Fúngic!

Seguint amb el tardorenc tema de la recol.lecció de bolets, us presentarem la classificació dels fongs que ens envolten amb exemples mengívols, verinosos i pintorescs.

Com ja deiem a Espores en l'últim article dedicat als fongs titulat Sol com un fong, passar un dia a la muntanya amb els amics i a la recerca del bolet és un passatemps molt sa si respectem les normes i ens comportem degudament per garantir la continuïtat del bosc.

 

1.1

Imatge de FlickR


Us sonarà allò de què els fongs són estudiats per la botànica per una qüestió de tradició. Potser fa uns segles el requisit per ésser objecte d'estudi per a un botànic fóra no moure's del lloc, com una planta o un fong. Hui dia el conegut Regne dels Fongs ha sigut inclòs al Domini Eukarya, junt amb els animals i les plantes. Una reorganització que encara no apareix als llibres de text dels instituts a pesar d'estar més que establerta.


Classifiquem-los
Els bolets que anem a classificar són de la classe dels basidiomicets, els que trobem a la muntanya i dels quals preparem receptes delicioses. Quatre són els grups que tractarem amb un asèptic ordre alfabètic: afil.loforats, agaricals, boletals i russulals. Però no us diem els noms perquè acabeu de llegir ací! No tenim alternativa, cal anomenar-los com cal, això sí, els fongs que trobareu per les muntanyes valencianes pertanyen a algun d'aquests grups. Per posar-ho fàcil.


Clavariadelphus truncatus family

Clavariadelphus truncatus. Imatge de Wikipedia


El primer grup està integrat per exemplars lignícoles imputrescibles, d'himeni llis amb porus i agulles, alguns dels quals són comestibles. A aquest grup pertanyen alguns fongs que tenen forma coral.lina com els del gènere Ramaria, més coneguts com peu de rata o un fong molt dolç que s'usa en receptes de postres anomenat Clavariadelphus truncatus.


El segon grup de fongs que em de conèixer per ser bons boletaires són els agaricals, grup que inclou els fongs més tòxics i perillosos. Una característica per identificar-los és la presencia d'escates en la part superior del barret de la seta. El gènere Amanita conté muscarina, un alcaloide extremadament tòxic. Els seus efectes van fer viatjar a Alicia pel País de les Meravelles.


amanita

Imatge de FlickR


A pesar que les escates són un bon indicador de perill i un identificador, de vegades, si les pluges són fortes, desapareixen. En aquest cas, no cal més que olorar-les, ja que desprenen una forta aroma a tinta. Però més val que deixem per als experts aquestes proves.


El nom més bondadós de la classificació que ens ocupa és el del següent grup, els boletals, connectats amb micorrizes als pins i altres coníferes. Com sabem què és un boletal? La cutícula que cobreix la seta és seca i se separa amb dificultat, el peu és gros a la seua base i cobert per un reticle. Si, indiscretament, mirem per baix del barret vorem porus i tubs en compte de làmines.

 

Lactarius sanguifluus
Lactarius sanguifluus. Imatge de www.fichasmicologicas.com


Per saber si un fong pertany al grup dels russulals haurem de trencar fragment del peu per comprovar que la fractura és neta. Dins d'aquest grup podrem trobar-nos alguns exemplars en què, en trencar el peu, alliberaran làtex de color taronja. Russula delica és un exemplar curiós pel seu sabor picant. I el més cobejat de tots, Lactarius sanguifluus, que en tallar-lo dóna un color vi inmutable.


Hem intentat descriure laxament els grups de fong que podreu trobar en les vostres escapades. Per suposat, com més informats esteu millor, per això us recordem que a València hi ha la Sociedad Micológica Valenciana que us ajudarà a entendre-ho tot molt millor. Fes clic ací per accedir-hi a la pàgina web.


4

Pet de llop alliberant espores. Imatge de FlickR


Però si eres dels qui es queda en casa i a qui li toca cuinar-los, et recomanem la pàgina web de la Asociación cultural "Baxauri" Kultur Elkartea. Mikologia. Bajauri junt amb la Cofradía Vasca de Gastronomía on trobaràs información per espècies a nivel tant gastronòmic com micològic.

 

Alguna etiqueta t'has de guanyar si et dediques als fongs: si els estudies eres micòleg, si els menges eres micòfag i si t'agraden eres micòfil. Quina tries?

 

Crèdits:  
Imatge de capçalera de FlickR

 

Més articles sobre fongs:
Sol com un fongs
És temps de bolets... paraula de mòbil! 

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.