HERBARI URBÀ

HERBARI URBÀ Imatge de herbario-urbano.blogspot.com

Segur que si diem que hi ha un món vegetal per descobrir a la ciutat de València ningú no s’estranya. Però, i si no ens referim a jardins tancats o llocs en els que no hem estat? I si parlem d’una mida molt més menuda? Perquè, quantes voltes ens fixem en les plantes que creixen en els escocells o en les xicotetes esquerdes de murs o parets o inclús en les teulades?

En general el món vegetal passa desapercebut per a gran part de la ciutadania, però esta invisibilitat es fa més patent en relació amb la flora adventícia que busca la seua oportunitat vital en els llocs més insospitats de les ciutats. Podríem pensar que els botànics, alarmats per esta ignorància sobre les plantes ciutadanes haurien llançat una iniciativa per tal de esmenar esta situació. No obstant això, a la ciutat de València ha estat des del món de l´art que ha sorgit una iniciativa destinada a sensibilitzar a la població sobre la importància i bellesa de les plantes als entorns urbans.

 

1

 

La proposta naix amb la filosofia de que dins de l'espai urbà, els solars no edificats i/o en desús, són veritables hotspots o punts calents de biodiversitat que ofereixen refugi a nombroses espècies vegetals espontànies. En este sentit, el projecte Herbari urbà pretén apropar els habitants de la ciutat a la vegetació urbana espontània, element desapercebut del seu paisatge quotidià. El projecte inicial comprenia la creació d'un recorregut pels carrers més poblats de vegetació espontània, la realització de visites guiades al llarg del festival, una galeria virtual d'imatges de les plantes i informació sobre la seua localització. Tota aquesta informació ha sigut inclosa en el blog.

 

La idea inicial de l'obra es va ampliar i va matisar sobre la marxa, de manera que es va seguir el següent procés creatiu: es va començar per analitzar una àrea específica del nucli antic de València que allotja diversos solars en un espai reduït; posant en evidència com els carrers que els comuniquen serveixen de corredor biològic per a les plantes, que brollen a cada pugnat de terra acumulat en un racó, esquerda o fissura, en qualsevol lloc mínimament favorable. A més, es va fer un anàlisi d´imatges de vista aèria per tal de localitzar sectors del casc antic de la ciutat de València que presentaren una elevada concentració de solars no edificats i en desús.

 

2

 

La posterior fase de camp va permetre seleccionar cinc solars, basant-se en la seua proximitat i similitud. L´anàlisi es va centrar en la recerca de vegetació espontània i de una mena de corredors biològics que posaren en comunicació les diferents espècies i espais ocupats per les plantes. El recorregut finalment marcat va ser documentat amb imatges, identificant les plantes presents i col•locant en llocs rellevants del recorregut la descripció de les mateixes. Aquesta proposta va ser complementada mitjançant la col•locació de "caixes de dispersió" o “biodiversity dispersion points” en llocs tàctics al llarg del recorregut, per facilitar el procés de difusió de les plantes d'un solar a un altre. Aquests punts de dispersió no eren més que petits cossiols col•locats en llocs estratègics que servien d'enllaç entre les àrees amb més vegetació.

 

La proposta Herbari urbà va ser inaugurada aprofitant el trampolí que suposa el “Festival per l'art a València: Intramurs” el 2015. Este festival promou totes les arts contemporànies i s'enclava dins de l'àrea delimitada per les antigues muralles de València. De mans de l'artista i investigador italià Marco Ranieri, la proposta es concretà en un recorregut de 384 metres, partint de la porta del Solar Corona, passant pel carrer de l'Historiador Beutier, el carrer de Sant Ramon i el carrer de la Beneficència, arribant a la porta del solar de l'IVAM en el carrer Na Jordana. Ranieri, establert a Espanya, centra el seu treball en la transformació de l'experiència de la Natura en art, emfatitzant la bellesa d'allò petit, fragmentat, no permanent, com a metàfora de la nostra pròpia existència.

 

3

4

 

El recorregut es consolidà i marcà amb les característiques d'un recorregut botànic d'educació ambiental que permet conèixer falgueres com la falzia o capil.lera (Adiantum capillus-veneris), plantes crasses del gènere Kalanchoe, algunes emparentades amb el tabac, com el tabac de jardí (Nicotiana glauca), altres comestibles, com el lletsó fi (Sonchus tenerrimus) o el lletsó d'Hort (Sonchus oleraceus). Algunes típicament mediterrànies, com la figuera (Ficus carica), altres exòtiques com el mateix Kalanchoe o el tabac de jardí, algunes típiques de murs i parets, com la picardia (Cymbalaria muralis) o la herba de mur (Parietaria judaica).

 

Finalment no es tracta més que d'espècies que, un cop passen a ser conegudes pels transeünts, acaben despertant un enorme interès per la seua part, el que els porta a convertir-se en veritables rastrejadors de plantes adventícies. En Herbari urbà cada planta s’identificà pel seu nom científic a través d'un adhesiu de reconeixement col•locada al seu costat. Al llarg del recorregut es disposà la senyalística i es disseminaren les instruccions d'ús, la informació sobre el projecte, i les descripcions detallades de les plantes predominants, i ses realitzaren uns mapes plegables amb tota la informació detallada.

 

Al marge de les visites oficials dins del festival, es realitzaren nombroses visites fora de calendari, a grups i individus que ho sol•licitaren. L'interès demostrat pels participants ha estat notable. No només cap al projecte artístic en si, sinó sobre la vegetació urbana i sobre qüestions ecològiques. Les preguntes més freqüents van ser sobre els noms comuns, usos i possible domesticació de les plantes que trobaven.

 

5

6 

 

L'èxit de la proposta va permetre la seua expansió, incorporant-se a una altra zona de la ciutat, a través del Festival Cabanyal Íntim a la primavera de 2016, sempre amb la mateixa perspectiva de fomentar el caminar com a pràctica artística i estètica, descobrint el món vegetal amagat a les nostres urbs. Per tal de finançar el projecte es van crear quatre models de postals incloent el plànol del recorregut a la part posterior.

 

Des del món de la biologia no podem més que donar la benvinguda a propostes com aquesta que pretenen generar, restaurar o renovar vinculacions entre persones i entorns vitals, col·laborant en la difusió d'una actitud més respectuosa cap al nostre entorn. Es tracta de un compromís amb la bellesa efímera, centrada en les plantes adventícies, encunyades genèricament sota el nom de "males herbes". Aquest conjunt de plantes, contra les quals tant es lluita tradicionalment en l'horta i al jardí i que, però, tenen importants possibilitats en la revaloració de l'imaginari col•lectiu. Estos recorreguts permeten treballar amb èxit l'atribució d'un valor estètic als subjectes efímers, com a complement de la difusió de principis ecològics de protecció, conservació i restauració entre un públic no expert.

Olga Mayoral

Doctora en Biologia. Professora del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials

M’agraden les excursions, la lectura i el cinema. Sí, sóc botànica però no em regales rams de flors! Sempre talle la truita de creïlles amb ganivet, mai amb la forqueta.