NATURA PERMANENT

www.instagram.com/pissaro_tattoo www.instagram.com/pissaro_tattoo Pis Saro

Des del Jardí Botànic de la Universitat de València proposem una nova manera de parlar de plantes, a través de la pell, analitzant a nivell botànic els tatuatges vegetals dels nostres seguidors. T'expliquem d'aquesta iniciativa i com participar!

Si lliges espores és que t'interessen les plantes, però fins al punt de tatuar-te-les per sempre a la pell? Ja siga pel seu simbolisme, bellesa, exotisme o extravagància, el món vegetal s'ha convertit en tendència en l'art del tatuatge. Tot tipus de flors, fulles i boscos envaeixen els cossos de joves i no tan joves, creant autèntics jardins a força de tinta que no necessiten ser regats, abonats o podats.

Inspiració orgànica en estat pur que tanca més ciència de la qual sembla i que el Botànic de la Universitat de València s'ha proposat desvetlar a través de la campanya “Natura permanent”, una iniciativa per a parlar de la botànica que amaguen els tatuatges inspirats en plantes. Tens un tattoo botànic i vols participar? T'ho contem! Però primer un poc de context.

 

Del neolític aL GIRAR EL CANTÓ

Encara que l'imaginari col·lectiu actual es remunta sobretot a l'època hippie per parlar dels primers tatuatges artístics que escandalitzaven als nostres iaios, l'art del tatuatge ha viatjat al llarg de tota la història amb nosaltres però amb diferents finalitats.


tatus 1

tatus 2

Reconstrucció d'Otzy, l'home de gel, realitzada per Alfons i Adrie Kennis. Imatge: © South Tyrol Museum of Archaeology / Ochsenreiter (fotografia adaptada per espores.org per a una millor visualització) 

 

Otzi, un home prehistòric de l'era del Neolític, és la primera evidència de tatuatges de la qual es té constància. El seu cos congelat va ser trobat en els 90 per uns alpinistes alemanys als Alps, en la frontera entre Àustria i Itàlia, amb més de 60 línies tatuades en diferents parts del seu cos. Després d'estudiar-ho es va concloure que just en aqueixes zones patia d'artritis pel que s'interpreta que es van realitzar amb finalitats terapèutiques de forma similar a l'actual acupuntura. Un significat que va anar variant amb el pas del temps en funció del context històric.

A Egipte, en l'època daurada dels faraons, els tatuatges eren d'ús restringit per a les sacerdotesses que ho utilitzaven com a prova de valentia, mentre que en les Antigues Grècia i Roma, en funció del tipus de tatuatge i el lloc, van començar indicant pertinença a una rang social concret, per exemple soldat o esclau, per a acabar sent relegats únicament a la identificació de criminals. Aquesta connotació negativa també existia a l'altre costat del món, a Orient, però al final va acabar derivant en un ús de tipus decoratiu tan elaborat que va aconseguir elevar la pràctica a categoria d'art, gràcies a una gran imaginació, perspectiva i ús del color.


tatus 3

Art japonès del tatuatge

 

No obstant açò a Europa eixa estigmatització va seguir el seu curs fins al punt d'arribar a ser prohibits pel rei romà Constantí I. No va ser fins a l'Edat Mitjana quan el seu sentit va canviar, amb l'arribada dels templaris, que es gravaven creus en els seus cossos com a signe de pertinença al clan, d'honor cap a la religió que defensaven i de senyal inequívoc a la seua mort per a rebre sepultura cristiana.

De la mateixa manera els víkings, antics pobles escandinaus, decoraven els seus cossos com a signe de valentia i fortalesa amb tota classe de símbols i dissenys que feien referència a la seua cultura i mitologia, i on destaca la seua gran vinculació amb el mar. Un tipus de tatuatge que podríem caracteritzar com a tribal, on també estarien inclosos els practicats pels celtes, indígenes americans i tots els nadius de la multitud d'illes que engloba Oceania.

Podria dir-se que va ser aquest últim grup del pacífic, que inclou civilitzacions tan allunyades entre si per quilòmetres i quilòmetres d'aigua i encara així amb tantes similituds culturals, el que va difondre la pràctica del tatuatge com un estil de vida. I és que els antics maoris, polinesis, pasquenses… no concebien el seu cos sense tatuatges. Amb el pas dels anys podien arribar a cobrir per complet el seu cos i simbolitzaven les seues grans gestes com a guerrers, la història de la seua família, la posició social o algun dels seus déus a manera de protecció, açò sí, sempre incloïen dissenys amb formes geomètriques i inspirats en la seua forta unió amb la natura.

 

tatus 4

Arte maorí del tatuaje

 

Per a fer-los utilitzaven pintes fetes amb ossos afilats, escates de tortugues o espines fixats a mànecs de fusta. Aquests s'impregnaven en una espècie de tinta que es feia amb el carbó resultant de la crema de diferents fulles i fruits, diluït en aigua, oli o sàvia. Una tècnica laboriosa però que els aborígens dominaven a la perfecció. De fet la paraula tatuatge ve del terme samoà tátau, utilitzat a Polinèsia.

I és que va ser justament ací on els expedicionaris anglesos dirigits pel Capità Cook al segle XVIII es van interessar per la pràctica, van aprendre la tècnica i la van exportar al Regne Unit. Des de la capital anglesa es va estendre com la pólvora encara que substituint progressivament eixos exòtics tattoos tribals originals per motius mariners i donant lloc a l'estil conegut com a old school, caracteritzat per les seues línies i colors bàsics.
Amb la invenció de la primera màquina de tatuar a la fi del segle XIX pel nord-americà Samuel O’Reilly, es va popularitzar encara més, sobretot a EUA, però no va ser fins a la dècada dels 60 quan es va passar al tatuatge modern més elaborat i amb multitud d'opcions de color i degradats.


tatus 5

Maud Stevens Wagner (1877-1961), artista de circ nord-americana i primera dona tatuadora professional coneguda

 

L'apogeu dels tatuatges no va arribar realment fins als 90, quan els primers millenials adolescents van trencar tot tipus d'estigmes i es van convertir en consumidors innats d'aquesta experiència. Així, ara com ara, un de cada tres espanyols d'entre 18 i 35 anys té un tatuatge en algun lloc del seu cos i ho interpreta com una declaració personal, una forma d'expressar allò que sent, com és, allò que li agrada o que no vol oblidar. Fes la prova al teu entorn més proper, segur que et portes més d'una sorpresa.

 

LEs tatuadorEs botÀniques més influents

La natura sempre ha estat en el punt de mira dels artistes, així que no és d'estranyar que el món del tatuatge, considerat ja com una altra disciplina més, s'haja vist impregnat d'aquesta tendència i encara amb més força en el cas de les plantes fins al punt d'encunyar el terme de “tatuadors botànics”. D'entre tots ells destaquen quatre dones que s'han convertit en autèntiques influencers amb centenars de milers de seguidors a través d'instagram, el millor canal per a mostrar la seua obra a través d'imatges. Artistes que plasmen en la pell les seues estètiques creacions com si d'un autèntic llenç en blanc es tractara i que no conceben els seus tatuatges sense algun element vegetal.

 

tatus 7

tatus 8

Tatuatges d'Alice Carrier. Imatges: @alicerules

 

Inspirada per les antigues il·lustracions botàniques dels primers naturalistes, els jardins ensalvatgits i les plantes amb propietats medicinals utilitzades en herboristeria, trobem a Alice Carrier. I és que treballa a Portland, la ciutat que la va veure nàixer i que és coneguda com la més bohèmia i verd d'EUA, no solament pels seus grans i cuidats parcs que conviden a la natura a endinsar-se en ella, sinó per una política mediambiental sostenible que passa per edificis amb parets i terrats coberts amb jardins, carrils bici i transport públic a força de biodièsel, afavorir el consum d'energies renovables i, en general, una bona gestió dels recursos que respecte el nostre entorn natural, una cosa bastant inusual en el país i un context perfecte per a promoure els dissenys d'Alice.

Simplicitat, formes geomètriques i una particular saturació del color defineixen l'estil de la russa Sasha Unisex, una jove dissenyadora gràfica, tatuadora i artista, en general, que no para de rebre premis per la seua gran creativitat. Amb el seu nom artístic Unisex pretén a més eliminar barreres entre el que se suposa que és femení i masculí, i així ho reflecteix en les seues creacions.

 

sashaaa

Tatuatge de Sasha Unisex. Imatge: @sashaunisex

 

Els seus tatuatges, com si de vertaderes aquarel·les es tractara, aconsegueixen una llum i textura especials que ella defineix com pleocroisme, i sí, la natura és la seua gran font d'inspiració. Animals i plantes de tot tipus es converteixen en dissenys increïbles que ofereix també en forma de tattoos temporals, roba i complements de tot tipus.

Una cosa similar quant a disseny temporals sobre la pell i d'altres productes, però de concepte més tradicional, és el que fa la tatuadora i dissenyadora d'art coneguda com Pis Saro. Aquesta apassionada dels viatges, els paisatges, el mar i les plantes, sobre tot del seu país Crimea, els converteix en les seues muses a l'hora de crear.


tatus 10

Tatuatge de Pis Saro. Imagen: @pissaro_tattoo

 

Tatuatges delicats, evocadors, femenins i inspirats en aquarel·les que semblen haver-se posat en la pell després d'una ràfega de vent.

I finalment, us presentem a la reina de les tatuadoras botàniques, Rit Kit. Una artista ucraïnesa que ha portat el concepte del tattoo botànic a un altre nivell i que destaca pels seus dissenys únics, precisos i silvestres. El seu secret? Usar flors, fulles i branques recentment recollides del camp. Fragments vegetals de totes les grandàries que acuradament xopa de tinta i col·loca sobre la teua pell per a deixar una petjada única, espontània i de grandària real.

 

tatus 12

tatus 11

Tatuatges de Rit Kit. Imatges: @rit.kit.tattoo


Una vegada ací la seua màgia comença a actuar, ja que a través d'una gran tècnica i precisió aconsegueix convertir eixa marca bàsica en una còpia exacta i plena de frescor de la planta triada. Tal és la passió per la botànica de Rit Kit que fins i tot disposa d'un jardí al seu saló de tatuatge, amb diferents espècies de plantes de tot del món, per a que si ho prefereixes pugues inspirar-te i triar el teu disseny allí mateix abans de començar.


NATURA PERMANENT, PARLEM DE PLANTES MITJANÇANT ELS TATUATGES 

Perquè és la vostra planta favorita o la d'algú estimat, perquè us defineix com a persona, perquè us sembla preciosa o perquè us recorda a un moment transcendent de les vostres vides, molts són els motius que poden portar-vos a plasmar el vostre propi jardí permanent en la pell, però el principal de tots i el que ens ha portat fins a ací és perquè us agraden les plantes!

 

natura campana

 

Així que aprofitant eixa tendència cap allò natural que s'obri camí en el disseny de tatuatges, el Botànic de la Universitat de València inicia #Naturapermanent, una campanya per a parlar de la ciència que acompanya als tattoos d'inspiració vegetal com una nova via per a conèixer millor el regne de les plantes. La idea està inspirada per l'original concurs de tatuatges prehistòrics que l'any passat va organitzar Paleorama. Com no anàvem a imaginar submergir-nos en aquest món per a parlar de botànica?

Per a açò us proposem que publiqueu fotografies dels vostres tatuatges de flors, fulles, paisatges, en definitiva, plantes, a Instagram, utilitzant el hashtag #NaturaPermanent i etiquetant el compte de @JardiBotanic_uv. D’entre totes les fotografies publicades, en triarem una al mes per tal que el nostre personal explique l’espècie que us heu tatuat, el seu nom, propietats, simbolisme, cures, tot el que se'ns ocórrega, i fins i tot us la mostrarem in vivo en cas que la tinguem al nostre Jardí.

 

rak

 

Obrim aquesta iniciativa amb el tatuatge de la fotògrafa Raquel Norte, una apassionada de les plantes, així ho veiem en les magnífiques imatges que capta amb la seua inseparable càmera, que es va decantar per aquesta exòtica orquídia sobre un dels seus peus. Primer de tot dir que les orquídies són considerades com una de les plantes més seductores i enigmàtiques del món vegetal.

En aquest cas es tracta de Colmanara ‘Wildcat’, també coneguda com Odontocidium ‘Wildcat’, una espècie d'orquídia híbrida (encreuament de dues espècies diferents) que principalment a l'hivern emet unes precioses flors de color groc brillant amb una trama vermellosa o marró que recorda a la cara d'un felí salvatge, d'ací el seu nom comercial Wildcat. Les seues vistoses flors naixen en la part terminal d'una llarga tija lateral i són molt duradores.

 

colmanara

Orquídia Colmanara ‘Wildcat’


És una planta herbàcia sub-tropical de caràcter epífit, és a dir, que no necessita terra per a créixer doncs les orquídies salvatges de les quals prové creixen sobre els arbres. El seu cultiu és fàcil, així que amb una mica de llum, temperatures intermèdies i una bona humitat ambiental, podem tenir-la a casa sense problemes. Només necessitarem un test amb substrat a força d'escorça de pi i torba, sobre un bon material drenant com l'arlita. La temperatura ha de ser més o menys constant, recorda que és d'origen tropical així que ves amb compte amb els canvis bruscs i allunya-la de la calefacció i aire condicionat. La regarem cada 15 dies a l'hivern i cada dos a l'estiu. Quant a la humitat ambiental, si és necessari, podem polvoritzar-la una mica diverses vegades a les setmana, repetim, una mica. Només un advertiment més i molt important… el cultiu d'orquídies enganxa! Una vegada comences no podràs parar, curiosament diuen el mateix dels tatuatges, així que potser la nostra xica Norte torne a sorprendre'ns amb un nou disseny en la seua pell d'ací uns mesos.

Si vols que el teu tatuatge botànic siga el següent en ser analitzat des d’una perspectiva científica, participa en #NaturaPermanent. A més, entraràs en el sorteig d’un premi ben especial! Tota la informació de la campanya a la web del Jardí Botànic. Anima't i participa, mostra la botànica que portes en la pell o descobreix la que porten els qui tens al voltant.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.