ART A LA NATURA, OBRI ELS ULLS

Els artistes han trobat a la natura l'espai ideal per alliberar tota la seua creativitat, el Land Art. Al mateix temps, també sorgeix una nova via per a la sensibilització mediambiental, per a què el públic redescobrisca el paisatge i se senta part d'ell.

A la fi dels anys seixanta del segle passat, sorgeix a Estats Units un moviment artístic que estarà íntimament unit a la natura: el Land Art o Art de la Terra. Materials com pedres, fulles i branques, elements com el vent, l'aigua o el foc, o accions com excavar o dibuixar en l'arena, formen part de la posada en escena d'una reinterpretació dels paisatges intervinguts.


Es crea així un nou llenguatge, amb les mateixes lletres del seu alfabet, però sense modificar l'harmonia natural del lloc. El suport, l'escenari és el propi paisatge, quasi sempre espais remots, de difícil accés en alguns casos. Aquests paisatges transformats són obres d'una grandària considerable, i moltes vegades és indispensable traslladar-se al lloc per a contemplar-les.

 

LANDART5

Patrick Dougherty

 

Obres efímeres, que desapareixen sota els efectes de l'erosió del vent, l'aigua o el temps. L'artista no pretén que perduren i prefereix la seua desmaterialització o desinstal·lació. El treball queda registrat a través d'imatges fotogràfiques, enregistraments en vídeo, esbossos i dibuixos. Així doncs, al principi aquesta forma d'expressió artística nega el destí museístic de l'obra, però les imatges i els esbossos acaben exposades en els circuits convencionals d'art. Un dels objectius és accentuar aquell lloc concret en el paisatge, però aportant petjades de la presència humana en la terra.


La intervenció a la Natura

Artistes representatius com David Nash, Christo i Jeanne-Claude, Nils-Udo, Mike MacDonald, Ana Mendieta o Patrick Dougherty, intervenen el mitjà natural amb les seues creacions, embolicant-lo, manipulant-lo, afegint aparells mecànics, o utilitzant el seu propi cos. Mike MacDonald, per exemple, planta jardins que atrauen a les papallones als jardins de museus i galeries de tota Amèrica del Nord. Després d’estos projectes jardiners sorgeixen posteriorment obres de vídeo amb una forta càrrega de sensibilització.

 

LANDART9

Nils Udo

 

Patrick Dougherty trena amb branques d'eucaliptus, om o salze, recollides dels paisatges propers, estructures-habitacle que ens transporten al món de les fades. En els seus amagatalls vegetals la natura salvatge s'amaga i trobem ocells i altres éssers vius.

 

LANDART1

Patrick Dougherty

 

Quant a l'obra de Christo i Jeanne-Claude, els embaladors per excel·lència, treballen en llocs que han estat prèviament gestionats per i per a éssers humans com l'embolcall del Pont Neuf a París (The Pont Neuf wrapped, 1975-85.)

L'acció i el pensament de l'artista es trasllada a l'espai natural, barrejant la seua obra amb aquest escenari tan particular, transformant-lo en artificial, reinterpretant una parcel·la de terra, bosc o desert antropomorfitzant-lo, creant un artifici de la natura al mateix temps que un vincle.

 

LANDART3

Christo i Jeanne-Claude

 

L'art és un bon vehicle per a l'expressió d'idees, per a la denúncia, per a la reflexió profunda. Les intervencions en el paisatge ens mesuren amb ell, en ocasions ens facilita conèixer què ens iguala i que ens distancia de la natura, quina peça som al paisatge. Nosaltres, com a espectadors de les obres, reflexionem sobre la seua ubicació, sobre el seu sentit, i la descontextualización dels seus contenidors i circuits tradicionals ens fa reflexionar sobre el nostre setge al medi ambient.

L'ésser humà és colonitzador, devastador i malgastador dels recursos naturals. Hem construït una gran barrera entre l'home i el medi natural i les intervencions in situ, en espais descontrolats i exposats al procés lògic d'erosió i deterioració, són com un tribut a pagar per la nostra espècie davant tanta invasió reiterada. Com a ofrenes, l'artista representa en este particular teatre una obra dedicada als ulls del paisatge.

 

LANDART8

Ana Mendieta

 

L'art de la terra ens reuneix d'alguna manera amb la nostra essència, desperta en l'espectador el plaer d'observar, sentir i tocar l'entorn, ens sensibilitza mediambientalment. L'acció directa al medi natural produeix un xoc, la perplexitat de l'espectador que no espera la trobada. Poc ens sorprenem ja en topar-nos amb edificacions descomunals en llocs usurpats a la naturalesa; són desgraciadament per a la nostra retina un element previsible en el buit ocupat, i quasi ens sorprèn més una acció artística en un bosc!


Sensibilització mediambiental

La varietat i profusió d'exposicions dedicades avui a l'art mediambiental ens fa pensar que no és un tema xicotet, i el seu interès augmenta en la mateixa mesura que augmenta la deterioració de la natura. Els temps de grans projectes en el paisatge han donat lloc a accions no tan monumentals però igualment crítiques.

 

LANDART7

Richard Shilling

 

Els artistes simultanegen la intervenció en l'espai natural i el trasllat de la seua obra adequant-la a l'espai expositiu, acostant la seua denúncia a l'espectador. Ara veiem propostes prop de carreteres, emplaçaments i espais públics o enmig d'una planta de reciclatge.

Molts dels qui ens dediquem al paisatgisme, a l'art i la natura aprofitem projectes i instal·lacions artístiques per a transmetre idees de respecte i gestió sostenible de l'entorn i dels recursos naturals, per a sentir de nou olors perdudes, acariciar textures o vessar colors en la nostra retina. Qualsevol lloc pot ser una galeria d'art i ja no és tan important l'espai. El Land Art pot realitzar-se a través de la permacultura, del disseny de jardins, de la cuina, fins i tot des de les nostres activitats diàries. Formem part de la naturalesa, i en última instància tot el que produïm té el seu origen en ella.

LANDART4

 

Coneixem amb més freqüència iniciatives en escoles infantils, col·legis i instituts, on les assignatures relacionades amb la creativitat ja no estan aïllades i se centren en materials tradicionals, els continguts ara són transversals i la ciència i l'art es fusionen. Els alumnes aprenen per exemple el mecanisme de decoloració i regulació de les fulles a la tardor a través de la botànica, però també juguen amb les degradacions de color veient in situ la seua varietat cromàtica i les seues textures, creant petites instal·lacions artístiques per a fixar el coneixement.

Però la sensibilització ambiental hauria de dirigir-se també als adults, responsables d'articular les solucions. Açò seria més fàcil mitjançant l'emoció, la sensació, la diversió i la intel·ligència, i través de la creació artística en el més ampli sentit, fent que el missatge no fóra tan impositiu. Disposem d'un recurs artístic que desenvolupa la nostra sensibilització cap a l'entorn natural. En molts casos pot ser que es dirigisca a un públic minoritari, però la seua incursió en espais públics emblemàtics on de forma involuntària et trobes amb ells, produeix sorpresa, reflexió i amb sort que es remoga la nostra consciència.

Ana Donat

Artista, paisatgista i educadora ambiental

Mitjà