Puerto Princesa: la reina de Filipines

Puerto Princesa és com un gran oasi replet de boscos centenaris i meravelles de la naturalesa. Es tracta d'una de les ciutats més netes i ecològiques de tota Àsia i el lloc perfecte per als amants del busseig, que tenen al seu riu subterrani de més de 8 quilòmetres de llargària, el seu particular sant grial del submarinisme.

 

La seua denominació ja li dóna un aire regi. Oficialment, Puerto Princesa va rebre aquest nom en honor de la Infanta Eulalia, filla de la reina espanyola Isabel II i del seu espòs, Francisco d'Assís de Borbó. Possiblement, la ciutat portara el nom d'aquesta, però quan la xiqueta va morir de forma prematura li va ser canviat pel de Port de la Princesa, que es conserva fins als nostres dies. Hi ha qui diu que, a més d'aquesta història, el nom de Puerto Princesa fa l'ullet a la privilegiada localització geogràfica d'aquesta ciutat, amb un mar dotat d'una profunditat que permet adaptar-se a qualsevol grandària d'embarcacions i vaixells, molt rics en recursos naturals, com si l'illa fora en realitat un perfecte enclavament trobat pels colonitzadors espanyols. D'ací el seu baptisme com "la princesa dels ports". Finalment existeix una altra versió, possiblement la més romàntica de totes, que parla d'una princesa que recorria l'illa a poqueta nit fins a l'alba.

 

800px-Two Huts and a Parade of Elephants

Cova de l'elefant. Puerto Princesa

 

En qualsevol cas, la ciutat de Puerto Princesa, fundada en 1872, és en l'actualitat una de les ciutats turístiques més importants de Filipines. Açò es deu al fet que presenta un conjunt natural únic que ha romàs pràcticament verge fins als nostres dies i en el qual es barregen ecosistemes de boscos i de platja que formen un paisatge espectacular. D'ací, que més que una princesa, aquesta ciutat siga una autèntica joia de la corona.

 

Una ecociutat enmig de la selva

Carrers nets, boscos immaculats, jungles i badies salvatges als nostres peus. En definitiva: naturalesa en estat pur. Així és Puerto Princesa, la capital de la illa filipina de Palawan, situada a uns 500 quilòmetres de Manila. La superfície de la ciutat té poc més de 2.000 quilòmetres quadrats banyats a l'oest per les aigües del Mar de Xina i a l'est pel Mar de Sulu, i la seua població no supera els 300.000 habitants. Hi ha qui diu que es tracta de la ciutat més bonica de Filipines i d'una de les més belles de tot el continent asiàtic. Aquestes mateixes fonts diuen que la seua bellesa no solament resideix en els seus paisatges de platja, en les capritxoses formacions calcàries o en la fauna marina, sinó que l'atractiu de Puerto Princesa està en la consciència de les seues gents qui, durant anys, s'han esforçat per respectar la naturalesa esborrant qualsevol petjada o vestigi humà. Per açò, Puerto Princesa és considerada com una metròpolis verda, un refugi ecològic dins d'aquest gran cosmos tropical que és Àsia.

 

Puerto princesa Sabang playa blanca

Platja de Sabang

 Puerto Princesa vistas

 El Nido. Illa de Palawan

 

El reconeixement com a ciutat verda no és cap cosa nova per aquesta ciutat: ja en 1894 Puerto Princesa va ser nomenada per les autoritats del govern d'Espanya com una de les ciutats més belles del seu país, a causa de la correcta ordenació dels seus carrers i edificis, i per la netedat amb què es mantenia tota la comunitat. Avui, 120 anys després, Puerto Princesa segueix sent una ciutat model en la neteja, la protecció i conservació del medi ambient que ha fet del turisme verd la seua millor carta de presentació.

 

A principi dels anys setanta Puerto Princesa va passar de ser un assentament a ser una ciutat independent, i a partir dels noranta del segle passat els seus recursos i el seu patrimoni natural van començar a ser reconeguts mundialment, la qual cosa va suposar un important impuls econòmic per a la ciutat. L'any 1999 el riu subterrani de Puerto Princesa va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i l'11 de novembre de 2011 nomenat com una de les set meravelles del món natural.

 

Els illots de Badia Profunda, a poc més de deu quilòmetres al nord de Puerto Princesa, són un altre dels grans atractius de la ciutat al voltant de la qual es localitzen fins a onze ecosistemes: selves humides, boscos muntanyencs, platges impol·lutes, esculls i oceans maragda. No és d'estranyar que Jacques Cousteau parlara de les seues aigües com "una jungla submarina" en la qual, en alguns punts, els amants del busseig poden trobar un altre tipus de tresors com a vaixells i avions japonesos enfonsats prop de les costes durant la II Guerra Mundial. Per descomptat, un al·licient més per a conèixer a aquesta ciutat, autèntica reina de Filipines.

 

Puerto Princesa lago

 

El riu subterrani de Puerto Princesa: les entranyes del mar

El riu subterrani de Puerto Princesa, declarat com una de les més significatives destinacions per al ecoturisme és, juntament amb el de la península de Yucatán, el riu subterrani més llarg del món. Mesura una mica més de vuit quilòmetres semisubmergits, tots ells navegables, i desemboca al mar del sud de Xina. El seu cabal depèn de les marees, que són les que al llarg dels segles han dibuixat allí un curiós paisatge de coves i racons impossibles d'estalactites i estalagmites. Les formes calcàries dins de les coves són un atractiu més del riu, que se submergeix com serpentejant dins de la gran muntanya.

 

Puerto Princesa underground river cartel

Puerto Princesa rio subterraneo

 

A dalt, a l'exterior, trobem una sèrie de formacions forestals que es succeeixen i que tenyeixen de verd frondós l'escenari. Allí hi ha diferents tipus de boscos, entre ells alguns dels més estranys d'Àsia tropical, com el bosc montano, el bosc de pantà d'aigua dolces, selves tropicals sempre verdes, boscos riberencs, boscos de platja i manglars. A l'exterior dels vuit quilòmetres que llargària el riu subterrani de Puerto Princesa s'han identificat més de 800 espècies de plantes de 300 gèneres i 100 famílies. El dao (Dracontomelon dao), comú en el sud-est asiàtic, arriba fins a 36 m d'altura en aquests boscos humits. En viure en zones amb poc substrat com les riberes, s'ajuda d'unes estructures d'ancoratge anomenades arrels tabulars, que actuen de contraforts i li permeten elevar-se per sobre del bosc. També en aquestos boscos viu l'apitong (Dipterocarpus gracilis), dipterocarpàcia en perill d'extinció pel retrocés del seu hàbitat natural i perquè la seua resistent fusta és molt utilitzada per a contraxapats i mobles d'exterior.

 

Puerto Princesa Dao dracontomelon

Dracontomelon dao

Puerto Princesa Dipterocarpus gracilis

Dipterocarpus gracilis

 

Respecte a la fauna, existeixen més de 200 espècies d'aus, que formen la població vertebrada més nombrosa de la zona. La gran varietat d'hàbitats permet que allí convisquen tot tipus d'ocells entre ells el lloro de clatell blau (Tanygnathus lucionensis), les aus tabon típiques dels matolls (Megapodius cumunigii) o l´estornell (Gracula religiosa). Dins de la selva, seran el macaco de cua llarga (Macaca fascicularis) i el porc barbut (Sus barbatus) les espècies més característiques, mentre que les ratapenades (fins a nou espècies diferents), els teixons i les arrapes fuet són els principals pobladors de les coves. En les zones pantanoses i de manglar, la pitó reticulada (Phython reticulatus) i el fardatxo de cresta verda (Bronchocoela cristatella) són els grans i perillosos predadors, i la tortuga carey (Chelonia mydas) és la indiscutible princesa de les costa de platja. Finalment, farem esment a la granota Barbourula busuangensis, Amfibi endèmic de l'oest de Filipines, amenaçat també per la pèrdua del seu hàbitat: rierols d'aigües ràpides i netes en boscos tropicals a baixa altitud.

  

Puerto Princesa Gracula religiosa

Gracula religiosa

Puerto Princesa Lucionensis tanygnathus

Tanygnathus lucionensis 

Puerto Princesa  Barbourula busuangensis

Barbourula busuangensis

Puerto Princesa arrecife de Tubbataha UNESCO

Chelonia mydas

 

A més del Parc Nacional del Riu Subterrani de Puerto Princesa, als voltants de la ciutat es troben moltes altres belleses naturals com per exemple l'escull Langogan (conegut per la seua gran cataracta), l'escull de Tubbataha (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO amb més d'1.000 espècies entre les quals destaquen peixos lleó, peixos pallasso i tortugues marines ), la Roca Ugong (un racó per als amants de l'espeleologia amb una formació de pedra calcària de vint-i-cinc metres entre terres de cultius i boscos càrstics) o la platja d'arena blanca de Sabang.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.