FULLA, LA PARAULA CURTA DE LA BOTÀNICA

Encara que els botànics acaparen síl·labes i òmpliguen llibres amb paraules impossibles, hi ha un òrgan present a les plantes ben conegut per tots. Podem descriure-les amb adjectius científics o poètics, menjar-les o estudiar-les, trepitjar-les o olorar-les sense oblidar que, si alenem, és gràcies a elles.

La possessió d'arrels, tija i fulles dóna nom a un grup de vegetals anomenats cormòfits. Les fulles dels cormòfits realitzen dues funcions principals, la fotosíntesi, gràcies a la qual se sintetitza la matèria orgànica, i la transpiració, que elimina l'excés d'aigua absorbida per les arrels. Les fulles tenen parts diferenciades. El limbe és la part laminar, el pecíol, que suporta el limbe i el connecta amb la base foliar, que al seu torn s'uneix a la tija.

 

fULLES_16

 

De què estan fetes les fulles?

Els botànics parlen de la histologia quan es fan aquesta pregunta. La capa més externa, la que nosaltres podem tocar és l'epidermis. Però entre les epidermis del vers i de l'anvers hi ha diferents teixits especialitzats. Un d'ells és el col·lènquima, un teixit de sosteniment format per cèl·lules vives amb parets engruixides amb cel·lulosa. També trobem el parènquima, format per cèl·lules polièdriques riques en cloroplastos i disposades en diverses capes.

 

La nervació de les fulles, que tan bé es veu quan la llum les travessa, és el sistema conductor, format pel xilema i el floema i envoltat per l'endodermis. A la superfície de les fulles hi ha els estomes, que són, ni més ni menys, que els nassos de les plantes. Formats per una obertura flaquejada per dos cèl·lules oclusives amb forma de ronyó. 

 

 FULLES_5

Estoma d'una fulla. Veiem en verd les cèl.lules oclusives

Formes i més formes

Les fulles tenen morfologies molt variades, tant és així que de vegades deixen de semblar-ho. Aquest és el cas de les anomenades fulles modificades, com ara les trampes de les plantes carnívores, els pètals de les flors o les punxes.

 

FULLES_3

 Planta carnívora amb fulles que presenten cerres sensibles i mecanisme de tancament ràpid

FULLES_14

Sarracenia, fulles senceres que formen ascidis cònics que funcionen com a trampa per als insectes

FULLES_12 

 Les arracades foliars de Pisum permeten a la planta enfilar-se

  

Aquest ventall de morfologies són la resposta a les pressions de selecció que han patit durant l'evolució. Per exemple, les fulles que creixen a ambients secs solen ser menudes, així redueixen la superfície de contacte amb l'aire i per tant l'evaporació. També són més dures gràcies a substàncies impermeables que cobreixen l'epidermis. Poden aparèixer recargolades i créixer molt juntes per fer-se ombra mútuament.

 

FULLES_7

El bruc, (Erica multiflora) està adaptat a ambients xèrics. Presenta fulles reduïdes i ericoides

 FULLES_9

Les fulles es redueixen fins esdevenir punxes

 

Hi ha plantes que no s'han de preocupar per l'aigua perquè viuen submergides. En aquests casos el teixit mecànic, el col.lènquima, és més precari, ja que en l'aigua la necessitat de sosteniment és menor, a més, els parènquimes contenen aire que facilita la flotació.

 

FULLES_11

Fulla de Potamogeton perfoliatus

 

Les fulles que trobem a ambients de característiques menys extremes mostren limbes grans i tendres amb cutícula fina i estomes ixents. Un altra estratègia és l'engruiximent de les fulles, com en el cas dels cactus, els quals, a més d'emmagatzemar aigua, tanquen els estomes durant el dia per evitar l'evaporació.

 

Del fons a la forma

El collage d'aspectes dispars que ens ofereixen les fulles té una aplicació singular, la reconstrucció de paleoambients. Quan els paleontòlegs troben empremtes de fulles a les roques, poden usar les mesures d'aquests dibuixos vetusts per a deduir com era l'ambient que existia en l'època en què eixa fulla va deixar la seua petjada al passeig de la fama geològic.

 

FULLES_25

 

Viatjar sense segell

La forma de les fulles influeix mot sobre la seua capacitat per al transport. Les formes allargades avancen com un projectil que gira sobre l'eix principal de manera que viatgen molt més lluny que les fulles grans i planes. Les fulles amb un pecíol llarg orienten els limbes en el sentit del vent, com les veles d'un vaixell i els permet grans distàncies de vol. Si el vers de la fulla és còncau, aterraran sobre l'anvers i fossilitzaran en aquesta postura.

 

 FULLES_27

 

Aprendre a llegir les formes de la natura és més que un ensenyament estètic. Cada color, textura o silueta, és una bona inversió del temps, bé per motius poètics o científics. Així, tant si diem que les fulles són òrgans laminars amb simetria dorsiventral, com si afirmem que són obres d'art que pengen d'un pecíol a la galeria més gran de totes, la natura, estarem parlant del mateix element. I és que, si en la varietat està el gust, les fulles en tenen molt.

Inés Perales

Col·laboradora del Departament de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic
Exagere sempre que puc i m'agrada empapussar els meus amics i família. Admire les coses o animals que volen excepte a E.T, que em fa por.

Mitjà