Seguint al Xúquer a la Serrania de Conca

Una botànica ens porta de la mà pels paisatges que la fascinen. En aquest cas ens presenta aquesta Serrania rica en plantes i animals, amb tresors com la Ciutat Encantada, però també molts altres potser més desconeguts.

 

És difícil, si no impossible, definir amb exactitud l'agresta i bella Serrania de Conca; alguns afirmen que la seua essència resideix en els extensos i ininterromputs boscos de pi, mentre que uns altres opten per la preeminència dels processos erosius que han excavat imponents goles i canons. Encara que potser les imatges que ens venen a la retina en esmentar-la siguen sobretot les de la Ciutat Encantada i el Naixement del Riu Cuervo.

Trobem com a element modelador de l'espai natural al riu Xúquer, que naix en les proximitats de Tragacete, a uns 1.700 metres d'altitud. L'incipient riu travessa els estrets del Infierno i de San Blas, regalant-nos la imponent vista de la cascada del Molino de la Chorrera, uns primers quilòmetres en els quals el riu, encara que d'aigües cristal·lines, no és molt cabalós. No obstant açò, la incorporació del rierol Almagrero i del riu Valdemeca, que arrepleguen les aigües del Agua i Serra de Valdemeca respectivament, li ajuden a adquirir major entitat.

 

CUENCA5

Serra de Valdemeca

 
Quant a aquesta Serra de Valdemeca, és l'única zona amb substrat silici en un àrea natural predominantment calcària, i està composta per arenisques del Buntsandstein (rodens) que marquen una vegetació diferent a la de la resta de la Serrania i singular. Així que es caracteritza pels boscos més meridionals a nivell peninsular de roure de fulla gran (Quercus petraea), i també per arbres més propis dels Pirineus que d'aqueixes latituds, com l'àlber bord (Populus tremula), la moixera de guilla (Sorbus aucuparia), el bedoll (Betula pendula subsp. fontqueri) o plantes com els gerds (Rubus idaeus), les boques de lloc (Digitalis purpurea), els raïms de rabosa (Paris quadrifolia) o les carnívores Drosera rotundifolia i Pinguicula vulgaris, pròpies de torberes.

 

CUENCA8

Boques de llop (Digitalis purpurea) i Gerds (Rubus idaeus)

El curs del Xúquer
Seguint al riu aigües a baix, queda interromput per l'Embassament de la Toba, estètica làmina d'aigua freqüentada per cérvols, daines i cabirols. En les proximitats de la seua presa, al costat de la població de Uña, la Llacuna de Uña queda emmarcada pel Racó de Uña i els imponents farallons de El Escalerón, als quals es pot ascendir per diferents itineraris que permeten gaudir de les mateixes vistes que els voltors i aufranys, companys freqüents dels excursionistes.

 

CUENCA6

Embassament de La Toba


Al peu d'aquests penyals naix una font les aigües de la qual se sumen al Xúquer, al mateix temps que alimenten la Piscifactoria de Uña i l'Escola Regional de Pesca, destinada a la conservació de la truita autòctona i altres habitants natius dels rius conquenses. Però ja aigües a baix de Uña el Xúquer s'encaixona i, fins al Ventano del Diablo, a Villalba de la Serra, discorre alié a qualsevol influència humana, esguitat de til·lers centenaris i excepcionals boscos de ribera.

 

CUENCA9

Ventano del Diablo


Però sens dubte la gran coneguda és La Ciutat Encantada, que pugna amb el Torcal d’Antequera per ser el paisatge càrstic per excel·lència a nivell peninsular, i a més rep multitud de visites al llarg de tot l'any. Encara que inclosa dins d'una finca privada, que cobra una mòdica entrada, mereix una visita, ja siga a la tardor amb els arbres de rocas (Amelanchier ovalis), arços (Acer monspessulanum) i moixeres (Sorbus aria), a l'hivern, coberta per una capa de neu o en èpoques més benignes. Per a aquells desitjosos de passejos menys bulliciosos, els Callejones de las Majadas us oferiran un paisatge dolomític semblant, i molt més tranquil.

 

CUENCA10

La Ciutat Encantada

CUENCA12

Callejones de las Majadas

CUENCA11

Mirador de la Majadas


També trobarem el Parc Cinegètic Experimental de El Hosquillo, al costat del riu Escabas, que a més d'oferir un paisatge excepcional ens brinda la possibilitat de veure óssos, llops, cabirols, cérvols o senglars en un entorn inigualable. Es va crear en el 64 com a granja cinegètica, però des del 96 funciona com a centre experimental dedicat a la conservació, investigació i educació.

 

CUENCA2

Daines (Cervus dama)


Un altre dels atractius indiscutibles de la Serrania de Conca és l'alta probabilitat que tindreu al visitar-la de poder observar fauna silvestre en el seu medi. Al marge dels voltors i aufranys que us he comentat, és freqüent veure diferents rapaços aprofitant els farallons rocosos, així com fotxes, cabussets, cabrellots i garses reals en els cursos d'aigua i llacunes, on conviuen amb poblacions de llúdries.

 

Quant a la fauna entomològica, cal destacar la cridanera Graellsia isabelae, un dels més bells i espectaculars lepidòpters europeus. Encara que es tracta d'una papallona esquiva, no és rar veure revolotejant entorn dels fanals dels pobles més elevats de la Serrania alguns exemplars de papallona isabelina en les nits de maig i juny.

 

CUENCA1

La papallona isabelina, Graellsia isabelae

 

Un Parc Natural amb molt de contingut
El de la Serrania de Conca va ser declarat en 2007, té 73.726 ha de superfície i constitueix el nucli central del territori conegut amb eixe nom. Realment l'espai natural protegit queda emmarcat per enclavaments de gran interès i singularitat que no han sigut inclosos en el perímetre de protecció, i que demostren l'alt valor paisatgístic i per a la conservació de tot el sector nord-oriental conquense.

El propi Naixement del riu Cuervo, declarat Monument Natural des de 1999, queda fora del Parc, constituint el seu límit septentrional. I una altra fita de gran interès que limita al nord és el Monument Natural Hoz de Beteta i Sumidero de Mata Asnos, petit espai protegit caracteritzat per un espectacular canó fluvial amb penya-segats verticals de més de 80 metres d'altura, amb formacions vegetals d'interès, entre les quals destaquen els til·lers i avellaners.

 

CUENCA3

Pinassa (Pinus nigra)


El sector nord és a més adjacent al Parc Natural de l'Alt Tajo, conformant entre tots dos parcs naturals una de les masses forestals de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) i pi roig (P. sylvestris) més extenses de la Península Ibèrica. Quant al sud, allí se situa el Monument Natural Palancares i Tierra Muerta, àrea dominada per extensos ermots de savines turíferes (Juniperus thurifera) esguitades de dolines, embornals, avencs i lapiaces, destacant les anomenades sotalades, grans enfonsaments naturals d'entre 30 i 500 metres de diàmetre en terreny calcari, algunes amb llacunes en el seu fons.

 

 CUENCA4

Pi roig (Pinus sylvestris)

CUENCA14

Savina turifera (Juniperus thurifera) i Pi roig (Pinus sylvestris)


Finalment el sector sud oriental queda emmarcat per la Reserva Natural de la Laguna del Marquesado, aiguamoll d'origen càrstic de petites dimensions d'aigües cristal·lines que inclou una excepcional flora aquàtica.

 

CUENCA13

Moixera de Guilla (Sorbus aucuparia)

 
A més de tot açò, el Parc Natural de la Serrania de Conca compta amb tres Centres d'Interpretació (Tragacete, Uña i Valdemeca), encara que no estan tots oberts al públic de moment. Si us animeu amb la visita, el principi de la tardor és una època especialment atractiva que us permetrà delectar-vos amb una gran varietat micològica i gaudir dels rojos i grocs dels arbres i arbustos caducifolis, escoltant el bram de la berrea.

Olga Mayoral

Doctora en Biologia. Professora del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials

M’agraden les excursions, la lectura i el cinema. Sí, sóc botànica però no em regales rams de flors! Sempre talle la truita de creïlles amb ganivet, mai amb la forqueta. 

Mitjà