Mig animal, mig planta

Elysia Chlorotica és una d'eixes meravelles de la naturalesa difícils de catalogar. Es tracta d'un animal capaç de realitzar la fotosíntesi en els seus teixits, un fenomen que el situa a mig camí entre dos regnes: l'animal i el vegetal. 

Els animals necessitem incorporar matèria orgànica per a crear cèl·lules i produir l'energia necessària per a viure i realitzar els diferents processos químics del nostre cos. Els organismes que fan la fotosíntesi, com les plantes, no necessiten menjar altres organismes perquè poden crear matèria orgànica a partir de la matèria inorgànica que hi ha a la seua al voltant (CO2 i H2O) juntament amb una font d'energia, la llum.

 

Què passa quan un animal és capaç de realitzar la fotosíntesi? És possible que haja adquirit aquesta capacitat de les plantes? Com ho ha fet? Existeixen molts éssers vius capaços de presentar aquesta dualitat? Elysia chlorotica és un mol·lusc que realitza la fotosíntesi. Fins ara, és l'únic ésser conegut capaç de presentar un grau d'hibridació tan elevat. 

 

ELYSIA_3

ELYSIA_5

E. chlorotica

En el cas de Elysia chlorotica s'han tardat més de cent anys a determinar a quin regne pertanyia. Va ser descobert al segle XIX pel conquiòleg i naturalista nord-americà Augustus Addison Gould qui no va dubtar que era un animal. Tenia forma de fulla, color de fulla i es comportava com una planta però era un mol·lusc. Així ho va descriure en el segon volum de Mollusca and Shells, un llibre publicat en 1870 (després de la mort de Addison Gould en 1866) i que formava part de l'Expedició d'Exploració d'EUA patrocinada pel govern nord-americà per a conèixer la fauna i flora marina d'Amèrica del Nord. 

 

D'animal a planta
Tècnicament pertany a la família de les Placobranchidae igual que altres mol·luscs gasteròpodes com els caragols, els llimacs marins i terrestres o les llepasses. El seu hàbitat natural és la costa est nord-americana des de Nova Escòcia fins a Florida. Morfològicament Elysia chlorotica pot arribar a mesurar uns sis centímetres de longitud i el seu color és verd intens però no sempre és així. Durant la primera etapa de la seua vida és de color gris, passa a groc i després a verd fins acabar semblant-se a una fulla. 

 

ELYSIA_2

ELYSIA_1

Elysia chlorotica

El motiu d'aquest canvi és la seua alimentació. Durant la ingesta i digestió els cloroplasts de les algues (els orgànuls cel·lulars fotosintètics) passen a formar part dels teixits de Elysia chlorotica, que a partir d'eixe moment pot realitzar la fotosíntesi amb naturalitat. Aquesta capacitat li permet viure sense pràcticament alimentar-se durant la seua joventut ja que pot viure gràcies a l'energia que obté del Sol la qual cosa li permet sobreviure amb èxit en períodes d'escassetat d'aliment. Segons la recerca de Sydney Pierce, Elysia chloritica podria estar, sis dels nou mesos que sol durar la seua vida, solament fent la fotosíntesi. 

 

ELYSIA_4

Elysia chlorotica


Deu el seu color verd a la ingesta d'algues. A més dels cloroplasts, el llimac incorpora al seu ADN els gens responsables de produir la clorofil·la de les algues i pot trasnmetre-los a la seua descendència. Les recerques ens fan pensar que Elysia chlorotica té més part de planta del que es pensava. I si altres animals poguéssen fer aquesta transformació? Encara que aquesta hipòtesi és poc probable no és nova.

 

Els cloroplasts que hi ha a l'interior de les cèl·lules de les plantes eren fa molt temps cianobacteris lliures que feien la fotosíntesi per a alimentar-se. En algun moment aquests cloroplasts van ser adquirits per una cèl·lula major no fotosintètica que va establir una simbiosi permanent i que va originar un nou tipus de cèl·lula de la qual després van sorgir les plantes. Els animals no van adquirir aquestes cèl·lules i per açò no poden fer la fotosíntesi.

 

ELYSIA_gigas2

ELYSIA_gigas2

Tridacna gigues

Existeixen alguns organismes que presenten certa capacitat fotosintètica mitjançant una simbiosi no permanent amb algues unicel·lulars o cianobacteris. Entre aquest petit grup d'animals trobaríem els porífers (les esponges), els cnidaris (corals i anemones) i algun mol·lusc bivalve com la cloïssa gegant (Tridacna gigues). Tots ells incorporen als seus teixits algues unicel·lulars i obtenen d'elles una font addicional d'aliment però ni són capaços de sintetitzar els cloroplasts ni per descomptat la clorofil·la ni de viure únicament de matèria inorgànica com Elysia chlorotica.

 

Més información:

http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs11692-010-9079-2

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà