DE RUTA AMB EL BOTÀNIC, PUJANT EL PENYAGOLOSA

El nostre conservador de l’herbari Jesús Riera, i el del jardí exterior, Jaime Güemes, acompanyaren a tots aquells excursionistes que aquest mes de setembre s’apuntaren a una pujada encisadora i d’una gran riquesa botànica, el cim del Penyagolosa. Jesús ens conta les anècdotes d’un dia en el que parlàrem de plantes, gaudírem de les primeres senyals de la tardor i ens sentírem orgullosos de contemplar les meravelloses vistes que ens esperaven al final del nostre camí.

No vaig dubtar ni un segon en acceptar el dia que em proposaren anar, amb el meu company Jaume, a guiar una de les excursions botàniques que enguany havia organitzat el Jardí dintre del seu cicle De ruta amb el Botànic, per pujar al Penyagolosa. Tot i que sabia que encara no podríem endinsar-nos en una tardor que es feia de roger, sempre és una ruta excitant i d’una gran bellesa.

 

PENYAGOLOSA 3

 

I és que conec la zona des de fa anys per les visites per fer senderisme. Durant moltes vegades ha estat el punt d’inici o arribada de nombroses caminades. Posteriorment, mentre estudiava biologia, curiosament va ser la zona on va començar el meu interès per la botànica.

Al Botànic s’ha visitat el cim en nombroses ocasions, però és sempre una de les eixides que té més èxit. Tot i això, jo també recomane la visita de l’entorn sense dur un guia. Crec que és un lloc ideal per passar uns dies gaudint d’un entorn excepcional. A més, també és perfecte per practicar senderisme. Si a més t’interessen les plantes i els animals, és un lloc perfecte per observar-los.

 

BOTÀNICA A DESTACAR

Pel que fa a la vessant botànica de la visita, em quedaria amb moltes plantes que em resulten interessants, i no més fàcil triar-ne de preferides. D’entre les que poguérem vore el dia de l’excursió, jo destacaria el gerani de Penyagolosa (Erodium celtibericum), el rabet de gat (Sideritis pungens) i el teix (Taxus baccata).

 

PENYAGOLOSA 2

Teix amb els seus característics fruits vermells

 

Ara bé, sens dubte l’espècie que més va cridar l’atenció als nostres caminants fou el primer que he anomenat, el gerani de Penyagolosa, pel lloc on creix (crestalls del cim), pel seu hàbit de creixement (pegada a la roca) i perquè tinguérem la sort de trobar-la florida.

 

penyagolosa 1

Gerani del Penyagolosa en flor, Barranc de la Pegunta. Imatge: floradelmeuentorn.blogspot.com.es

 

Per altre costat, com a botànic i excursionista, sempre que ixes al camp ho fas amb la curiositat a la motxilla, esperant alguna troballa, un descobriment (un tret de caràcter que he trobat en molts companys i companyes al llarg d’aquests anys), però no hi hagué sort, i és que tampoc era una època especialment favorable per fer noves troballes de plantes. Vérem les espècies que eren d’esperar per a finals de setembre, això si, si que trobàrem a faltar més bolets. Però la meteorologia no havia acompanyat des de finals de l’estiu.

 

NO ET PERDES...

I si he de recomanar alguna cosa d’aquesta visita, allò que no ens podem perdre o al que hem de parar especial atenció, serien dos punts del recorregut que considere especialment bonics. Un és el barranc de la Pegunta, sobretot la zona més estreta on es troben els exemplars de teix. Sembla que et trobes en una zona d’altres latituds més fredes. 

 

PENYAGOLOSA 4

Barranc de la Pegunta de camí al cim del Penyagolosa

 

L’altre, com no pot ser d’altra manera, és el cim del Penyagolosa. Les vistes des de dalt són espectaculars. Vam tindre la sort de pillar un dia amb bona visibilitat i gaudírem molt de les panoràmiques. I per suposat, amb els temps que corren, el selfie és obligat.

 

PENYAGOLOSA 5

Els guies amb alguns dels participants a l'excursió en el cim del Penyagolosa

PENYAGOLOSA 6 2

Vista des del cim del Penyagolosa

 

Ara bé, totes les eixides que no són sense cap dificultat tenen una part complicada, o un tram més dur, o un moment en el que has d’anar amb compte o reservar energies per a quan aplegue. En aquesta eixida el punt més complicat de la ruta és el tram final d’ascens al cim, amb una pendent considerable. En el nostre cas va trencar prou el ritme i va fer una selecció important entre tots i totes els assistents, però ningú es va quedar sense fer cim! Tots vàrem arribar i n’estic molt orgullós.

 

PENYAGOLOSA 7

Explicació del guia en el punt d'eixida de l'excursió. Santuari de Sant Joan de Penyagolosa

 

Fou un bon dia per veure plantes, gaudir de l’aire lliure i estar entre gent amb els mateixos interessos, i recomane a tots que s’animen a fer aquesta pujada en passar l’hivern, tant acompanyats de guies botànics, com fou el nostre cas, com per conter propi. En el nostre grup hi havia molt bon ambient i l’actitud general era de molta curiositat. Al llarg de tot el trajecte no van parar de preguntar coses: sobre plantes, sobre la vegetació de la zona, quins pobles veïns es veien des del cim,... Fins i tot, algun excursionista va aprofitar per recollir herbes per adobar les olives que havia de collir este hivern.

Llig més sobre la protecció del Penyagolosa en aquest article de Martí Domínguez a la revista Mètode

JESÚS RIERA

Conservador de l'herbari del Jardí Botànic de la Universitat de València. Doctor en Biologia i expert en flora valenciana. Junt a la seua rameta de rabet de gat als llavis, el voràs trepar sense descans per observar les plantes de qualsevol rocall recòndit.