LA BOTÀNICA I ELS ORIGENS DE LA FOTOGRAFÍA

Van ser Anna Atkins i la seua passió per la botànica els qui van crear el primer llibre de la història il·lustrat amb fotografies, a partir dels seus herbaris d'algues. Ciència i art, una vegada més, van anar de la mà en iniciar l'ús de la imatge fotogràfica amb caràcter de document científic.

A la recerca d'una recreació del món el més realista possible, pintors i dibuixants van utilitzar des del sorgiment de l'òptica espills, lents i instruments basats en ells, la cambra obscura o la càmera clara, com a reforç en la producció de les seues imatges. Així que la fotografia sorgeix quan a un d'aquests instruments, la cambra obscura, perfeccionat durant diversos segles d'ús, se li introdueix un material fotosensible mitjançant el qual s'aconsegueix registrar i fixar les imatges projectades en el seu interior.

 

No és d'estranyar per açò que entre els pioners de la fotografia trobem a artistes i dibuixants, com Louis Daguerre, familiaritzats amb l'ús d'instruments òptics per a dibuixar, però també a científics que van aplicar els seus coneixements d'òptica, matemàtiques o química, per a desenvolupar una tècnica que els permetria registrar la realitat d'una manera precisa encara sense tenir dots per al dibuix.

 

CIANOTIPIA2

Primera fotografia de la història. Joseph-Nicéphore Nièpce

 

La primera persona a fixar la imatge va ser el francès Joseph-Nicéphore Nièpce. Químic, científic, inventor juntament amb el seu germà d'un motor precursor dels motors d'explosió, i litògraf, va ser la seua falta d'habilitat en el dibuix el que el portà a estudiar altres maneres de registrar la imatge sobre les pedres per a litografia.

 

A Gran Bretanya, el desenvolupament de la fotografia en el segle XIX està clarament lligat al món científic. Els investigadors de l'època es reunien en la Royal Society, on els seus invents eren presentats, compartits, discutits i patentats. A aquesta organització pertanyien Sir John Herschel, Henry Fox Talbot, George Children i John P. Atkins (pare i marit, respectivament, d'Anna Atkins).

 

Sir John Herschel per la seua banda va ser un dels científics més coneguts de la seua època. Els seus interessos abastaven nombroses àrees de la ciència (òptica, química, botànica, matemàtica, meteorologia), però és recordat sobretot per les seues aportacions en el camp de l'astronomia i de la filosofia natural. Entre moltes altres contribucions a l'astronomia, Herschel va realitzar una cartografia del cel tant des de l'hemisferi Nord, des del qual ja s'havien dut a terme estudis anteriors, com des de l'hemisferi Sud, el gran desconegut. Per a açò va viatjar amb la seua família i el seu telescopi a Sud-àfrica, on va residir diversos anys.

 

CIANOTIPIA3

Flora Herscheliana

 

En aquest entorn, més distès que el món acadèmic anglès, va tenir temps per a dedicar-se a altres activitats. Entre elles, va col·laborar amb la seua dona en la producció d'il·lustracions botàniques. Herschel traçava les línies d'esbós mitjançant una càmera lúcida i la seua esposa les finalitzava. Entre 1834 i 1838 van realitzar 131 il·lustracions de flora sud-africana, que molt més vesprada, en 1996, han sigut publicades sota el títol 'Flora Herscheliana'.

 

Però a més, Herschel va ser un dels pioners de la fotografia, i les seues aportacions van ser decisives per al desenvolupament d'aquesta tècnica. Interessat en la llum i les seues propietats, va experimentar amb substàncies químiques que reaccionaven a ella. Va ser així com va descobrir que l'hiposulfit de sosa funcionava com a fixador de les sals de plata, descobriment que va compartir amb Talbot i que aquest utilitzarà per a fixar els seus calotipos. L'hiposulfit ha sigut utilitzat des de llavors com a fixador en tots els processos fotogràfics que utilitzen sals de plata.

 

També va descobrir que algunes sals fèrriques són fotosensibles, a partir de la qual cosa va inventar la cianotipia, tècnica mitjançant la qual s'obtenen imatges d'una característica tonalitat blava. Encara que serà una dona, la botànica Anna Atkins, qui desenvoluparà aquesta tècnica.

 

Una botànica i la passió per la fotografia

Filla de George Children, biòleg i director del departament d'Història Natural del British Museum, Anna Atkins es va formar en un ambient científic i va ser una estudiosa de la botànica. A través de les amistats del seu pare i el seu marit, el també científic John P. Atkins, coneixeria a Henry Fox Talbot i a sir John Herschel, i amb ells l'invent de la fotografia.

 

CIANOTIPIA6

John Herschel a l'esquerra i una de les seues cianotipes experimentals a la dreta

 

A Atkins li va interessar especialment la tècnica de les cianotipies, descoberta per aquest últim en 1842. Aquesta tècnica permetia l'obtenció d'imatges per contacte, açò és, col·locant objectes com a plantes o encaixos directament sobre una superfície prèviament emulsionada amb una solució de ferricianur de potassi i citrat fèrric amoniacal, i exposant el conjunt a la llum solar.

 

Atkins dedicà més de deu anys a la producció d'un compendi d'algues britàniques, que va publicar en forma d'àlbums. Sota el títol British Algae: Cyanotype Impressions, aquests àlbums, realitzats les seues imatges, text i portades amb cianotipia, eren produïts de forma manual, sent cada imatge realitzada individualment a partir de l'herbari confeccionat prèviament. En total sumen al voltant de 400 imatges i es coneixen unes dotze còpies publicades entre 1843 i 1853.

 

CIANOTIPIA5

British Algae: Cyanotype Impressions. Anna Atkins

 

British Algae: Cyanotype Impressions és el primer llibre de la història il·lustrat amb fotografies. Va ser el primer intent d'aplicar la fotografia amb la finalitat de reproduir i repetir imatges. A més, en un moment en el qual existien molt bons copistes i il·lustradors, la pròpia Atkins havia il·lustrat anteriorment treballs del seu pare com Genera of Shells, va suposar una fita en la història dels àlbums il·lustrats, en utilitzar la imatge fotogràfica amb caràcter de document científic.

 

Les imatges de British Algae són precises, però també delicades i belles, i van obrir tota una nova parcel·la d'experimentació a la fotografia i les seues posteriors aplicacions tant en la ciència com en l'art.

Gelatinobromuro

Pilar Beltrán d'Estudi Gelatino Bromuro.

Col·lectiu fotogràfic de València, que aposta tant per les noves tècniques digitals com per la recuperació de tècniques analògiques

gelatinobromuro.wordpress.com

Mitjà