Espores - José Aparici
José Aparici

José Aparici

Graduat en Biologia per la Universitat de València i postgrau d’Ecologia Avançada i Gestió del Medi Natural per la Universitat d’Alacant
He treballat al Servei Tècnic d’Espais Naturals Protegits de la D.G. de Medi Natural (GV), al Museu de Ciències Naturals de València i al Parc Científic-UV. També he realitzat col·laboracions formatives al Jardí Botànic UV, assistències tècniques en AE-Agró i com a Especialista Municipal Voluntari del Fons Valencià per la Solidaritat a Bolívia.
 

Arribem a la tercera i última part de l’article divulgatiu sobre el viatge de cooperació tècnica al santuari de l’orquídia boliviana de Jose Aparici. A més de contar-nos la valoració final de l’assistència tècnica dins del Programa Especialista Municipal Voluntari en l’especialitat de Biologia de la Conservació, comparteix tot allò que l’ha enriquit en aquesta experiència, més enllà del que puguen dir els informes tècnics. L’acompanyem en el tram final del seu viatge?

 

En aquesta segona part sobre el santuari de l’orquídia boliviana, el biòleg Jose Aparici Malchirant ens endinsa en el pla d’acció dut a terme durant l’assistència técnica basada en el cultiu i conservació d’orquídies natives gràcies al programa d’Especialista Municipal Voluntari del Fons Valencià per la Solidaritat. T’has perdut la primera part de l'article?

El passat estiu aterrà el nostre bloguer biòleg Jose Aparici a la Gran Chiquitania Misional, a l’orient bolivià, després d'haver estat escollit en la nova plaça creada de Biologia, Agronomia i Gestió del Medi Natural dins de la VII Edició del Programa Especialista Municipal Voluntari del Fons Valencià per la Solidaritat 2018/19. En aquesta primera part, ens posarà en context, ens endinsarà en la motivació que l'ha animat a presentar-se i en l’organització prèvia d'una cooperació tècnica al desenvolupament pilot, prèvia al reconegut Festival Internacional de l’Orquídia de Concepción, que celebra aquest cap de setmana la divuitena edició.

Un arbre robust i humil, senya d'identitat del mediterrani. Una espècie que conjuga cultura i tradició, i que sembla romandre impassible al temps al nostre territori. Però ¿és tractada amb l'estima i la cura que mereix? Jose Aparisi reflexiona sobre l'olivera.  

Un sense fi de factors antròpics han portat al Mar Menor a convertir-se en una autèntica llacuna verdosa amb greus problemes de contaminació, eutrofització i pèrdua de biodiversitat. L'estat d'aquest antic paradís salí de Murcia de gran valor mediambiental preocupa, i molt, a la comunitat científica i als veïns de la regió que lluita per la seua conservació des de la plataforma "Pacto por el Mar Menor". El biòleg, Jose Aparici, ens parla de com s'ha arribat a aquesta situació d'extrema fragilitat ecològica i de les mesures que s'han posat en marxa per a revertir-la.

Una formiga i una acàcia, un ratpenat i una planta carnívora, un fong i una alga, a la natura no hi ha relacions impossibles! Parlem de simbiosi, d'organismes de diferents espècies que treballen tan bé junts que moltes vegades ja no poden viure l'un sense l'altre. Però que diferència hi ha amb el mutualisme? Quin és el paper de les plantes en aquestes relacions interespecífiques? Jose Aparici ens ho conta!  

Quines conseqüències tenen els incendis per als boscos valencians, aquells que s’han anat desdibuixant amb el pas del temps. O com es pot fer la prevenció, si són coherents les repoblacions que fem... Són algunes de les preguntes que quedaren pendents en la primera part de L’espiral del bosc valencià. En aquesta segona part, José Aparici continua el debat que va obrir sobre si els nostres boscos voregen el precipici, el punt de no retorn.

Els nostres boscos mediterranis han estat sotmesos a multitud d'agressions de tot tipus. Danys originats principalment per una mala gestió per part dels éssers humans que ha desdibuixat per complet eixos complexos ecosistemes que cobrien tres quartes parts del territori valencià amb paisatges dominats per sureres, carrasques, roures valencians, savines i fins i tot pins, però autòctons, acompanyats d'un sotobosc madur amb més importància de la que pensem. Però aquesta situació es pot revertir o és massa tard? D'allò i molt més ens parla el nostre bloguer José Aparici!    

Us contàvem en l’article Art als Moros! un projecte que relaciona art, educació i la degradació dels espais naturals, concretament dels espais humits. En aquesta segona entrega vos presentem en profunditat el procés que s’ha seguit, els recursos emprats i alguns dels resultats, entre ells la proposta d’un mural artístic divulgatiu al temps que reivindicatiu.

Un interessant projecte a la Marjal dels Moros vol relacionar l’art, l’educació ambiental, i l’empobriment del nostre entorn natural. Descobreix què ha afectat tant a la Marjal i com fer-ho visible a través de l’alumnat d’un curs molt complet en el que estudiar un problema local i mostrar-lo a través de les arts plàstiques. Vos ho contem tot en aquest article que tindrà una segona part.

Pàgina 1 de 3