Un jardí astronòmic

No estem parlant d'un jardí molt gran sinó d'un dedicat a les estrelles. Viatja al cel amb Espores, per sort per als amants de l'astronomia, no solen haver massa núvols per ací prop.


En la Ciutat de les Arts i les Ciències hi ha un espai, obert completament als vianants, dedicat a l'estudi dels estels. Rep el nom de Jardí Astronòmic i ens ensenya com observar el cel. L'hivern és la millor època per fer la vista amunt i veure les estrelles, que sempre amaguen històries d'amor, odi i gran gestes i malediccions.


ava

Imatge del Facebook d'AVA


Per si us despertem la curiositat per l'astronomia, us presentem la web de l'Asociación Valenciana d'Astronomia, amb més de 40 anys d'existència i que organitza des d'eixides nocturnes, i xerrades fins cursos. Fes clic per accedir-hi i prova el seu simulador del firmament.


Prerequisits
Mirar cap a dalt és una feina prou senzilla, però si el que volem és entendre què passa al cel, necessitarem roba d'abric, allunyar-nos de la contaminació lumínica i un filtre roig per cobrir una llanterna, que pot ser un tros de tela assegurat amb una goma elàstica.


jardin

Jardí Astronòmic de la Ciutat de les Arts i les Ciències


És important que els ulls se us acostumen a la foscor i quan ho hagen fet, no enceneu els llums del cotxe, ni el mòbil ni retireu el improvisat filtre roig de la llanterna. També heu de tenir clar que els paral.lels de la terra són paral.lels a l'equador i que els meridians, van de pol a pol.


Saber l'hora solar, que no es correspon a l'hora dels nostres mòbils, implica conèixer l'altura del sol i la seua orientació. En hivern, l'hora dels rellotges (hora civil), és un hora més tard que la solar, en estiu haurem de sumar-ne dos.

 

7837451982 99898f5b12 z

Fer d'un arbre un gnòmon. Imatge de FlickR


Si visiteu el Jardí Astronòmic durant un assolellat dia, us recomanem que comenceu per l'aparell més senzill de tots, el gnòmon, per conèixer l'hora solar. Si ens quedem de peu a un punt fix baix la llum solar veurem la nostra ombra moure's al llarg de les hores, però és fàcil pensar que als antics astrònoms no els entusiasmava la idea de passar hores de peu al mateix lloc i per això buscaren un substitut, el gnòmon, un pal llarg i fi perpendicular al sòl.


Rellotge de Lluna
Si pel contrari anem de passeig al Jardí Astronòmic per la nit, tampoc ens quedarem sense res a fer perquè la Lluna, a banda de fer-nos imaginar, ens permet saber l'hora, com ho fa també el sol. Aquest tipus de rellotge és més desconegut, per això t'animem perquè t'acostes i lliges bé les instruccions.

 

Rellotge de luna
Rellotge de Lluna del Jardí Astronòmic de la Ciutat de les Arts i les Ciències


Aquest rellotge està format per dos discs que giren un sobre l'altre. Un exterior en què farem coincidir la fase de la lluna d'eixa mateixa nit amb la marca del disc en què diu Sud i el disc intern l'haurem d'alinear amb l'hora en què la lluna aplega a la fase de culminació, que ve indicada en la taula d'instruccions. Si seguim bé les instruccions podrem saber a quina hora ix la lluna, a quina hora s'amaga i per on.


Si el que ens interessa és un visió més superficial del nostre satèl.lit, podrem veure un rèplica on es detallen els accidents que, des de la terra, apreciem com taques fosques i clares, conseqüència de l'intens bombardeig d'asteroides que va patir fa 3.800 milions d'anys i que deixaren la Lluna plena de cicatrius. també hi està representada la cara oculta!


Mesurar distàncies des de la terra
Menuts i adults poden usar esta tècnica. Per mesurar distàncies en el cel haurem de mesurar l'angle que formen dos estels amb nosaltres mateixos. Per a fer-ho, haurem d'estirar bé el braç i usar el puny com unitat: un puny tancat són 8 graus i un puny tancat amb el polze estirat equival a 15 graus. Aquestos són alguns exemples però hi ha més mesures. Posat que la longitud del braç és proporcional a la grandària del puny, qualsevol persona pot fer els mesuraments.

 

medir


Esperem que aquest passeig per les estrelles us haja despertat la curiositat. Mentre el cel espera que esbrinem les històries que les estrelles ens conten, les fulles dels arbres cauen per deixar lliure la vista al cel, tot un detall de la tardor.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.