Fibres vegetals. Les plantes ens ajuden a viure

Tornem a enxarxar-nos amb fibres! El proper divendres el Jardí Botànic de la Universitat de València inaugurarà l'exposició Fibres vegetals. Les plantes ens ajuden a viure i per això hui fem un recorregut per les espècies botàniques que han edevingut espardenyes, cabassos o graneres. Segueix-nos!

Fa uns pocs dies, Espores va dedicar l'espai a les fibres naturals i a les artificials en l'article Fibres i com us vam prometre en aquelles línies tornem al tema. Aquesta vegada ens centrarem en les fibres vegetals mediterrànies.

 

agenda 1002

Cartell de l'exposició Fibres Vegetals. Les plantes ens ajuden a viure


A què es deu tant insistència amb les fibres? El proper divendres el Jardí Botànic de la Universitat de València inaugurarà una nova exposició titulada Fibres vegetals. Les plantes ens ajuden a viure, una exposició del Jardí Botànic de Barcelona. Posat que volem que vingues a visitar l'exposició, hui anem a recórrer la mosta a través de les espècies botàniques. Si vols veure quin és el resultat del treball amb aquestes plantes, vine!


La corda, una línia
La corda és el símbol de la unió i les espècies usades per fabricar-ne són ben conegudes a la regió mediterrània. Macrochloa tenacissima Kunth, l'espart és una gramínia adaptada a les condicions semiàrides de del sud-est de la península Ibèrica i el nord d'Àfrica.

 

Stipa tenacissima 1

Macrochloa tenacissima Kunth. Espart. Imatge de Xemenendura

13778452045 7c0673c0fd z

Cannabis sativa L., cànem. Imatge de Manuel


El cànem (Cannabis sativa L.) és originària d'Àsia central. Creix amb molta rapidesa, tant és així que en 5 mesos ha germinat, ha produït la la llavo i s'ha assecat. Necessita abundant aigua i col.lonitza molt ràpidament el sòl per la qual cosa el seu conreu no requereix herbicides.

 

800px-Molokheiya01

Corchorus olitorius L., jute. Imatge d'Apple 2000

5189770130 eac741e37d z

Agave sisalana Engelm., el sisal. Imatge de Fotos GOVBA


Corchorus olitorius L., el jute, s'obté de la tija d'aquesta planta tropical que no es pot conrear al nostre clima i cal importar-la de l'Índia. Més conegut és Agave sisalana Engelm., el sisal, procedent de Mèxic, però naturalitzat al nostre país. Les fulles són crasses i dentades i les fibres s'obtenen de les més velles.


Un teixit, un pla
Seguint l'estructura de l'exposició, unim les cordes d'una sola dimensió per gaudir de la bidimensionalitat del pla. I quines espècies botàniques s'usen amb aquest fi?

 

SCIRPUS HOLOSCHOENUS - LLANERA - IB-056 Jonc boval

Scirpus holoschoenus L., jonc. Imatge de Isidre Blanc

ISS 12278 02207

Thypa angustifolia L., boga


Els joncs (Scirpus holoschoenus L.) creixen a la vora dels rius i d'ells s'obtenen tiges verdes, cilíndriques i rígides. En ecosistemes molt semblants creix la boga, popularitzada gràcies a la fabricació de cadires. Thypa angustifolia L. ha començat a usar-se com un filtre verd a les depuradores naturals i ha esdevingut un important fixador de metall pesants.


Molt nostre és el margalló o Chamaerops humilis L., una palmera que fa poc més de 5 metres d'alçària i que a l'extrem dels folíols presenta agullons i rebrota després dels incendis. Viu a vessants rocosos de muntanya, en espais no conreables.

 

8011899573 47ae1c5f3c z

Chamaerops humilis L., margalló. Imatge de dan.kristiansen

ISS 4644 04054

Secale cereale L., sègol


Secale cereale L. és el conegut sègol. Amb una espiga més llarga que la del blat és conreat a centre Europa, en espais on ja no es conrea blat, molt més exigent amb les condicions edàfiques. La seua palla alimenta el bestiar i cobreix el sostres de les cases de muntanya.


Pensar en un oasi és pensar en Phoenix datilifera L. La palmera datilera, original d'Aràbia pot assolir els 30m d'altura i és allà dalt on creixen el dolços dàtils i les fulles amb què s'elaboren les palmes de Diumenge de Rams.

 

ING 18941 03932

Elx. Phoenix datilifera L., palmera datilera


Per teixir les fibres vegetals és necessari conèixer la tècnica de trama i ordit segons el qual dues o més tires vegetals , una de les quals, la trama, va per sobre d'un altra que es manté fixa, l'ordit. Una altra tècnica bàsica és el teixit en espiral, amb què es confeccionen els cistells. Consisteix a portar feixos de palles en forma de cordó des d'un punt central, normalment la base de la peça, al voltant de si mateixa en forma d'espiral, que es fixen a la volta següent mitjançant un cosit manual tradicional. La tercera tècnica, que no cal explicació, és el trenat.

 

Un cabàs, un volum
La vimetera, la canya, l'avellaner, el castanyer i el bedoll. Aquestes són les espècies que trobem al llarg del recorregut per l'exposició. Comencem amb Salix fragilis L., la vimetera, un arbre de fulla caduca que creix a les riberes dels rius. Dels seus troncs broten branques fines anomenades vímets.

 

ING 45998 00709

Salix fragilis L., la vimetera

 
Arundo donax L. és originària d'Àsia però naturalitzada des d'antic. Qui no vist unes tomaqueres encanyades? S'usa tant en agricultura com en música ja que les llengüetes de molt instruments, com el saxofons, oboès o dolçaines estan fetes de canya. Però no tot són avantatges perquè la canya ha esdevingut una planta invasora.

 

5297832915 6575c561d3 z

Flors masculines d'avellaner. Imatge de Manuel


Als boscos humits mediterranis creix Corylus avellana L. i és el substitut de canya en les zones muntanyenques on els horts creixen amb tutors d'avellaner. Entrat l'estiu, queda llunyà aquell aroma de castanya torrada a la plaça del poble quan el fred domina però el castanyer té molts més usos: la fabricació de cistelles amb el rebrots i l'ús de la fusta per a la construcció de mobles. Les castanyades són boscos artificials de Castanea sativa Mill.

 

02E06798

Castanea sativa Mill.

02A14NKM

Betula pendula Roth., bedolls


Per últim, us presentem a Betula pendula Roth. Un arbre fàcil de reconèixer per la seua escorça blanca. El més conegut bedoll dóna vida a peces valuosíssimes a mans dels ebenistes així com pasta de paper.


El taller de l'artista
Però no tot són elements tradicionals en aquesta exposició sinó que al Jardí hem decidit donar un toc d'actualitat i deixar pas a la innovació i per això hem creat el Taller de l'artista, un espai dins del recorregut en què els artesans, creadors i dissenyador actuals que treballen alguna d'aquestes fibres vegetals mostraran les seues obres.

 

face

A més, un racó us inspirarà i podreu trenar o fer allò que us abelleixa amb fibres que quedaran a la vostra disposició baix el lema "Nosaltres posem els materials, les idees les poses tu". Et convidem a teixir la teua imaginació!

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

FaLang translation system by Faboba