El llenguatge de les flors

Tenen les flors un missatge ocult? I la resta de plantes? Comunicar-se a través de la botànica va poder ser durant molt temps un sistema amb el qual saltar barreres lingüístiques i culturals.

Què se n'ha fet d´aquelles flors,

fa tants dies?

Què se n'ha fet d´aquelles flors,

fa tant de temps?

Adaptació de R. Casajoan per a "Where have all the flowers gone? Pete Seeger (1919-2014)

 

Si va quedar alguna cosa del paradís en la terra, sens dubte cal cercar-ho entre les flors. Des de l'antiguitat clàssica els poetes, els artistes i tots els que aprecien les coses belles de l'existència, han dedicat la seua atenció a les formes que més harmoniosament s'expressen de la natura.

 

Però no solament les flors tenen els seus llenguatges, des de molt antic hi ha un missatge ocult però evident en els vegetals, qui el comprèn tanca un cercle de comunicació que permet mantenir un preciós i enriquidor diàleg, capaç de remuntar les línies del temps i les barreres culturals. Apreciar el mecanisme en profunditat ens aproxima almenys a algunes de les elementals però poderoses capacitats de les plantes: créixer, comunicar i romandre.

 

LENGUAJE1

Si qualsevol obstacle s'oposa al seu creixement, l'acant (Acanthus mollis) abans de rendir-se redoblara els seus esforços per superar-lo i continuar

 

Els antics trobaven la fulla d'acant tan graciosa que adornaven amb elles els seus mobles, les seues joies i les seues més preciosos vestits, i en l'origen d'aquesta predilecció hi ha una llegenda. Calímaco, un dels grans arquitectes de l'antiguitat, en passar prop de la tomba d'una verge inopinadament morta pocs dies abans de les seues noces, va tenir l'impuls d'acostar-se a deixar unes flors, però una altra ofrena havia precedit a la seua.

 

La nodrissa de la donzella, reunint les flors i el vel que havien de servir d'adorns nupcials, les va col·locar en un cabàs al costat del sepulcre sobre una mata d'acant i les va immobilitzar amb una teula ampla. En la primavera següent les fulles de l'acant van abraçar la cistella però detingudes per les ribes de la teula es van encorbar i van tancar cap a les seues extremitats. Calímaco commogut pel sentit i significat d'aquestes formes, va concebre ací la idea decorativa dels capitells de l'ordre corinti.

 

LENGUAJE2

Restes, després de successius incendis i reconstruccions, del temple de Vesta realitzat segons l'ordre corinti en l'antiga Roma (s.IV a.C). Ací les Verges Vestales guardaven el foc sagrat que mai s'apagava

 

Les flors estan presents en la majoria de les celebracions i el sentit de l'ofrena es confia i acaba invariablement en aquestes elementals i humils col·laboradores, produïdes amb manyaga per agricultors especialitzats, presentades segons els seus significats en un llenguatge que s'ha anat perdent en un procés similar al que succeiria si escriguérem per l'estètica de les lletres més que pel sentit de les paraules que formen.

 

Un dels últims reductes, potser pel rigor que l'ocasió demanda, es manté en els ritus funeraris, on a més si la presència de la flor és una constant en la majoria de les cultures, no és menys significativa la selecció dels vegetals entorn dels emplaçaments i les arquitectures destinades a aquesta fi.

LENGUAJE3

PARQUE2

Jardins somiats per a el somni etern. Sense xiprers i aconfessional. Parque de la Paz, Chiva (València)

 

En els seus remots orígens el Feng shui respon a la idea que com més honrats i millor tractats siguen els avantpassats, més prosperitat tindran els seus descendents. D'ací naix tot un codi d'interpretació del lloc ideal per a situar aquests emplaçaments, considerant minuciosament detalls com els punts cardinals i els accidents del relleu, el paisatge, la interacció amb els vegetals, les seues formes i espècies, les orientacions respecte als astres al llarg de les estacions de l'any o els fluxos energètics; generant una metodologia prospectiva que posteriorment s'exportarà a la consideració de les condicions idònies per a les edificacions dels vius.

 

LENGUAJE4

Per als monjos taoistes els jardins dels quals s'inspiren en la natura, l'arbre és símbol d'eternitat i representa un pont entre el diví i l'humà, el cel i la terra. Les llargues branques descendents signifiquen: salutació. Imatge: Montañas Huanshang (China)

 

Així, més enllà de les propietats naturals de les plantes, moltes d'elles estan revestides d'uns significats que tradicional i culturalment han anat evolucionant i conformant un llenguatge que s'expressa en les belles arts, en els jardins, en les celebracions festives i fins i tot en les lleis que ens governen. En aquest llenguatge per exemple la magrana, per la disposició de l'interior del fruit representa l'estreta unió, el seu significat en l'escut d'Espanya des dels Reis Catòlics, a la llum del seu símbol cobra ple significat. Per contra el donzell, origen d'una de les substàncies més amargues de la natura, es considera emblemàtic de l'absència, que segons Lafontaine és el més amarg dels mals. El seu nom llatí absinthium ve del grec i significa sense dolçor.

 

LENGUAJE6

Els principis actius del donzell (Artemisia absinthium) van fer de l'absenta, una controvertida beguda d'alta graduació alcohòlica, la favorita dels desesperats cercles de la bohèmia artística. A principis del s. XX, la seua aura maleïda la va abocar a la prohibició que actualment encara segueix vigent en alguns països. Autor: Matt Lavin

 

El retrobament amb els autors clàssics que es va produir en el Renaixement va renovar la presència d'aquests llenguatges de les flors i la seua vigorosa simbologia; només cal observar els motius preferits en moltes de les produccions artesanals i artístiques d'aquesta època que el seu llarg i recognoscible rastre arriba fins a ben entrat el XIX.

 

Quant al llenguatge pictòric, si bé es pot interpretar, la seua impressió sensorial no necessita més explicacions. Després del rapte de les savines els romans es van coronar de Murta en honor de Venus guerrera, Venus victoriosa. Consagrat a l'amor aquest arbust mediterrani que suporta malament les gelades, va seduir als àrabs que preferien la seua companyia tant en els seus jardins com per a la farmaciola dels seus guerrers. En l'actualitat, i en una altra lectura, la seua utilització en jardineria com a planta per a tanques, recorda també que la Murta separa de si totes les altres plantes a la manera de l'amor, que quan s'ensenyoreix d'un cor no abandona el seu lloc per cap altre.

 

LENGUAJE7

Detalls d'una de les obres cim del Renaixement italià: blauets (imatge dreta), roses, prímules, anemones, llorers, murtes... cadascuna en el seu lloc simbòlic a la trobada del Nacimiento de Venus. Sandro Botticelli (1445 -1510)

 

Amb altres mitjans, com destil·ladores de l'evocació, les essències dels poetes ens acosten a la profunditat intemporal de l'aroma del sublim. Si per als antics les branques de Murta emmarquen el pit de Primavera que tendeix el mantell a Venus, i açò expressa els seus atributs, d'alguna manera molts anys després aquests versos de Gibran Khalil Gibran (1883-1931) segueixen en aqueixa mateixa línia.

 

"Hay quienes dan con alegría y esa alegría es su premio. Y hay quienes dan con dolor y ese dolor es su bautismo.

Y hay quienes dan y no saben del dolor de dar, ni buscan con ello la alegría, ni dan conscientes de la virtud de dar.

Dan como, en lo hondo del valle, esparce el mirto su fragancia en el aire.

A través de las manos de los que son como ésos Dios habla y, desde el fondo de sus ojos, Él sonríe sobre la tierra"

 

I és que per a penetrar en el misteri de les flors, no trobarem millor guia que un poeta, però si no tenim cap a mà un viverista pot servir. Fins a ben entrat el XIX només els molt poderosos podien permetre's mantenir un jardí, encara que popularment tothom des dels claustres dels monestirs als patis i voltants dels habitatges sempre ha dialogat amb les flors assegurant la seua presència per a totes les ocasions.

 

LENGUAJE10

Dels artesanals gremis de mestres de enramaes y lligaors, que junt als horts eclesiàstics mantenien les tradicionals produccions de flors, als especialistes amb formació botànica que faran viure una última època d'esplendor als símbols vegetals

LENGUAJE11

La cultura popular d'adornar amb plantes fins als llocs més humils és universal. Santiago Rusiñol (1861-1931) inspirat pintor de paisatge i jardins, no va menysprear aquesta última i entranyable categoria

 

Però des dels ferrocarrils i els vaixells de vapor, el món s'ha fet més xicotet i tresors exòtics i llunyans com a expressions noves del llenguatge floral, s'han fet accessibles i fins a familiars. Actualment les roses i les tulipes viatgen amb avió amb temperatura i humitat controlades per sensors electrònics, però ja pocs saben que l'heura simbolitza amistat, les roses blanques sigil, el boix determinació malgrat el sofriment i les margarides xicotetes "ho pensaré".

 

Aquestes emocions i les seues expressions vegetals van perdent-se amb els nostres ancians, amb les seues vuitcentistes galanteries, formes extintes de festejos de midó, passejos pel parc amb carabina i balls de saló. Però aquesta és la part anecdòtica doncs darrere també se'n va tota una cultura antiga que ens ha acompanyat i modelat amb les plantes i les seues flors.

 

LENGUAJE12

Emblemàtiques dels encants femenins, les rares orquídies com aquestes Cymbidium spp tenen els seus incondicionals i són actualment un preuat regal, després de l'important comerç del qual hi ha una sòlida línia de recerca científica on el Jardí Botànic i el seu orquidiari són un centre de referència

 

I per a acabar us explicaré que algunes curiositats sobre les plantes que hem nomenat ací es troben en un petit llibre que em van regalar fa molts anys, El Lenguaje de las Flores, encara que en el seu moment em va resultar una miqueta antiquat (la tercera edició és de 1882). Passats els anys al, anar-me fent jo mateix igualment una altra antiguetat, li he trobat nous sentits i a més certes claus per a començar a parlar aquest idioma, fer preguntes i sobretot entendre les respostes.

 

Recursos electrònics:
http://es.scribd.com/doc/198763345/el-lenguaje-de-las-flores 
http://eprints.ucm.es/10139/1/t31436.pdf

Juan V. Botella

Col·lector i conreador de plantes autòctones a les muntanyes de l'Alt Túria, vivers i jardins. Vaig estudiar a València, London i Granada i en el meu temps lliure em dedique a la investigació històrica i a escriure al meu blog. Tinc la mania de netejar sempre les eines de jardineria després d'usar-les. Mai he pescat i tot i que de jove escalava muntanyes ara em fan por els abismes. Admire alguns viatgers naturalistes i mai he entès l'amor a les armes.

Mitjà