El 125 aniversari de la pluja de clavells

"Tagetes erecta" "Tagetes erecta"

Una de les manifestacions festives més atractives i representatives de tot el territori valencià i la més antiga de la península Ibèrica, el singular acte de la Batalla de Flors de la ciutat de València, mare de totes les batalles, posa punt i final a la intensa programació lúdica de la Fira de Juliol. Descobreix tot el que amaga aquesta lluita floral. 

Des de 1891, l’immutable extens mantell de clavells en homenatge a la nostra horta i l’arribada de l’estiu, engalana el Passeig de l’Albereda per a l’ocasió. Un passeig convertit en escenari principal, on la confluència de color i olor dona lloc a una desfilada composada de majestuoses carrosses ostentades per burgesos fins a fallers actualment i baix l’atenta mirada de jurats i de milers de turistes dispostos a disfrutar de la pluja de flors.


Quan arriba l’estiu...
Des de fa 125 anys, durant la posta de sol de l’últim diumenge del mes de juliol, a la capital del riu Túria es manifesta la màxima expressió de la frase ciutat de les flors. Sí, estem parlant de la Batalla de les Flors i sent l’acte final de l’estimada Gran Fira de València, fou creada amb aquest nom oficialment, i no Fira de Juliol, nascuda baix la influència burgesa a finals del segle XIX, a l’estiu de 1871.

 Foto 2 Jose. Col. Rafael SolazPEK

Retrat de l’arc en la Gran Fira de València al Juliol de 1895: Imatge cortesia de Rafael Solaz

 

L’Ajuntament de València proposà celebrar una fira de caràcter anual farcida d’exposicions de tot tipus de productes degut a que durant el juliol, la ciutat es quedava normalment amb una oferta lúdica molt pobra i els veïns escapaven al camp i a la platja per a lliurar-se de la intensa calor. Aquesta fira s’originà històricament a partir de les famoses corregudes taurines de Sant Jaume. Per això, també es coneguda amb el nom de Fira de Sant Jaume i ha passat de durar 13 dies en 1891, a tot un mes com sabem.


Obrint la finestra històrica
No obstant això, com foren els inicis de la Batalla de les Flors? De qui fou idea implantar-la? Aquest acte sempre s’ha celebrat al popular passeig de l’Albereda de València, buscant un toc aristocràtic a la festa. La primera batalla fou fundada al 1891 (durant el vintè aniversari de la Gran Fira) per Pascual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán (expresident novè i ondéssim de l’entitat cultural valenciana renaixentista lo Rat Penat des del 1887 i Baró de Corts de Pallars ennoblit l’any 1858, sent una de les seues mullers Regina dels segons Jocs Florals de Lo Rat Penat al 1880). El nom del Baró es precisament el títol del màxim premi atorgat al finalitzar la celebració. A finals del segle XIX, fou l’aristocràcia i la burgesia valenciana la que va impulsar la festa floral amb motiu d’exhibir ostentosament el seu poder i festejar l’arribada de les vacances estivals.

 

 ING 18941 12607

 

Durant aquestes primeres dècades, amb la desfilada de carrosses i valoració de mèrits per part d’un jurat, eren els propis burgesos els que desfilaven acompanyats dels seus criats i aquests últims els provenien de flors per facilitar la guerra lúdica, intercanviant llançament de flors amb les carrosses participants. Es durant aquest període, sobretot el primer terç del segle XX, quan la Batalla de Flors es catapultada com un dels principals espectacles festius de l’era daurada de la Gran Fira de Juliol. “Ciutat de les flors” o “perla mediterrània”, aquestes eren algunes autodefinicions burgeses relacionades amb el festeig valencià. La premsa ja va suggerir per aquells temps, que la Batalla de Flors seria la festa per antonomàsia de la Fira i seria un atraient turístic al llarg del segle passat. Per regla general, l’endemà de la Batalla i la Cloenda de la Fira, la ciutat burgesa es buidava en busca de les seues estades estiuenques.


Desprès de la Guerra Civil, l’Ajuntament de València potencià la Batalla de Flors com a festeig espectacular amb l’objectiu de recuperar una decadent i degrada Gran Fira de la ciutat. I es a partir de la dècada dels 50, quan les comissions falleres i els seus màxims representants els que porten el pes de l’organització. I es que si Don Pasqual Frígola alçara el cap, mai hauria pensat que milers de persones continuarien conduint hui per hui aquesta tradició amb tanta devoció. El fundador s’inspirà per a la primera Batalla ibèrica amb els carnavals i combats florals lúdics estesos entre les principals ciutats europees a finals del segle XIX i principis del XX, com Niça o Canes. Ubicades a la costa blava francesa i sinònim de potència econòmica en quant a indústria floral.

 


Desfilada de la Batalla de Flors de València (1940) en plena postguerra. Aquest esdeveniment floral d’aquestes característiques es el primer en realitzar-se al territori espanyol i comparteix arrels culturals comunes amb altres països

 

Sí, heu escoltat bé, la Batalla de les Flors de València està emparentada amb altres festes d’interès turístic vinculades a la primavera, els carnavals, Corpus o l’estiu. Una consolidada expansió d’aquest esdeveniment a la resta d’Espanya (festeig primaveral en Murcia, Còrdova o Ourense), del continent o inclús, al sud d’Amèrica. Per exemple, la ciutat colombiana de Barranquilla organitza des de l’any 1903 una batalla de flors declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Tots aquests llocs citats destaquen junt a València per la importància que tenen les flors en les seues arrels històriques i els seus símbols d’identitat.

 

L’element regional, il·lusió fallera
Endinsant-se amb els que ens importa, quina és la dinàmica i els protagonistes d’aquesta festivitat floral? Sent un acte tan divertit i destacat a l’agenda de la Fira de València, es tradició que es porte a terme l’últim diumenge del mes de juliol. Durant els últims anys, el nucli del recorregut es localitza al tram del Passeig de l’Albereda comprés entre la Font del Reial i el conegut Pont de les Flors. L’acte posseeix dos vessants fixes, inalterables al llarg dels primers 40 anys de vida: una cavalcada en que les carrosses recorren l’itinerari acotat per a ser puntuades pel jurat i la corresponent entrega de premis; i com no, l’esperada batalla floral. No obstant això, a partir de la dècada dels 50, trobem fites destacables en l’evolució de les seues edicions.

 

Foto 5

L’emblemàtica Font de les quatre estacions (1863) al Passeig de l’Albereda de València i a l’altura del Pont del Reial, nucli de la celebració estival. Imatge d'Antonio Marín Segovia

 

Tirant de l’hemeroteca d’anècdotes festives, 1952 és l’any en que per primera vegada desfilen senyoretes turistes estrangeres a les carrosses. 1959 és l’any del boom de carrosses falleres. 1963 i la presència de 500 turistes angleses. 1968 i la carrossa dedicada a Miss Espanya. 1969 i la primera vegada que la Batalla es retransmet en color per TVE. Això no es tot, 1972 i l’acte de presència d’una agrupació de majorettes! Arribats al 1975, la ben significativa fallerització de la Batalla era un fet consolidat amb la creixent presència de centenars de senyoretes de distints casals.


Des de fa dècades, la cavalcada s’inicia amb un seguici obert de caràcter municipal, la Policia vestida de gala i a cavall, els timbalers i els clarins deixaven clar el patrocini de l’Ajuntament al festeig. A més, l’acompanyament militar amb la desfilada de bandes d’algun dels tres exèrcits. Posteriorment, començava la desfilada valenciana. En primer lloc, es realitzava una volta al circuit tancat de l’Albereda coneguda popularment com “l’entrà de la murta”.

 

Grups de parelles de valencianes i valencians vestits amb els trages regionals hortolans a la usança del segle passat, es passejaven muntats a peu, a cavall o en calesses. També, representacions d’ajuntaments valencians. En un principi, la desfilada era realitzada per a ser contemplada sense més, però la vertadera ànima de la festa ve de la mà dels dolçainers i els tamboriners generalment abillats amb saragüells (faldes pantaló blanques i folgades típiques de l’horta).

 

Foto 6

Detalls simbòlics dels vestits regionals valencians d’una parella de festers. Imatge de Rosa Red1

 

Entonaven el repertori del cançoner tradicional amb l’emblemàtic “Cant del valencià”.Com passa el temps, ara son els altaveus a llarg del recorregut els que ambienten musicalment els més de 2.000 assistents amb grups valencians de distint estil. La música tradicional també acompanyava l’elegant presència de senyoretes de les cases regionals amb els seus vestits típics. Les Falleres Majors de diferents agrupacions i les seues Corts d’Honor del present any i les senyoretes seleccionades per a estar entre les elegides en la màxima Cort d’Honor de les Falles de València del següent any.

 

Vertebrant l’acte festiu, trobem les màximes representants de les Festes d’Alacant (Bellesa del Foc) i les de Castelló (Regina de la Magdalena) i la seues corresponents Corts d’Honor. Trobem altres entitats culturals valencianes com l’Ateneu Mercantil o el Tribunal de les Aigües i càrrecs com la Regina dels Jocs Florals i la Regina de la Poesia. Com a novetat, el passat any amb l’objectiu de cohesionar el món faller al voltant de la Batalla, es convidà a la Federació de Falles de Borriana.


Confluència de rius d’art
Els vertaders integrants de la festa eren i son les extraordinàries carrosses i cotxets, engalanats per a l’ocasió i en funció d’un lema i una temàtica concreta plasmada en els que viatjaven sobre ella (majoritàriament la cort fallera). Totes elles competeixen, realitzades i decorades gràcies a la dedicació i esmero dels artistes fallers mitjançant un impressionant ventall de dissenys composats per milions de flors. La creativitat de les obres d’art es supera any rere any des de la fundació de la festa, desembocant en un riu de colors. La primera part de l’acte finalitzarà donant a conèixer públicament els premis de la desfilada de carrosses, sent el més prestigiós, el del Baró de Cortés.

 

Foto 7.1 Col. Rafael SolazPEK

Del carruatge floral burgés de la Batalla de Flors de l’any 1913 (dalt) fins la carrossa fallera del mateix acte festiu 94 anys després (baix). Cortesia de Rafael Solaz

Foto 7.2

Imatge de Tona Gayora

El jurat valorarà la carrossa amb la millor decoració monumental de flors naturals, mostrant la millor combinació de colors. Un total de 28 carrosses, menys de la meitat repartides en dos categories especials i propietat de la Junta Central Fallera. Segons els organitzadors de l’acte, s’atorguen premis en dos seccions especials, dos ordinàries i cotxes lleugers i landós. La decoració de carrosses es habitualment supervisada als tallers dels artistes fallers durant un acte molt lligat a la Batalla, celebrat la nit anterior a aquesta: La Punxà de la flor. Primer encontre de les falleres pre-seleccionades a les corts d’honor.


Una vegada realitzada la primera desfilada, el tir d’una carcassa era i continua sent, l’avís que dona inici a l’hora i mitja de Batalla floral. En aquesta segona volta pel passeig, a la pista sols quedaven els cotxets i carrosses. Entre els assistents i els vehicles es llançen posseïts en forma de projectil flors i més flors que acabaran cobrint el passeig. Par a finalitzar aquesta animada i perfumada Batalla de les Flors, es llança l’habitual castell de focs artificials que dona per acabat l’acte i per tant, la Gran Fira de València.


Els clavells, el cor colorista de la festivitat
El Passeig de l’Albereda de València batega amb força gràcies a la munició bèl·lica convertida en centenars de cistelles de flors que poblen esplendoroses l’itinerari. Exacte, no ens oblidem del detall més vital a banda de les carrosses i els festers, el clavell. Aquest és el símbol representat en varies festivitats de la ciutat, com l’ofrena fallera. L’admirada plasticitat cromàtica a l’hora de crear dissenys, el seu arrelament a la regió mediterrània o la intensa fragància que desprèn son alguns dels motius que fan d’ell, el protagonista. Aquesta planta herbàcia anual és idònia per a la Batalla de Flors degut al seu cap fràgil i esponjós (no fa mal durant el llançament) i per la seua vistositat i frescor. A banda, Tagetes erecta s’ha convertit des de fa milers d’anys en un potencia comercial de conreu i sotmesa a continues hibridacions i a l’acció de la selecció natural.

 

Foto 9

La flor de clavell de índies o xines acapara totes les edicions de la Gran Fira de València amb un significat simbòlic i emotiu de teló de fons. Els proveïdors deixen enllestits els caixons farcits de clavells grocs i taronges a les diverses tribunes dels assistents el mateix matí de la Ba talla. Imatge de naky


Però qui es el responsable d’aconseguir el preuat tresor de la festa? Sent molts els anys de servici continuat i dedicació a la Batalla, l’empresa proveïdora familiar es la liderada per Manuel Galán. El conegut dissenyador florista de part de la desfilada de carrosses i cultivador d’aquesta espècie de flor d’origen mexicà, correspon a la tercera generació de cultivadors de plantes: “Les llavors de les varietats més pures dels clavells de l’horta valenciana tenen més d’un segle d’història, però nosaltres les regenerem cada any per a poder sembrar-les”.


El cultiu es realitza en finques de gran extensió (30 fanecades) i repartides en Alboraia, Meliana i Alcàsser, entre altres localitats ja que la por al granís motiva la necessitat d’escollir diversos llocs de producció. Dos tonelades de flors (selecció exclusiva de la tonalitat groga i taronja), necessàries per a omplir les cistelles dels balcons improvisats del recorregut, segons les fonts organitzadores. Galán afirma que la prolongada època de floració i la durada dels clavells una vegada tallats son les claus de l’èxit, “Les llavors del clavell es sembren exclusivament per a la Batalla al mes de Març i son recollides a finals de Juliol.

 

Son cinc mesos de cultiu si no fan acte de presència inclemències meteorològiques, llançant a perdre la plantació. Les altes temperatures, adequades precipitacions i la qualitat del sòl afavoreixen l’esplendor de la flor i les fulles es tornen més brillants, quan predominen els dies solejats. Els floricultors apuren el seu treball des del matí del divendres fins el diumenge, dia de la Batalla. Recolleixen el milió de clavells del camp valencià, que es convertiran en l’estimada arma.

 

Foto 10
Cultiu de conreu de clavells, tot ells destinats exclusivament per a la Batalla. La seues tonalitats van del taronja fins el groc i posseeixen un extens període de floració durant tot l’estiu i la tardor, però en climes càlids com el nostre s’allarga tot l’hivern. Excel·lent adaptació del clavell al clima marítim com el de l’Horta de València. Imatge de diariodeunapeineta.blogspot.com.es


Gran festeig social, gran espectacle per al poble
Des de la fundació de la Batalla, una de les finalitats primordials burgeses era la vertebració de l’estructura social local i celebrant la visió única d’una València paradisíaca. En canvi, l’habitual classisme amb el que s’havia caracteritzat la Batalla i imposat per les llotges, s’esfumà. Els tripulants de les carrosses passen de ser les files de les classes dominants de la ciutat a les falleres de les comissions i turistes seleccionades. I la funció de la massa d’espectadors tendeix de simples admiradors a fervorosos participants.

 

Des de la carrossa de la Fallera Major de València, es mostra el recorregut pel recinte de la Batalla de Flors 2015. Després del primer minut de desfilada, un tro d’avís dona per iniciada la segona volta amb l’intens llançament de clavells entre el ben posicionat públic assistent i festers amb l’ajuda de raquetes, com a eina defensiva.vAutor: MalaltdeFalles


Hui per hui, el recinte de l’acte congrega milers d’assistents valencians i turistes de diverses nacionalitats i amb moltes ganes de participar acaloradament de la pluja de flors junt amb els membres de les carrosses, proveïts de raquetes com a escuts de defensa. Això sí, encara que tot el món pot formar part de la guerra lúdica, el passeig està acotat per motius d’aforament, seguritat i limitació de flors que es llancen.

 

Dies abans de l’acte, es posen a la venta centenars de balcons i zones reservades per a autoritats municipals, en les que el públic gaudeix d’una ubicació privilegiada per a veure la desfilada i llançar clavells. Això ocasiona una improvisada acampada front les taquilles dels Jardins de Vivers, volant les entrades en qüestió d’hores i com també les posades en venta en Internet en els últims anys. El preu de les tribunes es troba al voltant dels 60 euros per a sis persones i cada any la demanda és major. Inclou les cistelles de clavells com a munició de la Batalla.


Esperit d’una devoció
Tot i que la Fira començà un intens procés de decadència i reestructuració durant les últimes dècades, la Batalla de les Flors ha conservat la seua dominància dins de la programació cultural perquè a banda de tancar-la, ha conservat viva la flama de l’antic esperit. Això sí, flama influïda per l’element faller i la necessitat de les autoritats d’acostar-se al poble. Un parèntesi, on les flors intercanviades durant la guerra lúdica, feien la funció de llimar simbòlicament les evidents diferències polítiques i socials.

 

Foto 12.1

La barraca és el símbol de la tradicional horta valenciana, a les comarques del voltant de l’Albufera. Ha sigut refugi estiuenc de les famílies burgeses durant l’època daurada del sector agrícola valencià. Imatge d'Antonio Marin Segovia


A partir de les seues arrels històriques, el significat de la festa és evident. L’homenatge en tot el seu esplendor a la tradicional horta valenciana. Un homenatge colorit i aromàtic que iniciaren les famílies burgeses i adinerades de València per a celebrar l’arribada de l’estiu sense cap tipus de protocol i acomiadar la Gran Fira de la ciutat. La bogeria floral frega el cel amb milers de pètals de colors càlids desembocant en una guerra pacífica sense més trinxeres que les raquetes, convertides en l’arma de llançament dels projectils.

 

El resultat de la guerra es el vistós i aromàtic mantell de clavells, serpentines i confeti. Aquest combina amb la decoració habitual de banderes estatutàries al voltant de l’itinerari. Escenari que els serveis de neteja municipals esborren ràpidament per restablir la normalitat de l’Albereda. I es preguntareu, que fan de les muntanyes residuals de caps de clavell que poblen a l’asfalt? Bàsicament s’aprofita com a adob orgànic.


Per a saber més...
Si voleu endisar-se més en la història gràfica i simbòlica d’aquest acte de la mà de l’il·lustre investigador documentalista local Rafael Solaz Albert (propietari de la llibreria antiquari al Carrer Sant Ferran de València, prop del Centre Cultural Octubre), cal ascendir a la sexta planta del centre comercial Pintor Sorolla-Colon de València. Tindreu l’oportunitat de visitar la ritual exposició fotogràfica en homenatge a la Batalla titulada: “La Batalla de Flors, 125 anys en la Gran Fira de València”.

 

13775794 10153611138716050 731407961220980932 n

 

Recorregut per l’evolució d’un patrimoni festiu des dels anys de consolidació fins al seu màxim esplendor a inicis del segle passat, passant per la recuperació de postguerra i coincidint amb els anys de decadència firal. 125 anys barrejant forta tradició, arrelament valencià i la disposició al canvi, a reivindicar com a col·lectiu aquest patrimoni de totes i tots. Tens de temps d’anar-hi fins el 31 de Juliol de forma gratuïta. A què esperes a anar-hi?

 

José Aparici

Estudiant de Grau de Biologia a la UV
Col·labore al Banc de Germoplasma i al Gabinet de Comuniació i Cultura del Jardí Botànic i amb l'associació Autisme Infantil. Em fixe en excés amb les matrícules dels cotxes, admire la capil·laritat hídrica dels arbres monumentals i mai he entés la llei d'Hondt.