Clavells, la flor que va venir de Tuníssia

Simbòlicament els clavells expressen amor, fascinació i distinció Simbòlicament els clavells expressen amor, fascinació i distinció

El clavell és una de les flors més conreades en la conca del Mediterrani, i també una de les espècies amb més variants: es coneixen fins a 300 espècies de clavell silvestre.

 

Fa poc la prestigiosa publicació New Phytologist destacava un estudi de la Universitat de Sevilla que explicava perquè existeix una gran varietat de formes, grandàries i colors de clavell silvestre. La causa seria una contínua duplicació dels cromosomes (poliploidia) que ha experimentat la planta en els últims dos mil anys. Una riquesa que el converteix no només converteix en el gènere de plantes amb flors amb la taxa de diversificació més ràpida coneguda, sinó també en una de les espècies més utilitzades en jardineria.

 

L'ús i cultiu dels clavells es coneix des de fa segles i de vegades és considerat com una de les plantes ornamentals més importants del món. Sembla que el seu nom científic (Dianthus caryophyllus), encunyat pel botànic Theopharastus, és la unió de dues paraules: "déu", referint-se al Déu Zeus, i "anthos", que significa flor. La llegenda diu que aquesta "flor de déu" aparegué de les llàgrimes de la Mare de Déu en veure patir al seu fill en la creu, per això tam´be és una de les flors més emprades en ofrenes religioses i durant les celebracions de Setmana Santa.

 

clavelok2

 

El tractat de botànica "Bélgica hortícola" assegura que va ser San Luis qui portà clavell de Tuníssia, al voltant de 1270, fins als jardins europeus. Al segle XVII van ser conreades més de 20 varietats a Holanda, i a principis del segle XVIII ja es coneixien fins a 360 espècies, algunes d'elles molt vistoses i colorides. Flandes, Bramante o Hemaut van ser les regions van aconseguir algunes dels clavells més fascinants del món.

 

Simbòlicament els clavells expressen amor, fascinació i distinció i el seu ús no ha variat molt al llarg dels segles, sempre relacionat amb la ornamentació i la perfumeria, pel seu fort aroma. Tot i això, la seua semblança amb l'ull humà,  doncs es tracta d'una flor molt olorosa. Malgrat això, la seua identificació amb la pupil·la dels ulls va fer que tradicionalment l'aigua de clavell s'usés com a col·liri per calmar irritacions i malalties oculars.

 

Amb tot, encara que existeixen moltes varietats de clavells silvestres, el més habitual és trobar clavell conreat, que es pot fer florir de manera artificial fins i tot en ple hivern, només que requereix bona terra, i abundant aigua i sol. 

 

Més informació

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà