Cítrics, cítrics, cítrics...

Cítrics, cítrics, cítrics... Imatge de Gema Ancillo

Després del dia més festiu de tots, en Espores, seguim sentint-nos més valencians que de costum, per això hui parlem de cítrics, que de bunyols i paelles ja n'hem tingut prou. I a més, us convidem a la presentació de la nova monografia del Jardí Botànic de la Universitat de València escrita en col·laboració amb el IVIA.

Tots els colls miren el cel hui a pesar del núvols. ¡Un eclipsi eclipsat pels núvols! Al menys, ha començat la primavera! Però mentre miràvem sense èxit el sol, un pummelo ens ha caigut als peus. A la Planta del Mes no li ha fet cap gràcia que en desviarem l'atenció, així que li dedicarem l'article de hui, junt amb altres temes cítrics. Quin remei!

 

Una subfamília de caràcter àcid; Aurantioideae
Pel que fa a l'origen dels cítrics hi ha diverses hipòtesis però totes apunten a les regions tropicals i subtropicals del sud-est asiàtic i de l'arxipèlag malai. Des del segle VII es té constància que hi ha cítrics a Espanya. El primer va ser un poncemer, després un taronger amarg cap al segle X i una llimera un poc després.

 

PAG-211

Pummelo. Imatge de Gema Ancillo

 

El conreu dels cítrics no es va popularitzar fins passats un pocs segles de l'arribada del taronger dolç (segle XV). El primers cultius daten del segle XVIII, poc rellevants però existents, encara que la multiplicació es feia per llavors, la qual cosa alentia molt el procés. A més, el arbres tenien punxes i això dificultava la recol·lecció i feia malbé el fruit.

 

PAG-201

Llavors de citrics diversos. Imatge de Gema Ancillo

 

La reproducció amb esqueixos no va tardar en aparèixer, i el conreu es va accelerar, però cap història amb èxit pot estar exempta de plagues així que, pel segle XIX, va aplegar el fong Phytophthora sp., causant de la gomosi, que es va estendre per Espanya i va provocar la mort dels exemplars que no estaven empeltats sobre taronger amarg. Els supervivents restaren sense amenaça uns 100 anys, quan el virus de la tristesa dels cítrics va amenaçar seriosament la citricultura espanyola.

 

Sanejament, quarantena i certificació: la lluita contra les plagues
Corrien els anys 60 quan, després de la devastadora plaga, s'implantà el Programa de Sanejament, Quarantena, Certificació de Cítrics l'objectiu del qual era obtenir plantes sanes per al conreu gràcies a un banc de germoplasma amb la fi d'evitar les constants amenaces.

 

Greening

Fulla afectada de greening. Imatge del Facebook del IVIA

 

Cada programa està al càrrec d'un organisme: el Programa de Sanejament es desenvolupa en el Instituto Valencià d'investigacions Agràries (IVIA), el Programa de Quarantena, en el Instituto de Sanidad Vegetal del Ministerio de Agricultura y Recursos Marinos (MARM). Per últim, el programa de Certificació està custodiat per la Oficina Española de Variedades Vegetales (OEVV) i el MARM i els serveis competents de cada comunitat autònoma. Hui per hui lluiten per evitar l'entrada de Psila africana, una devastadora plaga de què us parlarem molt prompte a Espores causant del greening.

 

És a dir, amb l'ajuda de lupes i tubs d'assaig, es realitzen els microempelts que creixen en càmeres de conreu durant unes 4 ó 6 setmanes i després es traspassen als hivernacles, aquest procés de sanejament es realitza sobre el material autòcton i sobre les varietats importades de l'estranger en l'Estació de Quarantena.

 

ESQUEMA-VAL1

 

El Programa de Certificació compta amb un bloc inicial, és a dir, les plantes sorgides del Programa de Sanejament. És d'aquest bloc inicial d´'on procedeix tot el material que se subministra als vivers autoritzats. Els cítrics són l'únic conreu en què totes les plantes produïdes per vivers són certificades i s'han originat en un banc de germoplasma.

 

Un cítric 2x1
Com cada mes, el Jardí Botànic de la Universitat de València tria una planta que és la protagonista del mes, bé perquè és grandiosa, perquè està en flor, perquè és molt menuda o dóna fruits. Aquest últim és el cas del Citrus maxima del mes de març, una espècie de cítric que viu a Espanya des de finals del segle XII.

 

Citrus maxima2

Planta del mes: Citrus maxima

 

Aquest exemplar és el més vell de tots els cítrics espanyols, té 100 anys i està un poc deslocalitzat al Jardí. Es troba junt a la Caseta del Romaní, l'hivernacle de cactus, on hi havia l'Escola d'Agricultura abans de la remodelació del Jardí al 1987.

 

Fa honor al seu nom en alçar 8m però a més de ser vell i gran, té una peculiaritat: està empeltat sobre un peu de taronger amarg (Citrus aurantium) del que ixen dues branques que produeixen taronges a més dels pummelos propis de l'espècie Citrus maxima. Els pummelos no són fruits molt habituals als nostres mercats, són més grans i aplanats que els pomelos però la seua aroma és molt semblant.

 

Tot açò i molt més...
Podràs aprendre sobre aquest conreu tan nostre. El Jardí Botànic de la Universitat de València presenta, el proper dijous 27 de març, la segona monografia: Els Cítrics, escrita en col.laboració amb el IVIA. L'acte de presentació tindrà lloc en l'Auditori Joan Plaça a les 19h, l'entrada serà gratuïta i el llibre es podrà adquirir a un preu especial de 5 euros en valencià, castellà i anglès.

 

PORTADA-VAL

Portada de la Monografia Botànica

 

Un llibre dedicat als cítrics des dels diferents punts de vista: història, conreu, plagues, gestió comerç o taxonomia. Una obra amb imatges sucoses que et faran salivar, amb què aprendràs que hi ha tot un món per cada galló de taronja, una curiositat desconeguda baix cada corfa, un recorregut apetible i àcid o una aplicació quotidiana diferent per a cada varietat i en cada país.

 

Podràs ampliar la informació que t'hem contat en aquest article i visitar la col.lecció de cítrics del Jardí Botànic, repartits entre la Plaça Carles Pau i l'horta, procedents del Banc de Germoplasma del IVIA. A més, el Citrus maxima lluirà els seus fruits i el seu regnat mensual. Vas a quedar-te sense visitar-la? I sense el llibre?

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Més en aquesta categoria: « Biocultura 2015 Als núvols »