Els 5K del Túria (I): botànica a la carrera!

Si t'agrada córrer pel riu o si ja fa temps que penses en començar, no t'ho penses més perquè sempre és bon moment per a fer esport. Però la ruta de running que t'oferim té un punt botànic: estira la musculatura i coneix els arbres que tan bona ombra et donen al circuit 5K del Jardí del Túria.

Pràcticament tots els valencians, practiquen esport o no, coneixen l'eslògan València ciutat del running. Atenent a la demanda d'un espai adequat per córrer, s'ha inaugurat a València un circuit de 5 km homologat que discorre al llarg de l'Antic Llit del Riu Túria, unint els ponts 9 d'Octubre i Àngel Custodi. Aquest circuit compta amb paviment adaptat a la carrera a peu (avalat per l'Institut de Biomecànica de València). El projecte està impulsat per la Fundació Trinitat Alonso. El magnífic traçat, que serpenteja en paral·lel a la zona destinada a circular en bicicleta i l'ampli espai que queda per al passeig, també ofereix al corredor tota una col·lecció d'espècies vegetals ornamentals molt interessant.

 

Per on comence?
El circuit comença al Pont 9 d'octubre, el punt d'unió entre el Parc de Capçalera i el tram I. Discorre en direcció est, cap a la Casa de l'Aigua. En el bucle d'inici dels 5k, hi ha exemplars majestuosos de Ficus microcarpa L.F., coneguts com llorer d'Índies. Aquesta espècie pertany a la família de les moràcies i el seu origen és el sud i sud-est d'Àsia i Oceania. Pot mesurar més de 15 m d'alçada. Té unes fulles brillants, perennes que confereixen a la copa una forma compacta i arrodonida amb una poda adequada. Al mateix gènere pertanyen les figueres.

 

 0plano

Plànol del circuit. Fes clic a la imatge per saber més

1ficus microcarpa

Ficus microcarpa

 

El km 0, està acompanyat de diversos exemplars de bellaombres. Una espècie molt típica de la jardineria urbana a València. La Phytolacca dioca L., és originari de la zona nord-oest d'Argentina, Brasil, Uruguai i Perú. També se'l coneix com "bella ombra". Realment no són arbres, són plantes arborescents de la família de les fitolacàcies que no té creixement secundari. L'espècie presenta exemplars mascle i exemplars femella, d'aquí que l'espècie sigua dioica. És perennifòlia, de creixement ràpid i fruits tòxics. El nom del gènere ve del grec phyton (planta) i el llatí laeca, que al seu torn ve de laek (goma o laca), que fa referència al colorant que es troba en els fruits. Ombú és una paraula guaraní que significa ombra o embalum fosc.

 

2ombu1

Phytolacca dioica

3detalle ombu

P. dioica, detall

 

La tija està molt engrossida a la base i, al costat de les arrels forma una espècie de pedestal. Per sobre quedaria una gran copa de més de deu metres de diàmetre. És una planta que ha estat apreciada des de l'antiguitat a la pampa, pel recer que proporciona (refugi d'ombra i de les tempestes) per la qual cosa se l'ha anomenat també "amic del gautxo". És important assenyalar que no s'ha de plantar a prop de construccions, edificacions, etc... perquè les seues arrels són agressives i aixequen el paviment.

 

4olivo 

Olivera

 

Un cop passada la Casa de l'Aigua sobre l'antic assut de Rovella, comença el tram II del Jardí del Túria. Aquí el circuit 5K fa un revolt en què es pot veure a la dreta un grup d'oliveres, Olea europaea L. Aquests arbres, de la família de les oleàcies, són perennifolis, molt longeus i estan àmpliament distribuïts pel mediterrani. Les fulles són coriàcies, verd fosc en el feix i verd platejat en el revés. Del seu fruit, l'oliva, s'obté l'oli d'oliva, tan apreciat en la gastronomia mundial. Avui dia existeixen moltes varietats (en concret 272 varietats, sent la "picual" la més conreada) per les hibridacions entre oliveres cultivats i oliveres silvestres, anomenats ullastres. L'olivera és un arbre carregat de simbologia des de l'antiguitat. La corona de branques d'olivera simbolitza la pau. Nombroses cultures l'han tingut present en els seus monuments, religions, jardineria ornamental, etc... Per exemple, per als grecs era un arbre sagrat. En els Jocs Olímpics, a la ciutat d'Olímpia, els vencedors rebien una corona feta de branques d'olivera tallades amb un ganivet d'or per un xiquet els pares dels quals estiguessen vius. Aquesta corona representava la victòria, la vida, creixement, salut i pau.

 

La carrera continua
A continuació, el circuit discorre per una avinguda, que passa entre les pistes d'esports, flanquejada per diferents espècies arbòries alineades. Es poden contemplar exemplars de Grevillea robusta A. Cunn. ex R. Br., una espècie originària de l'Est d'Austràlia, coneguda vulgarment com roure australià. Aquests arbres són de fulla perenne, amb baixa necessitat hídrica, aguanten bé la contaminació i no requereixen podes regulars. El color d'escorça és grisa i la floració, que s'inicia a la primavera, dóna color groc / taronja a l'exemplar.

 

Compo Grevillea

Vertical: exemplar de Grevillea. Imatge de Carmen Lopez. Dreta superior: fulles i flors. Imatge de Wikipedia. Dreta inferior: llavors. Imatge de Wikipedia

 

En aquest punt del circuit també hi ha til·lers, moreres, xicrandes i arbres de Judes alternant amb la grevillea, ja que és una zona dedicada a l'oci i es requereix ombra per a l'època estival.

 

Destaca la xicranda per ser un arbre present al llarg de tot el circuit 5k, per la seua espectacularitat quan està en flor. Aquesta espècie, Jacaranda mimosifolia D. Don., És originària d'Uruguai, Paraguai, sud de Bolívia i nord d'Argentina. És un arbre de fulla caduca en el cas de baixes temperatures. Dóna unes flors a la primavera de color blau / violeta, i pot reflorir a la tardor. A la primavera, floreix de forma espectacular abans de l'aparició del full nova, d'aquí el seu encant decoratiu, ja que contrasta el color de la flor amb el gris del tronc i branques. El fruit és una càpsula llenyosa. La fusta s'utilitza per a la fabricació de mobles i és molt apreciada pel seu color crema-rosat. És una planta que consumeix gran quantitat de diòxid de carboni, més de 1800 kg per any i exemplar.


6jacaranda

Xicrandes

 

L'arbre de l'amor, és el Cercis siliquastrum L., pertanyent a la família de les lleguminoses. Originari del sud-est d'Europa i oest d'Àsia, és molt apreciat en jardineria per l'estètica i la floració espectacular a la primavera. És un arbre de poca envergadura i floreix abans que aparega la fulla nova, entre març i maig. Les flors de color rosa intens són molt ornamentals i més de les branques, poden néixer del mateix tronc.

 

7cercis

Cercis

 

S'explica que Judes es va penjar en un arbre d'aquesta espècie després de delatar Jesús, però també el nom vulgar pot venir de "arbre de Judée", fent referència al seu origen. Pel color de les seues flors, exclusiu de la família imperial bizantina, és l'arbre amb què s'identifica a la ciutat d'Istanbul.

 

El torn de les palmeres i els pins
Abans d'arribar al Pont de Campanar, el circuit discorre entre una filera de palmeres que queda a l'esquerra, just davant d'un parc infantil. La palmera datilera, Phoenix dactylifera L., de la família de les arecáceas, probablement és originària del sud-oest d'Àsia. Aquesta espècie presenta exemplars mascle i exemplars femella, pel que és dioica. Pot aconseguir els 25-30 m d'altura sent la seva estípit (no se li pot dir tronc doncs la seva tija no té creixement secundari) molt recte i robust. Les grans fulles, que poden mesurar entre 1,5-5 m, queden a la part superior a manera de plomall. Els exemplars femella són els que presentes els fruits, un cop ha hagut fecundació de les flors femenines. Aquests fruits són els dàtils, molt apreciats en la gastronomia i pel seu valor nutricional. Les fulles s'utilitzen en el Diumenge de Rams, dins dels ritus de la religió cristiana.


 datilera

Datilera

 

Actualment moltes palmeres s'estan veient afectades per una plaga de morrut roig, un coleòpter originari del sud-est asiàtic. Aquest insecte, que ha arribat via antròpica, està sent devastador en palmeres de molts països africans, europeus i americans. El tram II finalitza un cop es deixa enrere NaTuria (Centre Local i Europeu de Medi ambient urbà i Sostenibilitat de l'Ajuntament de València) i l'espai destinats a jocs infantils amb àmplies zones de gespa.

 

Un cop passat el pont de Campanar comença el tram III. L'arribada a aquest tram es fa entre arbrat típic mediterrani. En aquests metres el corredor avança entre pins blancs o d'Alep i les pistes d'atletisme. El pi blanc, Pinus halepensis Mill. Pertany a la família de les pinàcies i és originari de la regió mediterrània. És una conífera que pot arribar a fer gairebé els 20 m d'alçada. Les fulles, aciculadas i de dos en dos, són de color verd intens. Són plantes gimnospermes, és a dir, no tenen flors vertaderes (amb pètals, pistils, estams) i les seves llavors no es troben a l'interior d'un fruit. En un mateix exemplar hi ha cons o estructures masculines que alliberen gran quantitat de pol·len a la primavera, i cons o estructures femenines (pinyes) que tenen òvuls. Aquests un cop fecundats donaran lloc a llavors (pinyons).

 

compo halepensis

Pinus halepensis

 

El pi blanc ocupa de forma natural l'estrat arbori en dunes estabilitzades, ja que les condicions del sòl i climatològiques li permeten formar bosquets densos. Actualment, aquesta espècie es pot veure en moltes zones de la Comunitat Valenciana per les repoblacions fetes en zones degradades. I, encara que és pròpia de les etapes de substitució de carrascars, per l'acció antròpica forma masses vegetals que no són pròpiament boscos des d'un punt de vista ecològic.

 

Consulta el plànol amb les plantes marcades:

plano especies

 

Carmen López Valiente

Doctora en ciències biològiques per la UV i màster oficial de Nutrició i Salut per la UOC.

Sóc professora de secundària a l'IES CLOT de València, runner amb el meu equip Redolat Team, fanàtica de les novel·les de Stephen King i del senderisme en família i sobretot, nadadora, molt nadadora.