Espores - Daniel Climent Giner
Daniel Climent Giner

Daniel Climent Giner

Professor de Ciències de la Natura. Investigador i divulgador etnobotànic. Autor d'articles a Mètode i llibres d'etnobotànica. Conferenciant sobre temes de divulgació científica, etnobotànica i antropologia cultural.

S’apropa la data i tornem amb una nova entrega de la sèrie dedicada a plantes per a la nit màgica de Sant Joan. L’Hypericum perforatum, més conegut com hipèric, pericó o herba de Sant Joan, és una herba de singular bellesa amb què s'elaboren alguns dels remeis més reputats per curar cos i ànima. Ens ho conta l’especialista en etnobotànica Daniel Climent Giner. 

Última entrega d’aquesta història sobre l’adequada interpretació d’una antiga recepta xinesa (part I i part II), que va conduir al descobriment de l’artemisina. Amb açò s’il·lustren algunes línies de treball a què pot contribuir l’etnobotànica, donat que com qualsevol ciència s’enfronta al repte d’adaptar-se als nous contextos.

Segona entrega de les plantes màgiques de Sant Joan, amb la Verbena officinalis com a protagonista. A aquesta herba se li atribueixen moltíssimes propietats, però a més, amaga un secret que la fa encara més especial. Plantes, amor i llegendes, ens ho conta Daniel Climent.

En aquesta segona entrega sobre l’artemisina seguim parlant de Tú Yōuyōu, la científica xinesa guardonada el 2015 amb el Nobel de medicina. Gràcies a la seua formació etnobotànica, milions de persones li deuen la vida, donat que la seua interpretació d’un antic text xinès va conduir a l’obtenció de l’artemisina, el medicament més reeixit per tractar la malària.

La interpretació d’un antic text xinés referit a l’ús medicinal d’una herba silvestre ha permès obtenir el medicament més útil per tractar la malària. Milions de persones deuen la vida a la formació etnobotànica d’una científica xinesa. L’etnobotànica hi va tindre un paper destacat i Daniel Climent ens ho conta en aquesta segona entrega de les fronteres de l’etnobotànica.

Acostar-nos a la platja, demanar desitjos, escoltar històries, el foc... tot envolta la nit de Sant Joan. Tot això i també les plantes, plantes curatives, sanadores, que s’usen o es recullen eixa nit. Fins i tot herbes que formen part de molts rituals. Acompanyeu-nos en aquest viatge que comença Daniel Climent en Espores per recórrer la botànica que conté la nit de Sant Joan.

El professor, etnobotànic i divulgador Daniel Climent enceta un cicle d’articles a Espores per tractar d’una etnobotànica de la que no es parla tant, la que no es relaciona amb els coneixements que tradicionalment es tenen de les plantes, sinó la que està amagada a l’art, els símbols o, per exemple, els textos sagrats. Daniel ens conta el perquè de la seua importància i comença un camí en el que estarem encantats d’acompanyar-lo.

Daniel Climent torna a Espores amb una ressenya molt especial, la del llibre amb el títol d’aquest mateix article. Una obra que ve, com diu ell, “a salvar-nos els noms de les plantes” i, en aquest cas, en català. Acompanyeu-lo en un viatge de lectures, cançons, una mica d’història i una ferma defensa dels noms populars que històricament hem donat a les plantes.

Ja hem parlat sobre el donzell (Artemisia absinthium) a Espores però hui, Daniel Climent dóna un volta més al tema.  Hamlet, Txernòbil, el cometa Halley i un vermouth, tot en un article!  Són la literatura, l'art i la ciència irreconciliables? Llig, veuràs que no!

La setmana passada vos parlàvem de Joan Pellicer, de com va estimar la botànica i la va saber transmetre, participant també de la conservació del nostre patrimoni etnobotànic. Ara vos fem un repàs per la seua obra i la seua vida mediàtica, i els entrebancs amb que es va trobar, i descobrireu perquè es va guanyar a tot aquell qui el va seguir.

Pàgina 1 de 2