UN BOSC DE PLOMES

Teuladí Teuladí Imatge de Pablo Vera

En un Jardí Botànic la paraula biodiversitat és molt important, i no solament en referència a la gran quantitat de plantes que acull i conserva, també per estar habitat per rèptils, xicotets mamífers, insectes, fongs i, com no, aus. SEO/BirdLife ha arreplegat totes les que podem observar en un passeig pel Botànic de la Universitat de València i les ha arreplegat en una guia. T'ho expliquem!

La biodiversitat, més enllà del seu valor intrínsec, té l'inestimable valor d'aportar serveis ecosistèmics tant en espais naturals com antropitzats. Per exemple, en pobles i ciutats, la biodiversitat contribueix a millorar la qualitat de vida de la població, gràcies a l'efecte de les arbredes urbanes com esmorteïdores de la temperatura, depuradores d'aire i contribuint a fixar el CO2, al mateix temps que, tal com demostren nombrosos estudis, contribueix a millorar la salut dels habitants de les ciutats simplement per la seua presència i contacte.

 

tortola

Tòrtora. Imatge de Pablo Vera

 verderon

Verderol. Imatge de Pablo Vera

 

En aquest sentit, l'observació i gaudi de la natura no ha d'estar renyit amb viure en la ciutat o amb els processos d'urbanització. De fet, si s'integra la conservació de la biodiversitat en la planificació i gestió de les nostres ciutats, aconseguim retenir en la trama urbana, almenys, una part de les comunitats biològiques presents en la zona i fer de les nostres ciutats uns espais més verds i saludables.

 

En la ciutat de València el llit del riu Túria suposa la columna vertebral verda de la ciutat de València, un eix que la recorre afavorint la seua permeabilitat a la natura des del seu entorn directe, com són la Serra Calderona, juntament amb altres elements d'interès des del punt de vista paisatgístic i de connector de biodiversitat (l'Horta i el Barranc del Carraixet), el propi riu Túria, que entra en la ciutat a través del llit vell, i l’Albufera. A banda i banda d'aquesta columna vertebral trobem dos grans pulmons: els Jardins de Vivers i el Jardí Botànic de la Universitat de València, sent en tots dos casos llocs privilegiats per a gaudir de la biodiversitat urbana gràcies als múltiples hàbitats que ofereixen per als diferents grups biològics.

 

Trobar en l'entramat de carrers, edificis i semàfors urbans uns espais destinats a la biodiversitat suposa trobar espais on recuperar el nostre equilibri i, per exemple, buidar la ment. Est és, sens dubte, el cas del Jardí Botànic de la Universitat de València, on poden ser observades al llarg de l'any i amb dedicació més de 80 espècies d'aus. Gràcies als arbres monumentals, les aus troben buits o branques grans en les quals nidificar. Entre el dens fullatge, troben xicotetes xinxes, himenòpters i dípters. En els seus arbustos troben baies riques en sucres amb les quals recarregar energies durant les migracions. Entre la fullaraca, isòpodes i altres organismes descomponedors. En les plantes aromàtiques, papallones, abelles i borinots. En les fonts, larves de dípters, que emergeixen per a gaudi d'orenetes o mosquiters. En les construccions, micromamífers i xicotets rèptils que es mouen sigil·losament i amb calma per a no ser vistos pels xoriguers. I, en el substrat, rics cucs que fan les delícies de merles. Tots ells, relacionats en la cadena tròfica, i al costat de les plantes, i als fongs i bacteris que no veiem, formen part de la biodiversitat urbana.

 

Petirrojo europeo

Pit-roig europeu. Imatge de Pablo Vera

 jardi aire

El Botànic a vista d'au

 

Una mostra d'aquesta ben estructurada biodiversitat urbana és l'intens ús de les aus durant tot el període anual. Algunes espècies són habitants del Jardí Botànic durant tot l'any, com les merles, totestius, pit-rojos o gafarrons. Altres aus fan un ús més puntual, però no per açò deixa de ser important el paper delJardí: troben un lloc en el qual estar únicament per a nidificar, com les orenetes, falciots o papamosques gris, o un lloc en el qual passar de l'hivern gràcies a l'abundància d'aliment, com els mosquiters comuns, cotxes cua-roja, cotxes fumades, pinsans vulgars o cueretes blanques.

 

I finalment, un rang molt ampli d'espècies utilitzen el Jardí com a lloc de parada durant les seues migracions entre Àfrica i Europa, parades que són claus per a aconseguir en una condició òptima la destinació. En aquests períodes podem observar busqueretes, bosquetes vulgars o xitxarres de canyars saltant de branca en branca entre els arbustos, cercant insectes a la primavera o fruits carnosos rics en sucres a la tardor, mentre rossinyols, bitxacs, mosquiters o reiets persegueixen xicotets insectes entre les fulles o en el sòl, l’oriol canta fugaçment, durant uns dies d'abril, des de la copa dels arbres i els capçots capturen papallones entre plantes aromàtiques o libèl·lules prop dels punts d'aigua.

 

alcaudon

Lànid. Imatge de Pablo Vera

 illustracio 1

Il·lustració de Juan Varela

 

Fruit d'aquesta diversitat d'ambients i estrats vegetals, en el Jardí Botànic trobem des d'aus rapaces diürnes, com el xoriguer, esparver vulgar o el falcó pelegrí, rapaces nocturnes, com el mussol o el xot, i fins a aus aquàtiques (o quasi), com el gavià argentat de potes grogues, la gavina vulvar o l’esplugabous.

 

Per tot açò, i atès que les accions de foment i conservació de la biodiversitat urbana ens brinden una eina immillorable per a potenciar les oportunitats de conèixer per a conservar, el Jadí Botànic i SEO/BirdLife han editat una guia de les 79 espècies d'aus que amb major o menor freqüència poden observar-se al llarg de l'any en el Botànic.

 

DANI BOSCDEPLOMES

Dani Miquel amenitzarà la jornada de presentació de la guia Un bosc de plomes

 

La guia, que presentem aquest diumenge 4 de desembre, ofereix un recurs més per a gaudir d'una visita i un al·licient per a descobrir amb major profunditat el Jardí Botànic a través del paisatge sonor que emergeix de l'ús de la fauna del paisatge vegetal, al mateix temps que convidem als lectors a reflexionar sobre la importància de mantenir i conservar la biodiversitat urbana i el seu paper sobre el benestar en el medi que ens envolta.

Pablo Vera García

Biòleg per (de)formació i màster en biodiversitat. Tècnic de SEO/BirdLife

Vaig treballar com a botànic però se’m va plenar el cap de pardals. No sé què és el temps lliure i mai use la pinta. Patix els efectes psicològics de “Tiburón” i no puc banyar-me en llocs on no em veig els peus. Em pregunte com s’aconseguix foradar les olives, ficar anxova dins i tornar a tapar-les.