Molta botànica a les obres guanyadores d’Illustraciencia 2018

Molta botànica a les obres guanyadores d’Illustraciencia 2018 'Siberian Taiga' / Julia i Eugene Porotov

Les obres Ciervo volante, de Rita Cortés de Matos, i Siberian taiga, de Julia i Eugene Porotov, han estat les obres guanyadores de la sexta edició d’Illustraciencia, premi internacional d’il·lustració científica i naturalista. Com podeu veure a la imatge de capçalera, hi ha molta botànica en l’obra de Porotov, i també en certa manera en la de Cortés, pel que us proposem mirar-les de prop i conèixer un poc més la vegetació present a les obres guanyadores.


Un jurat professional format per membres del comité assessor d’Illustraciencia i representants del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), ha seleccionat les obres guanyadores del certamen Illustraciencia en la categoria científica i naturalista, d’entre les 40 obres finalistes. Més de 500 treballs s’han presentat a aquest guardó internacional que té per objectiu premiar i divulgar el treball dels professionals de la il·lustració científica i naturalista.

Siberian taiga: els boscos boreals

L’obra de Julia i Eugene Porotov, guanyadora en la categoria d’il·lustració naturalista, porta com a títol Siberian taiga. Com ells mateixa han explicat, la il·lustració reflecteix un bosc mixt de Sibèria occidental, amb la seua flora i fauna. Popularment, qualsevol gran bosc situat en aquesta zona rep el nom de taigà russa o siberiana, encara que, com veurem, es pot diferenciar entre taigà “pura” (bosc profund) i bosc mixt.

La taigà o bosc boreal és un tipus d’hàbitat segons la classificació del WWF (Fons Mundial per a la Natura) caracteritzat per les seues formacions boscoses de coníferes, resistents al fred, i per ser la major massa forestal del planeta. Un ambient que es troba a Rússia i Sibèria, nord d’Europa, nord de Canadà i Alaska. Amb temperatures hivernals molt baixes (de menys de - 40° C) i un estiu amb una temperatura mitjana de 19°C, el període favorable per a la vida de les plantes es redueix a pràcticament quatre mesos, moment en què es produeix una autèntica eclosió de vida.

1 Krasnoyarsk Taiga
Krasnoyarsk Taiga. / Andrey Efenstor Pivovarov (Wikimedia Commons).

A la taigà russa o taigà siberiana, que ocupa pràcticament tota Sibèria, la vegetació dominant és el bosc de coníferes. Les fulles en forma d’agulla d’aquestes espècies els permet suportar bé les gelades i perdre poca aigua. Sempre dominen una o molt poques espècies, sent importants diferents tipus d’avets (Abies i Picea), pins (Pinus) i alerços (Larix). Encara que d’una gran extensió, la biodiversitat de la taigà és baixa en comparació amb els biomes de climes més temperats i tropicals.

Per altra banda, és freqüent trobar-se amb el fenomen “drunken forests” o “boscs beguts”, quan els arbres perden la seua verticalitat en el creixement perquè la capa de permagel es fon i, en perdre el suport, s’inclinen en diferents direccions. La imatge resultant és ben cridanera.

2 bosc borratxo
Boscos borratxos (Wikimedia Commons)


En zones on el clima no és tan dur, en latituds més baixes i temperades, el bosc sol ser mixt de coníferes i arbres de fulla caduca, com xops, salzes, roures o bedolls, que ocupen els clars dels boscos i marges de rius, així com diferents tipus d’arbusts.

Una característica a destacar d’aquest bioma és la falta de matèria orgànica al sòl, tant perquè la majoria d’espècies són perennifòlies com per l’altura i densitat dels arbres que no deixen passar la llum. Això, al mateix temps, afavoreix la presència de molses i líquens, així com de falgueres.

A la il·lustració de Julia i Eugene Porotov, com havíem avançat, es representa el bosc mixt de Sibèria occidental, que és com sol començar sempre la taigà densa. Si ens fixem, veure’m que a l’esquerra de la imatge, en primer pla, tenim un roure pènol (Quercus robur) i, just darrere, un avellaner (Corylus avellana) amb fruits, espècie bastant comuna en el sotabosc d’avets. Enmig de la imatge, una moixera o server de caçador (Sorbus aucuparia), amb els seus característics fruits ataronjats. Aquests no se solen consumir frescs però s’elabora amb ells melmelades i licors. Un dels seus noms comuns deriva d’un altre ús: s’utilizen com a cep per a caçar aus.

Darrere el server de caçador i seguint cap al fons de la il·lustració, podem identificar un bosquet de bedolls (Betula sp.), amb la característica escorça pelant-se que donarà pas a una altra escorça definitiva. És rica en olis, resistent a les agressions i al fred. Per això mateix, és molt utilitzada per impermeabilitzar sostres, per fabricar eines, socs, etc. Just al costat de l’ós que hi ha a continuació, tenim un exemplar de pi roig (Pinus sylvestris), una conífera que se sol trobar en sòls pobres, com aquest, i que deu el nom al to roig de la part alta del tronc.

3 Bosc bedolls taiga tatters
Tardor a la taigà siberiana. A la foto podem veure avet siberià (Abies sibirica) entre bosc de bedolls (Betula pendula/pubescens) a la zona de Sibèria occidental. / Tatiana Gerus (Flickr

Si ens fixem al terra, podrem identificar altres plantes de gèneres comuns de la taigà. Així, es veuen diversos tipus de falgueres, dels gèneres Dryopteris i Blechnum. Podem distingir diferents tipus de fruits del bosc, com nabius (Vaccinium myrtillus) amb baies de color negre blavós, nabius de grua o arándano agrio en castellà (Vaccinium oxycoccus), amb fruit de color roig, i maduixes (Fragaria vesca). I menys abundants, però també presents, hi són els llobins (Lupinus sp.), ginebres (Juniperus sp.), llúpol (Humulus lupulus) enfilant-se pel tronc del roure en primer plà, i nenúfars (Nymphaea alba) sobre el bassal de la dreta. Espurnejant el terra de blau clar hi són campanetes (Campanula sp.) i estrelles morades d’àster (Aster sp.).


4 Siberian taiga DETALL2
Fragment ampliat de la il·lustració Siberian Taiga.


Julia i Eugene Porotov, autors de la il·lustració guanyadora en la categoria naturalista, estan encantats amb el premi i asseguren que “és un honor que el nostre treball haja sigut valorat per coneguts i respectats experts”. Amb residència a Krasnoyarsk, els dos es graduaren en lnstitut Estatal d’Art de la ciutat. Participant a Illustraciencia, buscaven l’oportunitat de conèixer artistes i professionals amants de la natura i estan impressionats amb els treballs presentats al certamen, “per la seua sinceritat, atenció al detall i actitud respectuosa cap a la natura”. La parella Porotov, tant professional com a la vida, manifesta un gran interés i respecte cap a totes les criatures i formes de vida als seus treballs, leitmotiv de les seues obres que intenten difondre per tota Rússia. Com a membre dels Dolgan, poble indígena de Sibèria, Eugene ha tingut l’oportunitat de veure els animals al seu medi natural i de criar-se en una cultura que els té en alta consideració, iguals a les persones; una especial reverència, asseguren, que transmeten i distingeix els seus treballs. Difondre aquesta cultura i ajudar a que no desaparega és una altra de les seues grans motivacions, a la que dediquen molts dels seus esforços. Podeu veure ací una galeria dels seus treballs.

 

Ciervo Volante, premi d’il·lustració científica

En la categoria d’il·lustració científica, s’ha endut el guardó de la present edició d'Illustraciencia l’obra Ciervo volante, de Rita Cortês de Matos. La il·lustració científica és una disciplina al servei de la comunicació científica que té la missió de contribuir a aclarir, simplificar i objectivar determinats conceptes. Des d’Illustraciencia la defineixen com la forma d’ordenar informacions visuals per donar lloc a una imatge que sintetitze una determinada informació científica. Són característiques seues, doncs, el rigor científic, la focalització i la finalitat didàctica.

L’obra de Cortês de Matos representa l’escarabat cérvol, Lucanus cervus, l’escarabat més gran d’Europa, conegut per les seues grans i variades mandíbules que recorden les dels cérvols. La desaparició del seu hàbitat natural i el deteriorament de les àrees boscoses deixa aquesta espècie en una situació de vulnerabilitat. De fet, està protegida per diverses lleis internacionals i considerada a Portugal i Espanya dins de la categoria d’interés especial en el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades.

5 Ciervo Volante ritacortes
Ciervo Volante, de Rita Cortês de Matos, guanyadora de la categoria d’il·lustració científica.


Es tracta d’un insecte saproxilòfag, ja que la larva s’alimenta i creix a partir de la fusta morta i podrida de diverses espècies, encara que té predilecció pels quercus de fulla caduca o marcescent, i el trobarem en boscos amb roures i alzines abundants. Tenen un paper important, com altres insectes saproxilòfags, en el reciclatge de la fusta morta, un recurs que es troba en nivells molt baixos a molts boscos europeus . Aquest deteriorament és la raó de la seua vulnerabilitat i la presència de l’escarabat és considerada, per tant, com una excel·lent manera de mesurar la naturalitat d’ecosistemes forestals.

Rita Cortês de Matos, natural de Lisboa, viu a la ciutat portuguesa de Beja. Escriptora i il·lustradora, lligada al projecte Urban Sketchers, és també autora de diversos llibres il·lustrats destinats al públic infantil.

 

Un certamen consolidat

Més de 500 obres s’han presentat al concurs d’Illustraciència d’enguany. Segons ha informat l’organització en un comunicat, per al jurat ha sigut complex seleccionar les obres guanyadores ja que les propostes rebudes destaquen per la seua qualitat. El certamen reconeix l’excel·lent treball dels professionals de la il·lustració i pretén obrir un espai per mostrar aquesta obra, “fonamental per a l’avanç del coneixement científic”, com destaca Miquel Baidal, coordinador de la iniciativa.

A més de les dues obres guardonades de les quals hem parlat, Larissa Ribeiro Lourenço Fernades ha resultat guanyadora del premi especial del públic per la seua obra Sudán, el último rinoceronte macho. També han rebut una menció especial les obres Heteromorphic Ammonoids of the Matanuska Formation, Turonian, Alaska, de Kate Lo Medico Marriott i Ramphastos, diversidad de picos del Neotrópico, de Santiago Forero Avellaneda a la categoria d’il·lustració científica; i les obres Papagaios, de Wilma Ander, i Megasomaelephas, de Carlos Ortega Contreras, en la categoria d’il·lustració naturalista.

6 sudan larissa ribeiro
Sudán, el último rinoceronte macho. Rinoceront blanc del nord (rinoceront blanc del nord). L’últim rinoceront mascle blanc del nord que va existir al món. Un símbol de les espècies en perill d’extinció i un senyal que si la forma en què consumim no canvia, tard o d’hora anem a destruir el planeta i el procés ecològic del qual nosaltres les persones depenem. / Larissa Ribeiro

 

A la galeria del projecte, podem veure les 40 obres finalistes, entre les quals es troben com a protagonistes diverses espècies vegetals com Aristolochia ridicula, Eucalyptus globulus (eucaliptus comú o blau), Dyckia distachya, la famosa Monstera deliciosa (costella d’Adán) o Iris spuria (fals iris). Properament, les podrem gaudir en directe en l’exposició itinerant d’Illustraciencia que estarà a les sales del MNCN i que després viatjarà a seus expositives de diverses ciutats.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.