Contes d'hortalisses

Impossible pensar en contes sobre plantes i la nostra terra sense acabar xafant eixe supermercat meravellós a l’aire lliure que és l’horta. En Plantes contades hem trobat històries on la carabassa, la fava i el nap tenen el paper principal, perquè de vegades, la vida d’una hortalissa pot no ser gens avorrida. A més, algunes idees per jugar a ser hortolans i hortolanes com més prompte millor.

La carabassa Tomasa

Vos presente a Tomasa. Una carabassa gran i bonica que té èxit, que agrada, i és que tothom acut al seu hort per admirar com d’enorme i ben feta està. Però Tomasa no ho té tot, li falta una cosa, una cosa important a més, bon humor. Ah! I li’n sobra un altra, també important, li sobra por. La nostra carabassa malhumorada i desficiosa havia sentit moltes històries de bajoques que acabaven als bullits, de panissos torrats, de fesols a la paella, de cebes a l’espencat... així que coneix bé el seu destí i l’aterra fins al punt de no gaudir de res i molestar-se per tot. Definitivament, Tomasa té mal caràcter.

 

INTERIOR CARABASSA

 

Quan un dia sent als amos parlar d’ella sap que ha aplegat el moment. Ai quin disgust! De sobte tot el que l’havia aclaparat, tot el que l’havia molestada, li sembla meravellós ara que descobreix que no ho tornarà a veure més. Sorprenentment l’horta que abandonarà en breu la sent absolutament fantàstica, així com tots els seus habitants. Què li depararà el destí a Tomasa? Tindrà una segona oportunitat? Una història divertida per aprendre a valorar i estimar fins i tot els llocs que, de tant de veure’ls, acabem avorrint.

 

INTERIOR CARABASSA 2

 

A més, aquesta novel·leta curta i entretinguda no és només un conte, perquè en acabar tenim un qüestionari amb preguntes per a recordar detalls del llibre i exercitar la memòria; també un grapat de curiositats sobre aquesta delícia de color carabassa, d’on ve, on s’ha usat tradicionalment com a ingredient, quin és l’origen del seu ús a Halloween o en Tot Sants; després hi ha un divertit receptari on fer gana amb galetes, carabassa al forn, coca, bunyols, arnadí, flam, magdalenes... no m’imaginava posant carabassa en tants plats! I conegueu el joc de la mare carabassera? N’aprendreu a jugar!

 

El gegant mitjafava

La fava, eixa coseta menuda que no sempre entra bé a les boques dels menuts de la casa, la protagonista d’una història? Sí, ja ho hem vist més vegades, i ara torna a passar. Una de les actrius més importants és una fava, i un dels actors, un poble. En este cas és un indret bonic, Poble Nou de Benitatxell, amb penya-segats i bancals, i com està a La Marina Alta, i jo sóc d’eixa comarca, doncs a mi m’ha seduït, què li anem a fer!

 

PORTADA GEGANT

 

Però anem amb el paper principal, Ximet. A Ximet el criden el gegant mitjafava, i viu a eixe poble que vos parlava de mar i muntanya. I a Ximet li passen algunes coses, una és que la seua família és pobra i viu de la pesca, l’altra és que al col·legi li fan burla, i encara li passa més, perquè no te pare, va desaparèixer una nit fosca. Un accident? Una escapatòria? La mar nocturna, un nen trist i un secret composen aquesta història.

Les faves són al malnom de Ximet, a l’arròs que prepara la mare amorosa, en les marques per trobar el camí de tornada quan ens endinsem a l’aventura, i fins i tot n’hi ha una de molt especial, aquella que banyada en les llàgrimes del xiquet es transforma en una fada diminuta i màgica, com són totes les fades. La fada li dona una fava encantada feta per a ser generós, una fava que brillarà mentre els desitjos del nostre protagonista siguen purs i bons.

 

INTERIOR GEGANT

 

Però un dia, al poble aplega una malaltia de les vinyes que li porta la ruïna, i de la nit al dia eixes “vides fetes de calor i de treball” es veuen empobrides i passant penúria. On s’amagarà la solució? Seran capaces les faves de tornar la prosperitat al poble? Haureu de llegir el conte per saber-ho, però us avançaré un detall que no vos destapa el final i que és ben especial: el gegant mitjafava acaba amb un detallat text sobre com plantar el teu favar màgic. I sabeu què? Jo també en vull un!

 

El nap gegant

L’hort d’un vell arrugat com una pansa de la Marina pot semblar un lloc tranquil, on plantar xirivies, recollir creïlles i esperar a que apareguen les cols. Un lloc on la vida passa sense entrebancs, a no ser que eixe hort es trobe a les pàgines d’un conte, perquè en eixe cas, la sorpresa està assegurada.

 

PORTADA NAP

 

I si entre tanta tomaca, bajoca i bleda, apareix un nap gran? Què dic gran? Gegant! Tan gros que l’home sol no pot amb ell per arrancar-lo. Però l’hortolà no es donarà per vençut i anirà a demanar ajut a la seua dona. Suficient? Clar que no! El nap no es mou del lloc. Està decidit a fer-se de pregar. Cridaran a la vaca, al gos, al gat... i quan ja no en càpiguen més a la filera, aplegarà la solució en forma de ratolí, perquè els ratolins menuts i espavilats solen tenir bones idees.

 

INTERIOR NAP

 

I que passa després del PUM? Quin PUM? El PUM que fa el nap després de sortir volant pels aires. Doncs que cau en mans d’una bona cuinera i damunt d’una bona taula carregada de convidats amb molta gana, en forma de... sí, ho heu encertat, d’arròs amb fesols i nap. I no, no m’he deixat la “s”, arròs amb fesols i nap, que este era gegant i no en calgué només que un per a fer un arròs de xuplar-se els dits.

 

La meva primera guia sobre l’hort urbà

De vegades viure a la ciutat té desavantatges com la forta desconnexió del camp dels xiquets i xiquetes que es crien entre cotxes i jardins més bé menuts. Intentar acostar-los a la natura passa per l’esforç de sortir en cap de setmana als parcs més grans quan no hi ha temps, o a la muntanya quan podem fer excursions. Se salven els que tenen famílies als pobles i poden gaudir-los a les vacances, però el gen urbanita no és fàcil d’amagar.

 

PORTADA HUERTO URB

 

Per què la tendència dels horts urbans es queda només en l’afició o l’interès dels adults? A les escoles ja ho tenen clar, i els horts poden resultar una experiència enriquidora, divertida, perfecta per fer en família i molt útil. Podem anar pel nostre compte, però si estem un poc perduts ens podem endinsar en este món a través d’una guia com aquesta, que ens acompanyarà pas a pas fins aconseguir que la llavor d’una tomata de l’amanida del sopar haja estat primer que tot a la mà dels nostres menuts.

I abans de començar? Doncs sí, per algun lloc ens hem d’estrenar i la guia ens parla de l’ofici de cultivar, ens dóna deu consells per a fer l’hort urbà, ens explica com funcionen les plantes i ens organitza el material que necessitarem. Agricultura, compost, clorofil·la, fotosíntesi, planter o rasclet són només algunes de les paraules que començarem a gestionar just abans de posar-nos mans a la feina. Buscarem un lloc, pensarem en el reg i en els adobs, i quan estiguem llestos, cultivarem.

 

INTERIOR HUERTO URB

 

I no cultivarem només hortalisses, també la paciència i les ganes d’aprofundir, perquè tan important com els coneixement és la planificació de totes les feines de l’hort. Així, hi ha un calendari de tasques i de cultius per saber en tot moment què ens toca fer. Ara bé, parant molta atenció a la salut de les nostres plantes, perquè també descobrirem les plagues i malalties més habituals i les opcions de tractar-les.

Però com deia la mítica cançó de Bajoqueta rock... i què menjarem? Doncs això, què sembrarem? La guia ve amb 20 fitxes d’hortalisses on triar, cadascuna amb varietats, possibilitats de combinació amb altres productes, consells per a la sembra, possibles problemes, i propietats i aplicacions. Bledes? Enciams? Carabasseta? Julivert? Raves? Espinacs? Aprendrem de plantes, ens acostarem a un art que encisava als nostres avis, i descobrirem la importància d’una dieta equilibrada i saludable. Una afició que, si ho fem bé, els pot durar tota la vida.

 

L’hort d’en Teo

Per últim, també hi ha opcions si no som capaços d’esperar a submergir als xiquets i xiquetes en les meravelles de l’horta, i tenim ganes sobretot de jugar. Ací tenim al Teo, eixe nen pèl roig que quan no està al zoo va banyar-se al riu, o compra al mercat després d’anar al cine, o fa un teatre a l’escola. Entre tanta activitat encara li queda temps per acompanyar al seu avi al camp, descobrir la festa que pot ser plantar llavors o regar amb una mànega, per acabar convertint el seu balcó en un mostrari de testos amb hortalisses que aniran directament a la taula.

 

PORTADA TEO

 

Podrem contar la història, veure els dibuixos i després el conte porta uns guants, una pala xicoteta i algunes etiquetes per identificar els planters, així que no tindrem cap excusa per no posar-nos a plantar de seguida. Està clar que Teo no para de moure’s i aprendre i nosaltres no volem ser menys.

 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Violeta Denou (2013). L’hort d’en Teo. Grup Editorial 62. 12 pàg.
Josep M. Vallès (2009). La meva primera guia sobre l’hort urbà. Òscar Julve (il.) La Galera, SAU Editorial. 62 pàg.
Xaro Navarro (2016). La Carabassa Tomasa. César Barceló (il.) Lletra Impresa Edicions. 66 pàg.
Carles Cano (2014). El nap gegant. César Barceló (il.) Andana Editorial. 23 pàg.
Empar Ferrer (2016). El gegant mitjafava. Mar Llobell (il.) Edicions del Bullent. 47 pàg.

 

Eva Pastor

Responsable de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic UV
M'agrada la música, els llibres, viatjar, escriure, la divulgació científica i anar al cine amb totes les conseqüències; fer cua, menjar monges... Em diverteix ordenar amb els meus fills la col·lecció de cotxes de Cars. Mai he comprès les regles del tenis i m'esmussa tallar la pizza amb forqueta i ganivet.