BOSCOS DE PEDRA

Aquestes peculiars formacions situades principalment en Kunming, al sud de Xina, estan considerades com un fenomen natural extraordinari i una referència geològica a nivell mundial. 

Habitualment la paraula bosc s'empra per a definir àrees on la vegetació predominant són arbres, però en realitat es tracta d'ecosistemes complexos que funcionen com a hàbitats reguladors de fluxos hidrològics i d'espècies animals, per la qual cosa constitueixen un dels aspectes més importants de la biosfera. 

 

Però, què és el que ocorre quan un bosc en lloc de ser un símbol de vida passa a convertir-se en l'origen d'alguna cosa totalment inert? Com vos quedaríeu si vos diguérem que a Xina existeix un bosc format per grans roques que semblen arbres gegants emergits del sòl i petrificats pel pas del temps?.

Açò és el que ocorre en aquest bosc de pedra que vos presentem que s'ha convertit en un dels llocs naturals més curiosos del món. Conegut com Shilin, ocupa una extensió de 400 quilòmetres quadrats en el comtat de Shilin Yi, en la província de Yunnan, al sud-oest de la República Popular Xina i a uns 100 quilòmetres de la ciutat de Kunming, la capital del comtat. 

 

bosque_de_piedra_shilin1

bosque_de_piedra_shilin3


El seu aspecte fantasmagòric i gris, la perillositat de l'entorn i els misteris i llegendes que acompanyen a aquesta zona del país fan d'aquest bosc un espai singular, com eixit d'un altre planeta, on el visitant se submergeix en un món tret de somni. Per açò no és d'estranyar que passejar entre les roques altes i de formes contorsionades s'haja convertit en un dels màxims atractius de la zona i un dels llocs preferits pels turistes.

 

Un bosc sorgit del desamor 

Explica la llegenda que al bosc de Shilin va nàixer Ashima, la xica més bella de la tribu d'aquella zona, una de les 56 ètnies oficialment reconegudes a Xina i origen d'altres com per exemple la tibetana. Ella es va enamorar d'un jove de la seua tribu però com la seua família havia triat a un altre pretendent per a ella, va decidir morir convertint-se en pedra al bosc. La pedra que la representa encara porta el seu nom i cada any, el 24º dia del sisè mes lunar, molts membres del poble celebren el Festival de la Torxa amb balls folklòrics i competicions de lluita. 

 

bosque_de_piedra_shilin2

bosque_de_piedra_shilin4

Pel que fa a la versió científica, els geòlegs asseguren que aquest bosc de pedra té uns 250 milions d'anys i es va formar quan les capes de la terra es van moure i el fons marí es va començar a alçar. Amb el temps les roques van començar a erosionar-se, fins que van prendre la peculiar forma escultòrica que ara presenten. 

En realitat, els arbres de pedra de Shilin són el que popularment es coneix com carst, és a dir, formes del relleu originades per la meteorització química de determinades roques (com la calcària, dolomia o el aljez) compostes per minerals solubles en aigua. El carst es produeix per la dissolució indirecta del carbonat càlcic de les roques calcàries a causa de l'acció d'aigües lleugerament àcides. 

L'aigua s'acidifica quan s'enriqueix en diòxid de carboni, per exemple quan travessa un sòl, i reacciona amb el carbonat formant bicarbonat que és soluble. Hi ha un altre tipus de roques, les evaporites, com per exemple el guix, que es dissol sense necessitat d'aigües àcides. Les aigües superficials i subterrànies van dissolent la roca i creant galeries i coves que per enfonsament parcial formen dolines i per enfonsament total formen canons.

 

bosque_de_piedra_naigu2

Bosc de pedra de Naigu


L'àrea panoràmica nacional de Shilin cobreix un àrea de 350 quilòmetres quadrats i comprèn diferents extensions amb boscos de diferents grandàries dividides en àrees panoràmiques. Dins d'aquesta zona trobem els boscos de pedra major (bosc de Lizijing), el bosc de pedra de Naigu (possiblement el més conegut de tots i nomenat com a Patrimoni de la Humanitat en 2007), el Llac Chang, el Llac Yue, la cova de Zhiyun i la Cascada Dadie, tots ells dominats pels gegants càrstics.

 

Altres boscos de pedra

Els boscos de pedra de Shilin, malgrat ser els més grans i cridaners, no són l'únic cas del món. Existeixen altres com per exemple el de “Els tres mil pilars de Wulingyuan”, també a Xina, que sorprèn amb els més de 3.100 pilars petris també d'origen càrstic de fins a 200 metres d'altura enmig d'un dens bosc. A 1992 va ser nomenat Patrimoni de la Humanitat. També trobem la costa de pedra de Madagascar, un enorme altiplà de pedra calcària erosionada que rep el nom de Tsingy, paraula que defineix en llengua malgaix un paisatge únic i amb el seu propi ecosistema. Des de 1990 és part de el Patrimoni de la Humanitat com a Reserva de Tsingy. 

 

bosque_de_piedra_madagascar

bosque_de_piedra_madagascar1

Bosc de pedra de Tsingy

A Sibèria està el bosc de pedra de Lena, erosionat durant milers d'anys. La seua riquesa geològica guarda evidència de formes de vida ja desaparegudes com fòssils de mamut i altres espècies del Càmbric. Però a més, perduren infinitat de formes de vida amb 464 espècies catalogades de plantes i fauna abundant. La seua particularitat és que malgrat ser un dels paisatges més bells de Rússia és al mateix temps un dels més inaccessibles per als turistes.

 

bosque_de_piedra_pilaresdelena

Bosc de pedra de Lena (Sibèria)

 

I al nostre país també trobem el Torcal de Antequera, en la província de Màlaga, un dels millors exemples de paisatge càrstic d'Europa. Els seus orígens es remunten a la Era Secundària o Mesozoica, més concretament al període Juràsic. En aquell temps la zona constituïa un allargat passadís marítim que comunicava des del golf de Cadis fins a Alacant.

 

Durant l'Orogènia Alpina, en la Era Terciària o Cenozoica, es va produir l'aixecament dels sediments calcaris dipositats en el fons d'aquest braç oceànic, donant lloc a aquestes serres de peculiar forma. Com tots els massissos calcàris, el Torcal de Antequera, presenta una enorme riquesa en avencs, coves i altres formes subterrànies de les quals s'han explorat fins avui una mica més d'un centenar.

 

bosque_de_piedra_torcaldeantequera1

bosque_de_piedra_torcaldeantequera2

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà