradicional la mescla de juncias i romaní, que s’escampen des de primera hora del matí. I en molts altres pobles i ciutats de la geografia espanyola es realitzen tapissos i encatifats per a la processó del Corpus. Es repeteixen les mescles de plantes aromàtiques que a més del terra adornen els carrers i façanes. Podem destacar la processó de Zahara de la Sierra (Cadis), Festa d'Interès Turístic Nacional o la de Ponteareas (Pontevedra), on és tradicional fer una catifa de plantes trenades, pètals i flors per al pas de la processó del Corpus, i també Festa d'Interès Turístic Internacional.

CorpusChristiPonteareas

Catifes florals Ponteareas / https://www.flickr.com/photos/josealberto1975/ (Wikimedia Commons)

Carmen López Valiente

Doctora en ciències biològiques per la UV i màster oficial de Nutrició i Salut per la UOC.

Sóc professora de secundària a l'IES CLOT de València, runner amb el meu equip Redolat Team, fanàtica de les novel·les de Stephen King i del senderisme en família i sobretot, nadadora, molt nadadora.

Articles relacionats (per etiqueta)