ALFÀBREGA: MEDICINA I GASTRONOMIA

Des de l'antiguitat aquesta planta aromàtica que viu a mitja ha estat valorada tant pel seu valor gastronòmic com per les seues propietats medicinals.

Les primeres referències sobre aquesta planta d'origen indi les trobem en l'antic Egipte, on tenia molt valor pel seu ús durant el procés de momificació, una vinculació amb la religió que està present també en altres civilitzacions. Per exemple a l'Índia la varietat O. tenuiflorum, estretament relacionada amb l'alfàbrega, és una herba sagrada considerada la personificació de la deessa Tulasí, de la qual rep el nom, sent per això la planta estimada del déu Vishnú. 

 

I si per a la cultura oriental l'alfàbrega és sagrada, diuen que les infusions amb les seues fulles són un remei infalible per als refredats, a les civilitzacions europees la planta s'ha relacionat tradicionalment amb el verí, igual que en algunes zones del Carib, on és utilitzada en rituals de màgia negra. Tanmateix, a l'antiga Grècia l'alfàbrega representava l'odi, la desgràcia i la pobresa, i en l'Europa de l'edat mitjana s'assegurava que era símbol del Diable.

 

Al nostre país, un cas excepcional està a la Comunitat Valenciana, concretament a la localitat de Bétera, on conreen exemplars de més de dos metres d'alçada i fins a quatre d'amplària per oferir-les a la Verge de l'Asunción a la tradicional festa de "Les Alfàbegues'. Un espectacle meravellos el secret del qual encara no s'ha revelat. 

 

El cultiu de l'alfàbrega és molt senzill, podent fer-se bé en planteros o directament a la terra, i requereix un reg constant. El sòl ha d'estar abonat i tindre un bon drenatge, i no s'han d'usar fertilitzants en excés per no sacrificar el sabor de les fulles, la seua part més preuada, amb propietat que duren més temps. La recollida s'ha de fer just abans de la floració, i les fulles s'han de secar cap per avall i en un lloc ventilat i fosc, després es trituren i s'emmagatzemen en flascons de vidre. En herboristeria és comú l'ús per a l'elaboració d'infusions i begudes energètiques, així com per combatre l'halitosi o com a remei natural contra la caiguda del cabell. En gastronomia pot usar-se fresca com a condiment en peixos i en verdures, i la seua fulla seca s'utilitza per preparar sucs, sopes, estofats i salses, als quals els dóna un punt amarg.

 

ALBA2

 

Fitxa:

Nom Científic: Ocimum basilicum

Nomeni/s comunes: Alfàbrega, Alhábega, Alfábega, Basílico, Herba real, Herba dels reis, Alfavaca, Alfàbrega de llimona, Alfàbrega francesa, Alfàbrega mondonguera, Alfàbrega moruna, Albahaquita.

De la família: Labiatae

Origen: Índia

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà