ELS COLORS DE LA TARDOR

Durant la tardor tot es torna groc, marró i roig. Es tenyeixen els nostres paisatges i també els dels artistes. Però aquesta varietat cromàtica, a més d'inspirar, també té una explicació científica.  

 Segons alguns estudis, si volem saber perquè les fulles dels arbres cauen i canvien de color durant la tardor, i ho fan de diferent forma en diversos llocs del món, hem de retrocedir en el temps, concretament a fa quasi 35 milions d'anys, fins a un procés ancestral en el qual intervenen tres substàncies químiques: la clorofil·la, els carotenoides i les antocianines.

 

Durant la primavera i l'estiu les fulles dels arbres es vesteixen d'un color verd intens, pel pigment anomenat clorofil·la, que absorbeix els components blaus i rojos de la llum solar, de tal forma que l'ull humà el que veu reflectit és el color verd. Però en realitat la funció de la clorofil·la és molt més que cromàtica, les plantes converteixen la llum que la clorofil·la absorbeix en energia que utilitzen per a transformar el diòxid de carboni i l'aigua en oxigen i carbohidrats. Aquests dos components són emprats per la planta per al seu creixement o bé per a  la producció de flors, fruits i llavors.

 

OTONO1

Les fulles dels arbres són una fàbrica química en la qual transformen matèries primeres  en aliment i energia

 

D'altra banda, en les fulles de les plantes hi ha altres dos pigments, els carotens, amb el seu característic color groc-ataronjat, i les antocianines, roges. Tots dos pigments tenen propietats antioxidants, i a pesar de que conviuen amb la clorofil·la durant tot l'any en les fulles de les plantes, a l'estiu la presència d'aquesta última triplica la de la resta, d'ací el color verd. No obstant açò, les coses canvien a la tardor.

 

OTONO4

Paisatge tardorenc d'una fageda. Autor: Kaiko

 

Tardor roja, tardor groga

Amb l'allargament de les nits i l'arribada del fred, les plantes tenen la necessitat de protegir-se les branques. És llavors quan es produeix una formació coriàcia entre la branca i el pecíol de les fulles, que protegeix a les branques de les gelades hivernals, però que interfereix en l'intercanvi de nutrients entre el tronc i les fulles, impedint la síntesi de la clorofil·la. Els carotens i antocianines són llavors majors i, per açò, els colors canvien tornant-se grocs i vermellosos.

 

otoo_1

Fulles d'auró (Acer sp.) a la tardor

 

En alguns tipus de plantes, com l´auró i el cirerer, s'acumulen també antocianines que els confereixen a les fulles el característic color roig intens. Els diferents tons i la intensitat dels colors són influenciats pel clima, el fred sec ajuda la distribució de la clorofil·la, mentre el sol afavoreix la formació de antocianines. D'ací la primera causa de la varietat cromàtica. L'altre aspecte és, per descomptat, la localització geogràfica. Per què si no exemplars d'una mateixa espècie presenten colors diferents segons el lloc on es troben? La resposta a aquesta pregunta també és senzilla.

 

OTONO2

Posada d'ous d'un insecte

 

Segons un estudi publicat recentment en The Journal New Phytologist, en el continent americà es va produir fa milions d'anys una llarga batalla evolutiva entre els arbres i els insectes que s'allotgen en ells, i que absorbeixen els aminoàcids de les fulles a la tardor, col·locant després els seus ous, en perjudici de les plantes. Els arbres van optar per invertir part de la seua energia a canviar les fulles de groc a roig per a espantar als insectes.

 

OTONO3

Fulles canviant de color

 

A Europa, no obstant açò, amb tantes àrees muntanyenques, quan es van succeir les edats de gel i les glaciacions moltes espècies d'arbres no van aconseguir sobreviure al fred, i molts insectes tampoc, per la qual cosa a les plantes que van resistir a les gelades no els va fer falta fer el pas de substituir el color groc de les seues fulles pel vermellós.

 

Art de tardor

Les meravelloses peculiaritats cromàtiques de la tardor no deixen indiferent a ningú. Tampoc als artistes, que fascinats per les tonalitats d'aquesta època de l'any, han plasmat la tercera estació al llarg de la història. Cal destacar que malgrat els estils, les tendències i els talents, tots els quadres que retraten la tardor semblen tenir alguna cosa en comú, com si la'estació haguera emmagatzemat a la natura tota la calor de l'estiu. Per açò s'empren els colors càlids, rojos, ocres, grocs, i apareixen elements concentrats i calents, en oposició a elements freds i ambientals. Són molts els grans mestres que van decidir plasmar en les seues obres els colors de la tardor.

 

otoo_monet

Tardor en Argentouil. Claude Monet

 El_otoo_de_oro-Vasli_Dmtrievich_Polnov_1893

Tardor d'or. Vasili Dimtrievich Polinov. 1893

otoo_boulevard_montmatre_camille_pissarro

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tardor en el boulevard de Montmatre. Camille Pissarro

otoo_Connie_Tom

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Llac de muntanya. Connie Tom

Otoo_Vicent_Van_Gogh

Tardor. Vicent Van Gogh

otoo_Marsden_Hartley_1910

Mardsen Hartley. 1910

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà