Botànica per a principiants

Les plantes, com les algues o els fongs, desperten la curiositat de moltes persones. Les motivacions per voler iniciar-se en el món de la botànica poden ser diverses però per no eixir fugint quan ens apropem, cal tenir en compte algunes qüestions. Per això, principiants, heu arribat al lloc adequat. En aquest article us contem com capbussar-se en el món de les plantes, us recomanem alguns recursos i també us avancem els errors típics de principiants. Benvinguts i benvingudes a la botànica!

Raons per voler saber de botànica poden haver-ne moltes: conèixer el nom de les plantes que trobem al camp, saber les propietats que tenen, els usos, perquè tenim un jardí o un hort i volem saber més sobre què cultivar i com... O simplement per la necessitat d’entendre millor el nostre món, apreciar la biodiversitat del planeta i, per què no, contribuir d’alguna manera a conservar-la. Com se sol dir, el primer pas per valorar la riquesa vegetal que ens envolta és conèixer-la.

Un dia, amb decisió, agafareu una guia o manual botànic per saber el nom d’alguna espècie que teniu al davant i és possible que es trobeu una  definició com aquesta:

Arbust o mata, flairós, normalment de branques erectes; fulles coriàcies, revolutes, albo-tomentoses al revers; verticil·lastres pauciflors; calze bilabiat; corol·la d’un blau pàl·lid o, més rarament, intens, de 10-12 mm.

 

 No fugiu! Seguiu llegint...

1 Rosmarinus officinalis castagna

Rosmarinus officinalis. / Antonio Castagna (Flickr).

 

Vocabulari botànic: eixe gran desconegut

Després de trobar-se amb una definició d’aquest estil, què fem? Potser anem al glossari, amb molt bona voluntat. Però ja avisem que en la definició, segurament, ens trobarem altres termes que només faran que embolicar encara més l’assumpte. Així, si per exemple busquem verticil·lastre, podem trobar-nos:  “Grup de flors organitzades en cimes disposades al mateix nivell, que tenen el pedicel molt curt. Aquesta disposició fa que semblen disposades en verticil.” Necessiteu buscar alguna altra paraula?

2 manuals botanica

Manuals de botànica. / E. Caballer.

 

Davant aquesta situació, el més recomanable quan el nostre objectiu és arribar a un nom, és a dir, identificar plantes, és fer-ho de manera guiada, en companyia d’algú que en sàpiga. Així ho recomana Olga Mayoral, botànica, professora i investigadora de didàctica de les ciències. A més, abans de posar-nos davant obres de botànica en diferents formats, necessitem saber com es classifiquen les plantes, per què, com s’arriba al binomi, les parts de les flors i les tipologies... Amb eixa base de coneixements i vocabulari, tot ens resultarà més accessible. A més, l’ajuda de personal especialitzat en botànica amb experiència, ens ajudarà a discernir el que no és tan important del que sí que és essencial saber per seguir avançant en la bona direcció.

Ens podem preguntar per què són sempre noms compostos, per què en llatí. O per què un vocabulari tan complex. La nomenclatura binomial, és a dir, formada per dos paraules en llatí, fou introduïda per C. Linné per estandarditzar el nom de les diferents espècies. La primera paraula indica el gènere i la segona l’espècie. D’aquesta manera, cada organisme viu té un nom únic, inequívoc i universal, i no importa la llengua de procedència ni l’alfabet de qui en parla (els noms comuns són diferents en cada llengua i també dins de cada àmbit lingüístic).

3 lavandula

Lavandula angustifolia i L. dentata. / Carlos Aedo (Flora Ibérica-Anthos). Lavandula latifolia (floracatalana.net).

 

En ocasions, els noms, ens serveixen de pista. En les imatges anteriors, vegem que els tres exemplars són del gènere Lavandula. Però cadascun té un epítet diferent (la segona paraula): angustifolia, dentata i latifolia. Angustifolia està format per angus, que vol dir ‘estret’, i folia, que vol dir ‘fulla’. Per tant, ‘fulla estreta’. Dentata ja ho diu tot. I lati vol dir ‘ampla’, pel que latifolia descriu ‘fulla ampla’.

Com li agrada dir a Mayoral, no s’ha de tenir por ni als noms llatins ni al vocabulari. Moltes vegades poden ajudar a afinar al màxim els trets característics de cada espècie i són, simplement, un instrument més que cal saber utilitzar. Segurament, aventura, és una estratègia per a que semble molt difícil però, en realitat, no ho és. Començar i caminar.

 

Més enllà del nom

A banda dels noms, hi ha molts altres aspectes que la botànica ens ofereix conèixer. Per exemple, podrem respondre preguntes com aquestes: per què aquesta planta està en aquest lloc? Per què té les fulles així? Per què si me’n vaig a l’altre costat de la muntanya no trobaré eixa espècie? Com ha evolucionat? Com s’ha adaptat? Com li afectarà el canvi climàtic? Una vessant que, sens dubte, atraparà l’interés perquè ajuda a entendre els camins que xafem.

Tornem ara a la planta de la qual abans hem ofert una definició. Ja sabeu quina era? Teníeu una pista en format fotografia! Rosmarinus officinalis, més conegut com romer o romaní. Com hem llegit, diu que té les fulles revolutes. Això vol dir que el marge gira cap a dins i que quan fa molta calor, en estiu, es gira encara més. Els estomes es queden en la part de baix protegits  per la mateixa planta, que fa ombra, i pel marge revolut. A més, els pelets que el cobreixen també fan ombra. Quan més calor, més es tanca i es replega sobre sí mateixa. És la raó de ser de les fulles revolutes.

Un altre exemple. Juniperus sabina L., coneguda com savina rastrera. La veurem adherida al substrat, ja que viu en un ambient extrem, l’alta muntanya mediterrània: fred, vent, sòl esquelètic, molt rocós. Això fa que tinga un port encoixinat (quan el vent bufa en totes direccions) i amb efecte bandera o duna vegetal (quan el vent bufa sempre en una direcció). En tot cas, sembla que s’arrastre, com ens conta el nom comú, en aquesta ocasió.

4 Puebla altoBarracas wikimedia

Juniperus sabina, Parc Natural Puebla de Sant Miguel (València).Alfredo Sánchez Garzón (Wikimedia Commons).

 

Alguns errors de principiants

Per tal que aneu un pas per davant, hem pensat recollir alguns dels errors típics de principiants respecte la botànica. Confusions que quan més prompte queden clares, millor.

  1. Què estudia la botànica. La botànica és una rama de la biologia que estudia les plantes, però també altres organismes emparentats, que no són plantes: les cianobactèries, els fongs (dels quals solem conèixer la part visible, els bolets) i les algues. I també, els més desconeguts líquens, organismes formats per l’associació simbiòtica entre un fong i una o diverses algues o una cianobactèria.

  2. Encara que ho semblen pel seu port, pel seu aspecte, les palmeres no són un tipus d’arbre. Són plantes arborescents que no tenen creixement en grossor, pel qual es formen els típics anells de creixement. El tronc de les palmeres, que no és tal, s’anomena estípit i és resultat de les restes de la base de les fulles velles.

  3. Margarides, cards... Sabem veure les flors? Aquestes plantes són de la família de les compostes i el que solem pensar que és la flor és en realitat un capítol. És a dir, una inflorescència que conté moltes flors reunides que donen la sensació ser un única flor gran. En el cas de la margarida, per exemple, el capítol floral és el disc del centre, normalment de color groc, i està envoltat de uns apèndixs amb aspecte de pètals, tant en textura com en colors, que coneixem com a lígules, però que no ho són.

5 Bellis anua floracatalana

Bellisannua L. Subsp. Annua. / Floracatalana.net.

 

  1. Quan comencem a utilitzar les claus de determinació (una tipus de manual per a identificar plantes), un dels primers punts que ens trobem és “planta amb flor” (angiospermes) o “planta sense flor” (gimnospermes, briòfits i pteridòfits). Si triem l’opció de “planta sense flor”, ens portarà als grups dels pins, les molses o les falgueres, entre altres. I clar, podem estar davant d’un exemplar que ara no té flor però en tindrà. Com saber-ho? En aquest cas, ho hem d’aprendre de memòria.

  2. Quan pensem que estem davant d’una orquídia silvestre... tornem-ho a mirar bé. Hi ha diverses famílies que tenen flors amb eixa característica simetria bilateral, no només les orquídies. Això vol dir que tenen un pla que divideix les flors en dues parts simètricament iguals. Labiades, bilabiades, lleguminoses, papilionàcies i orquídies comparteixen aquesta característica i, per això mateix, haurem d’aprendre altres trets per poder diferenciar-les.

  3. Les pinyes dels pins ni són fruits ni són flors. Són cons o estròbils, una estructura pròpia de les coníferes portadora de les llavors. Algunes llavors, com les del pi ver (Pinus pinea) són comestibles: els pinyons.

 

7 Pinya pi

Con femení (pinya) obert i con masculí de Pinus pinea. / Wikimedia Commons.

 

L’ajuda virtual

Hui en dia, compten amb un altre tipus d’assistència: la que ens poden oferir pàgines webs, aplicacions mòbils o fòrums a través de les xarxes socials.  Per exemple, pàgines webs com l’Herbari virtual del mediterrani occidental, on participa la Universitat de València, una de les pàgines més utilitzades per l’alumnat universitari. És senzilla d’utilitzar, amb un vocabulari no massa complicat i es poden cercar espècies per nom científic, nom popular en castellà i en català. Ara bé, cal parar atenció als apartats de distribució. Se n’especifica un general i un altre que fa referència només a la distribució a les Illes Balears (on es va iniciar el projecte). Una altra pàgina que sol recomanar Olga Mayoral és la de l’Herbario de Jaca, centrada en espècies d’Aragó. Encara que pot resultar llarg arribar a l’espècie pel nombre de passes a realitzar, les fitxes descriptives són completes i ofereixen també algunes curiositats. I, per aconseguir informació fidedigna sobre espècies en territori valencià i distribució, sens dubte, cal consultar el Banc de Dades de Biodiversitat.

Pel que fa a les aplicacions de mòbil, m’hi ha un fum, i d’elles ens parlava Mar Sempere en  l’article Apps botàniques, n’hi ha una per a tu, on trobareu diferents aplicacions sobre plantes que poden resultar útils. Ara bé, tal i com ens destaca Mayoral, en jardineria i ciutat solen funcionar bé però al camp tenen certes limitacions en la identificació que cal tenir presents. Possiblement, amb temps, s’aniran millorant les prestacions i aquestes identificacions seran més encertades.

apps botaniques

 

Curs de botànica valenciana i molt més!

Al mes de febrer, el Jardí Botànic de la Universitat de València ha organitzat un curs de Botànica valenciana per aprendre a identificar la flora bàsica i els ecosistemes vegetals que podem trobar en territori valencià. Anatomia, reproducció, classificació, usos i propietats de les plantes seran el principi d’una formació amb especialistes en botànica com Olga Mayoral, Jaime Güemes, Carles Fabregat, Silvia López i Sergio Ripoll.

A més, al llarg de l’any, el Botànic acull altres activitats divulgatives amb què apropar-se al món de les plantes: excursions amb guies especialistes en botànica que acaben fent el recorregut a “paso-planta”, xarrades divulgatives, cursos, exposicions, trobades d’orquídies, de cactus i suculentes... I no ens oblidem de publicacions com la col·lecció «Monografies botàniques» o el Catàleg Virtual d’Espècies Vegetals.

Amb la col·laboració d’Olga Mayoral.

 

Bibliografia:

Aguilella, A., Puche F. (2004). Diccionari de botànica. València: PUV.

De Bolòs, O, et al. (2005) Flora. Manual dels països catalans. Barcelona: Editorial Pòrtic.

Mateo, G. , Crespo, M. B. & Laguna, E. (2011). Flora valentina: Flora vascular de la Comunitat Valenciana. València: Fundació de la Comunitat Valenciana per al Medi Ambient.

Mateo, G. & Crespo, M. B. (2014). Claves ilustradas para la flora valenciana. Jaca: Jolube Consultor Botánico y Editor.

 

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.