Vides contades

Aprofitant que l’11 de febrer és el Dia de la Dona i la Xiqueta a la Ciència, i que el 12 de febrer és el de Darwin, en esta ocasió vos portem llibres on el protagonisme està en personatges reals, interessants per les seues vides, però vides concretament dedicades a la ciència. L’autor de l’Origen de les espècies feu un viatge apassionant que canvià les idees que fins aleshores teníem dels nostres avantpassats, i desenes de dones passaren per damunt de les convencions socials i perseguiren el seu somni d’arribar a adquirir tot el coneixement que tenien al seu abast. Anem amb les presentacions.

Las chicas son de ciencias

“Las mujeres han sido pioneras en ciencia desde el inicio de los tiempos. Y aún así, ¿podrías nombrar al menos a diez chicas guerreras que lo petaran en el mundo de las ciencias?”

Fins fa dos dies era prou difícil ser capaç de respondre a aquesta pregunta, tret de les afortunadament famoses Marie Curie i Hipatia, pocs noms ens venien a la ment. Poc a poc la tasca de divulgació que s’està  fent des de molts fronts comença a donar els seus fruits i van apareixent noves protagonistes de la història de la ciència que fins ara havien estat a l’ombra dels seus companys masculins, en alguns casos, oblidades voluntàriament en altres, o directament ignorades en la majoria.

 

PORTADA CHICAS CIENCIAS

 

Vint-i-cinc dones tenen plasmades en aquest llibre les seues històries i trajectòries vitals. Què estudiaren, a què dedicaren les seues investigacions, quines foren les seues fites, en què han contribuït al nostre dia a dia amb els seus avanços científics. Però com sempre, en aquesta secció, aquest és també un quadern il·lustrat, així que trobarem, afegits a les apassionants i ben resumides biografies, retrats encantadors de totes elles i dades acuradament destacades de cadascuna: allò més gran que va aconseguir, el seu lema, i una cosa que copiar-li.

Així que us vaig a dir a qui copiaria jo, és a dir, perquè m’inspiren algunes d’aquestes científiques. Per exemple Agnodice, la primera metgessa coneguda de la història, ens recomana lluitar pels nostres somnis, tot i que ningú els entenga. La meravellosa astrònoma Henrietta Levitt diu que “de vegades, en els xicotets detalls està la resposta als grans enigmes”. I com no, copiaria a la inventora Beulah Louise Henry que no dubtava en usar l’imperatiu: “si no existeix, inventa-ho”. Es podeu resistir a caure als peus de lluitadores com aquestes?

 

MERIAN MARIA SIBYLLA

 

Ara bé, no hem d’oblidar que estem en Espores i que el que ens interessen són les plantes, i la natura, així que deixarem de banda la seductora química, o les misterioses matemàtiques, per contar-vos alguna cosa de les dos dones que no podeu deixar passar si acabeu amb aquest exemplar entre les mans. D’una banda, tenim a Maria Sybilla Merian, una entomòloga i il·lustradora científica alemanya que estava fascinada per la metamorfosi dels insectes. Gràcies a tot allò que li suscitava aquest fenomen, no només es convertí en una gran col·leccionista, també dibuixà encisada tot allò que trobava interessant a la natura. Emprengué també un gran viatge com a naturalista per estudiar els insectes tropicals a Surinam i així, amb una vida dedicada a la seua passió, aconseguí combinar art i ciència, aportar grans coneixements i descripcions al món de l’entomologia, i crear dibuixos preciosos que la converteixen a més en una gran artista.

Per altre costat està Bàrbara McClintock que, com tantes altres, desafià el seu destí i acabà graduada en genètica i destapant els misteris que amagava l’ADN de la dacsa. Amb els seus estudis establí les bases per als treballs amb els gens que “boten”, els transposons, i li concediren el Nobel de Medicina en 1983, molts anys després dels seus treballs quan altres, tirant del fil de les seues línies d’investigació, demostraren que eren certes totes les seues hipòtesis.

 

BARBARA MCCLINTOCK

  

I acabaré confessant que a mi m’agraden les frases, i me les imagine sempre en lletres fosques sobre samarretes clares. Per això vull mostrar-vos els lemes que apareixen en aquest llibres i que em semblen més seductors. Està el de l’astrònoma Caroline Herschel: “sempre ens queda algo per fer”; el de la sismòloga Inge Lehmann: “el món és més fascinant si el descobreixes per tu mateixa”; el de la neuròloga Rita Levi-Montalcini: “no tingues por dels moments difícils, el millor ve d’ells” ; i acabe amb el de la coneguda química Rosalind Franklin: “la ciència i la vida quotidiana no poden ni deuen anar separades”.

I aquestes no són frases de tassa de desdejuni, de llibreta barata que compres a l’aeroport. Les hauran dites així o una mica diferent, però el més important és qui les ha dites i en quines circumstàncies. Son frases fruit de tenir que treballar el doble i fer-se valdre el triple només per haver tingut la desgràcia, o la sort, d’haver-se apassionat per la ciència sent d’una meitat de la humanitat que se suposava que no ho havia de fer.

 

Mujeres de ciencia

En aquest llibre estem de sort i doblem el nombre de biografies: cada pionera escollida que canvià el món té dedicades dos planes, en una apareix representada junt als elements principals de la seua professió, i en l’altra trobem la seua història i xicotets detalls destacats. Els colors escollits amb cura i els nombrosos dibuixos conformen una composició atractiva i amena en la que capbussar-te uns minuts per descobrir qui és aquella dona que ens mira amb una constel·lació, un ratolí o un llapis a les mans.

 

PORTADA MUJERES CIENTIFICAS

 

Totes les biografies són interessants, en totes trobes elements sorprenents, relats d’injustícies, valentia, desafiaments, famílies que lluiten per demostrar el que valen les seues filles. Tot i això, vaig a destacar de nou alguns noms que d’una forma o altra tenen a veure amb el nostre entorn natural. L’artista i amant dels insectes Maria Sibylla Merian repeteix en aquest llibre, però a banda, podem descobrir a la botànica i sufragista Mary Agnes Chase, que també treballà com a il·lustradora científica, i a qui els botànics que trobà en el seu camí la portaren a convertir-se en una gran experta en gramínies, i a investigar i analitzar molts dels aliments que consumim avui dia.

 

MARY AGNES CHASE

 

A banda, en aquestes pàgines també entropessarem amb dos grans conservacionistes: Marjory Stonemann Douglas i Rachel Carson. La primera, gran dotada per a l’escriptura, s’apassionà amb la defensa d’uns ecosistemes humits americans, els Everglades de Florida. Sota grans amenaces de construccions imparables, com un aeroport, aquestos espais que semblaven sense importància aconseguiren, gràcies a l’energia imparable de la reportera, ser coneguts per moltíssima gent i protegits, que és del que es tractava.

Pel que fa Carson, autora de la famosa Primavera silenciosa, també seduïa amb la paraula escrita, i aconseguí divulgar la importància dels ecosistemes oceànics, inspirà la creació de l’agència de protecció mediambiental d’Estats Units, i lluità contra l’ús del pesticida DDT. Desprestigiada i amenaçada per atemptar contra interessos polítics i econòmics, visqué una vida activista, publicà, emeté des de la ràdio, i es feu valdre amb investigacions i arguments. Va morir jove, i de segur deixà moltes coses per fer, però tot allò que inicià continua sent una referència conservacionista avui dia.

 

MARJORY STONEMAN DOUGLAS

RACHEL CARSON

 

Al final del llibre, a banda d’un glossari ens trobem amb més dones científiques, com la botànica Janaki Annal, que va hibridar canya de sucre en el s. XIX, a la Índia. Un llistat que posa nom a altres importants estudioses i descobridores en què, per falta d’espai, no es pot aprofundir. I sobretot un llitat amb un forat molt important, l’últim, on et diu que la propera científica podries ser tu:  “homenajeemos a estas pioneras para así inspirar a la próxima generación. Juntas, podemos retomar el camino donde ellas lo dejaron y continuar la búsqueda del conocimiento”.

Però veig una pega en aquesta proposta, igual que a l’anterior, no tot van a ser coses bones. I és que tries la dona que tries, et quedes sempre amb ganes de saber-ne més. Les il·lustracions són atractives, i els esquemes i les diferents tipografies fan molt agradable una lectura superficial, amb la qual pots anar acumulant noms fàcilment i gaudir de detalls que et faran recordar a cadascuna d’aquestes dones fantàstiques. Però, ai, si algun personatge t’agrada, t’interessa, o t’inspira, se’t queda la informació molt curta. Necessites deixar-te d’anècdotes i aprofundir en qui va ser ella, qui va ser ella en realitat. Però aquests bonics llibres no van d’això, així que sempre ens quedaran algunes biografies completes, o sempre, com no, ens quedaran internet i els fils de Twitter.

 

Darwin. Un viaje al fin del mundo

El mapa amb el recorregut del Beagle és impressionant, i imaginar un viatge de cinc anys també. Ara ens sembla que estar fora de casa una setmana és tota una aventura. Aquest mapa és el que ens rep en obrir el llibre i, si seguim el traçat damunt seu, els nostres ulls recorren tota Amèrica del Sud, el tram que ocupà el major temps del viatge, fins setembre del 1835, passen per les Galàpagos i Tahiti per arribar a Nova Zelanda, viatjar per tota Oceania, tornar a Salvador de Bahia (després d’haver fet allí una de les primeres escales a l’inici), i arribar a Anglaterra a finals de 1836.

 

DADRWIN PORTADA

 

Com fou aquell lustre per a Darwin? “Aquell viatge canvià la vida de Darwin, i en realitat, la idea que hi havia de la vida”, diu el llibre. El jove s’embarcà com a naturalista del Beagle i allí començà la seua aventura. La història es conta com un conte, així que trobem tots els ingredients que calen per a fer les fulles interessants: terratrèmols, fòssils, tempestes, volcans, animals exòtics, vegetació desconeguda… i també la incredulitat i incomprensió dels seus companys de travessia. Darwin hagué de buscar qui l’acompanyara en les seues excursions i troballes, però les idees que anaven prenent forma no sempre agradaven a tothom. I és que no és fàcil refer tot allò en el que sempre has cregut, però el que el naturalista anava trobant al seu pas li mostrava un camí que ell no podia deixar de seguir.

 

MAPA DARWIN

SEGUNDA DARWIN

 

Si volem explicar als més menuts com fou aquella expedició científica que aportà idees impactants per al naturalisme de l’època, aquest és un bon llibre. Darwin era un jove estudiós i valent que posà en pausa la vida que fins aleshores havia dut i s’embarcà mar endins, deixant-se portar per tot allò que li anà apareixent pel camí i que va anar modelant en el seu cap, a poc a poc, de forma subtil, una idea que acabà prenent forma en tornar, treballar sobre les seues troballes i idees que havia plasmat en paper, amb els materials recollits, i intercanviar impressions amb els seus col·legues. El resultat, un llibre que s’esgotà el primer dia que aparegué a la llum, que rebé grans crítiques, nombroses burles, que posà potes per amunt tot allò en què la gent creia, i que ha inspirat, i encara continua inspirant, a moltíssimes persones. 

 

Bibliografia

  1. Irene Cívico, Sergio Parra (2017). Las chicas son de ciències. 25 científicas que cambiaron el mundo. Núria Aparicio (il.) Montena. 115 pàg.
  2. Rachel Ignotofsky (2017). Mujeres de ciencia. 50 intrépidas pioneras que cambiaron el mundo. Nordica Libros. 127 pàg.
  3. Ana Maria Pavez, Olaya Sanfuentes (2009). Darwin. Un viaje al fin del mundo. Raquel Echenique (il.) Alqueria editorial. 39 pàg.

 

Eva Pastor

Responsable de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic UV
M'agrada la música, els llibres, viatjar, escriure, la divulgació científica i anar al cine amb totes les conseqüències; fer cua, menjar monges... Em diverteix ordenar amb els meus fills la col·lecció de cotxes de Cars. Mai he comprès les regles del tenis i m'esmussa tallar la pizza amb forqueta i ganivet.

FaLang translation system by Faboba