Casar-se de verd

Ja siga per la crisi, per cercar l'originalitat o perquè de veritat es tenen principis centrats en la sostenibilitat, la veritat és que fa alguns anys que el terme "boda ecològica" circula per internet. És realment una tendència positiva per al nostre entorn i la nostra butxaca? És possible casar-se amb una gran cerimònia i ser respectuós amb el medi ambient?

Com que estem en una època completament dual, en la qual consumim més que mai però el terme eco sembla guanyar adeptes cada dia, qualsevol cosa és susceptible de tornar-se verda o ecològica, a tot li aplega el moment, i les bodes, cosa que podria exportar-se a qualsevol tipus de cerimònia o celebració en la que es reuneixquen un grup considerable de persones, no han estat una excepció.

 

BODAVERDE2

 

Boda ecològica sona bé, sona a fer una festa abocada al consum i a l'excés però amb una mica de cap, sent conscients del que és i transformant-la en un esdeveniment més responsable. I jo em vaig preguntar, és realment açò una contradicció? Una mentida? Una excusa per a tranquil·litzar consciències? En el cas de que algunes consciències estiguen intranquil·les, clar. Així que vaig estar revisant moltes pàgines web i blogs tediosos sobre bodes, evidentment monotemàtics, que en algun moment parlen dels enllaços ecològics. El que vaig trobar és que la majoria de les vegades tenen darrere la indústria del casament, i en ser això, una indústria, la seua finalitat és que la gent es deixe els diners en aquest tipus de celebracions, venent-les de qualsevol forma, tipus o temàtica. Així que es pot triar entre bodes exòtiques, bodes rústiques, bodes urbanes, bodes clàssiques i bodes ecològiques, com una simple categoria més.

 

Sembla ser que a Espanya és una opció més recent, però que als Estats Units, Anglaterra i Alemanya fa més temps que empreses potents exploten aquesta vessant ecològica de les celebracions. Tot i això, encara que aprofundeixen una mica més en el terme, encara que es treballen la filosofia de tractar d'aplegar a una boda respectuosa amb el medi ambient, no deixen de ser empreses que organitzen grans esdeveniments i que per tant defenen actes que en si mateixos és difícil que siguen sostenibles.

 

BODAVERDE3

 

Aleshores, és missió impossible fer una boda ecològica i no deixar-se la vida i els estalvis en l'intent? Sobretot és complicat, suposa calfar-se molt el cap, augmentar la despesa en algunes parts del pressupost, tot i que estalviarem en altres, i acabar renunciant a certes coses que semblen evidents però de les que es pot prescindir. Així, anem a revisar alguns conceptes bàsics amb sentit, i altres no tant, perquè si de veritat pensem casar-nos "de verd", i ho volem fer seriosament, sapiguem reialment el que comporta aquesta decisió.

 

El primer de tot és centrar bé el que es vol aconseguir amb una boda que es puga denominar ecològica. Hem de fugir d'objectius com ser originals, extravagants, estalviar diners o estar a la moda. M'he sorprès escarbant entre tota la informació i trobant la següent frase: "no cregues que per fer una boda ecològica els convidats han de seure al terra mentre mengen amb les mans" Crec que és una bons mostra de que de vegades el concepte ecològic o bé no s'entén, o està desvirtuat. Si volem que la nostra cerimònia siga una mica més sostenible simplement hem de pensar en aquells excessos de residus o energia que podem evitar, o en supervisar l'origen d'aquells productes que van a consumir-se en grans quantitats. Anem a fer allò que estiga a les nostres mans i no deixar-ho en petites anècdotes.

 

BODAVERDE4

 

Quan ens volem casar necessitem convidats, i sobretot ens plantejarem la sostenibilitat de l'acte quan aquests convidats singuen considerables. Per avisar-los la primera despesa que es fa és en paper. Podem trencar-nos el cap amb el paper reciclat i la tinta ecològica, que sempre està bé, però el que més residus ens estalviarà és no fer invitacions, ni qualsevol material de papereria, o embolcall que puga acabar en el fem (o en el contenidor de paper en el millor dels casos). Sembla de moda muntar un blog sobre la boda o convidar amb vídeos que s'envien per mail i per les xarxes, avanç tecnològic i zero residus. Tot i que si sou fetitxistes i fans de l'objecte, la vostra opció és que les invitacions estiguen fetes amb materials reutilitzats, però de veritat, amb rebuts del supermercat o publicitats, o fins i tot que tinguen un ús després de la cerimònia, com que la invitació siga un ventall.

 

Per altre costat he llegit molt sobre com fer que la novia porte un vestit ecològic. Personalment veig una exageració que una persona que en el seu dia a dia compre roba de les grans cadenes després es preocupe o bé de trobar una dissenyadora fantàstica que s'especialitze en teixits provinents d'agricultura ecològica o amb tints naturals, o bé d'anar directament amb teles de les quals hem comprovat totes aquestes garanties en persona a un taller de costura. Ara bé, si que he trobat una proposta que m'ha fet especial gràcia, un tratge de paper biodegradable i amb llavors per plantar-lo després de l'acte! Anècdotes a banda, podem fer un vestit per peces que després ens puguem posar per separat, llogar-lo o reutilitzar el de la nostra mare o àvia aprofitant que allò vintage està més de moda que mai, però aquesta sempre serà una decisió basada en l'economia i en l'estètica i que no crec que tinga cap valor ecològic per molt que ens ho vulguin vendre.

 

BODAVERDE5

BODAVERDE6

 

I una vegada aplegue el dia ens hem de reunir tots a un lloc, quin? Sembla evident però, amb tot, ho recomanen, si ens casem de dia estalviarem tenir un gran saló il·luminat durant hores i hores, o si ho fem en una època d'entretemps estalviarem en calefacció o refrigeració, cosa de veritat sensata. Altres protagonistes, les flors, en una cerimònia a l'aire lliure sobren completament perquè podem gaudir d'un bon paisatge que no necessita de res més per ser bonic. Ara bé, que si n'ha d'haver que siguen autòctones (i no hagen travessat mitja Europa) i que no s'hagen cultivat amb productes contaminants, més coses sensates. Tot i que el que a mi veritablement em preocupa és fer desplaçar 400 persones a un lloc. Hi ha qui proposa la genial idea de que els nuvis apleguen a la cerimònia en bicicleta. A algú li preocupen dos persones front a l'allau de convidats que van des de mil llocs diferents, i no precisament en bicicleta? Per no parlar de que si es fa tot a un lloc apartat no només hi ha d'aplegar la gent, també el menjar, els organitzadors, i tot el que suposa muntar un acte, sense haver cap opció de transport públic. La solució a aquest tema la veig més complicada i només se m'acut fer una boda de 4 convidats, però si fóra així aquest article no tindria sentit. Seguim.

 

Per fi estem ja al moment del banquet, la festa i el gaudir. A taula no ens podem deixar seduir per xefs o prestigioses cuines que ens prometen delicatessen d'allò més ecològiques amb l'excusa de pujar el preu en un 100%. De nou, la sensatesa. En molts casos la proposta d'eliminar tota el carn i el peix en un gran convit és molt vàlida, donat que al ser menús molt elaborats pot servir-se qualsevol cosa que, en estar ben treballada, pot resultar igualment saciant i deliciosa. Per altra banda, tirem de la terra. Servim tot allò que és típic, autòcton, anant directament als productors i assegurant la millor qualitat, i aprofitant-nos dels avantatges dels productes de temporada. Una decisió que, per altra banda, tampoc no estaria malament que donàrem a conèixer entre els convidats per tal que adquiriren aquesta costum en el seu dia a dia. I tot i que al principi deia que el millor és reduir al mínim els residus, si finalment no ens podem resistir a fer algun regal als convidats, cal decantar-se per productes solidaris, de comerç just, o directament donar en nom de cada un els diners que invertiríem en un detall lleig o inservible a una associació, una ONG, o qualsevol entitat que realment puga invertir eixos diners. No perquè regalem un sabó ecològic serem més eco o ens rentarem més la consciència.

 

BODAVERDE7

 

Així doncs, al final la meua conclusió és que una boda gran suposa una gran reunió de gent, i com a conseqüència, poc podem fugir dels excessos, tot i que per sentit comú és millor que eixa celebració no supose una despesa econòmica indecent o produeixca una grandíssima quantitat de residus. Com a dades només en puc deixar dos, sembla que de mitjana cada boda genera unes 62 tones de C02, però que varen ser 6.765 tones les que se suposa que van generar la cerimònia i els preparatius de l'última boda reial anglesa.

 

Per això el que se m'acut és anar a un lloc com compensatuhuellaecologica.org o creaunbosque.es, calcular la petjada de CO2 que ha generat l'enllaç i després compensar-la plantant arbres. Encara que em sembla que el nombre serà elevat i caldrà treballar molt. No se jo si caldria proposar als convidats, amb missatge de mòbil, que s'acostaren a la boda en bicicleta i texans, per posar-los a repoblar durant la festa i després, esgotats, oferir-los quantitats ingents d'aigua fresca en una botija i un bon entrepà, que és el que més abelleix en aquests cassos. Jo crec que més ecològic impossible.

Eva Pastor

Responsable de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic UV
M'agrada la música, els llibres, viatjar, escriure, la divulgació científica i anar al cine amb totes les conseqüències; fer cua, menjar monges... Em diverteix ordenar amb els meus fills la col·lecció de cotxes de Cars. Mai he comprès les regles del tenis i m'esmussa tallar la pizza amb forqueta i ganivet.

Mitjà