Gingebre, l'arrel més fascinant

De formes curioses i enrevessades, i una elevada riquesa culinària i terapèutica, el gingebre també és la base del famós i refrescant "Ginger Ale". Les varietats més cares i de major qualitat procedeixen d'Austràlia, Índia i Jamaica, i les més comercialitzades es conreen a Xina i Perú.

 

Etimològicament, la paraula gingebre (Zingiber officinal) procedeix de l'indoeuropeu i significa "cos de banya". Originàriament procedeix d'Àsia, encara que les seues condicions de cultiu i adaptabilitat al mitjà fan que puguem trobar-lo a tot el món. Les cultures hindú i xinesa van ser les primeres a usar-lo, i les primeres dades escrites sobre la planta son de Confuci (551-479 aC) qui descriu el gingebre com el yang o menjar picant, el qual equilibra el menjar fred (ying) per crear harmonia.

 

L'expansió del gingebre va començar al voltant del segle V a.C amb les ambaixades del rei persa Darío, que van portar l'espècia fins al Mediterrani. Al segle I els usos de l'arrel ja eren coneguts per fenicis, grecs i romans, i aquestos últims el tenien, junt amb el pebre, com l'espècia més utilitzada. 

 

 

També està present a la tradició musulmana. En el Jardí de les Delícies, els musulmans justs, que per estar morts no són esperits purs, trobaran gingebre per honrar a les 'huríes' (verges), "una barreja de vins exquisits i aigua pura de Zangebir és la seua beguda", diu l'Alcorà.

 

La planta de gingebre va arribar a Europa (França i Alemanya) durant el segle IX, i una mica més tard, a Anglaterra, on al segle XI era ja ben coneguda. Els portuguesos el van introduir a Àfrica i els espanyols el van portar a les Antilles, encara que se sap que Don Francisco de Mendoza, fill del virrey Don Antonio de Mendoza, va sembrar en Nova Espanya clau d'olor, pebre i gingebre, sent aquesta última la que millor resultat va donar portant-la a Espanya, considerant-la bona per als guisats i de gran ajuda per a la digestió. Des de llavors, és una de les plantes medicinals i culinàries més utilitzades a nivell mundial.

 

{hwdvideoshare}id=27|width=|height={/hwdvideoshare}

 

Usos del gingebre

Tradicionalment, l'ús del gingebre s'ha relacionat amb les dolències estomacals i s'ha usat com a tònic digestiu. Des de fa més de 2.500 anys la medicina xinesa l'ha recomanat per a la inflamació abdominal, per a malalties inflamatòries comunes com l'artritis, i com a protector contra l'efecte perjudicial de l'alcohol i les drogues. L'arrel del gingebre també és emprada com a tractament contra les nàusees causades pels marejos en mitjans de transport i les patides per les embarassades. A causa de la seua composició, l'arrel acumula uns dotze components antivirals,  també ajuda a reduir els símptomes de refredats, disminuint la febra i el dolor, i suprimint la tos.

 

JENJIBRE2

 

Pel que fa a la cuina, el seu sabor i la seua forta olor fan que siga una espècia fàcil de reconéixer, i també una de les més utilitzades, donat que pot acompanyar carns, peixos, verdures, arrossos i pasta, i és emprada en l'elaboració de salses com el curri. Altres usos són les sopes, melmelades, confitures i infusions. A Japó, per exemple, s'utilitza marinat per acompanyar al sushi i el sashimi. Habitualment sol vendre's en pols i deshidratada, encara que els experts asseguren que la millor forma de consum del gingebre és fresc, ja que el seu sabor i aroma són molt més potents.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà