Botànica inclusiva. El grèvol i la fi del seu regnat, solstici d'hivern

Botànica inclusiva. El grèvol i la fi del seu regnat, solstici d'hivern MJ. Aguilar

La nostra bloguera M. José Aguilar es va proposar trobar una ruta inclusiva amb la qual poder admirar una planta molt nadalenca en estat silvestre: el grèvol. Ha perseverat en la cerca, i finalment va trobar exemplars d’Ilex aquifolium, grèvol, al cor de la serra d’Espadà. Ens conta aquesta experiència, amb notes positives i una seriosa advertència, així com alguns dels usos i llegendes que envolten  aquesta planta de Nadal.

Arriba el solstici d'hivern i amb ell el Nadal. En aquests dies, a les cases, segons la tradició cristiana, la botànica també té un paper fonamental en la celebració. El vesc (Viscum album), l'avet (Abies sp.), el grèvol (Ilex aquifolium) i l'última a apuntar-se a la celebració: la flor de pasqua (Euphorbia pulcherrima).

En aquesta ocasió, m'he desplaçat al cor de la serra d’Espadà, concretament al municipi de Matet, a la comarca de l'Alt Palància, província de Castelló, per a buscar grèvol en estat silvestre. Empresa que m'ha sigut possible gràcies a l'ajuda dels agents mediambientals que no solament em van indicar el lloc sinó que a més em van acompanyar. He pogut veure alguns exemplars d’Ilex aquifolium en els barrancs més ombrívols que el bosc de surera genera en aquesta serra. El barranc era de molt difícil accés, cosa que no ha impedit que algú, en el seu afany d'agafar allò aliè, haja tallat les parts superiors de l'arbre, acte amb el qual s'ha detingut el seu desenvolupament natural i longitudinal. Arboricidi que va repetir en tots els exemplars que allí es troben. Un acte irresponsable i fora de lloc que no s'ha de realitzar, en cap cas, i amb cap espècie silvestre.

1 acebo detalle arbol

Grèvol. / MJ.Aguilar

 

Em permetran que no compartisca la ubicació exacta del lloc, no solament per tal de protegir a l'espècie en qüestió, sinó per la perillositat de la pista d'accés, que les intenses pluges del passat mes de novembre l'han deixada intransitable. 

Fenòmens que són coneguts des d'antany per aquests llocs, com ho va descriure el botànic Cavanilles. En la seua obra Observacions sobre la història natural, geogràfica, agricultura, població i fruits del Reyno de València, descriu el municipi de Matet d'aquesta forma: "donde moran entre peñas 140 vecinos labradores: lo destemplao de la atmósfera  no permite vivir algarrobos en aquel dilatado término; pero aprovechan en viñedos, en higueras, y en tal qual olivo. Las aguas que por allí nacen sirven para regar las huertas, y entran en el barranco de Almonacir, que después de atravesar el valle y fecundarle sale hacia  los campos de Castelnou en busca del Palancia, y mezcla con él  sus aguas frente al molino de Cruillas. Baixa a veces  con tantas agua y tal furia, que detiene al Palancia, y arruina quanto halla en la ribera opuesta. Ya desaparecéron muchos campos pingües y parte del molino, cuya situación es poco segura…”.

2 Acebo ruta coche

Inici de la pista d’accés al barranc. / MJ. Aguilar

 

El grèvol, Ilex aquifolium, descripció i taxonomia

Arbust o arbre de fins a 10 m, dioic (amb individus femenins i masculins), amb tronc de port piramidal, copa densa i ramosa des de la base. Escorça llisa, en els seus primers anys d'un color verdós que a partir del tercer any vira a un to gris fosc definitiu. Les seues fulles són persistents, simples, peciolades alternes, amb forma ovalada i, com a qualitat més característica, amb una vora fortament espinosa en els exemplars joves i en les branques més baixes en els adults. I ni espinoses lateralment ni coriàcies i de color molt més clar les joves de les branques superiors d'aquests últims. Es tracta d'un sistema que ha desenvolupat la planta per a protegir-se dels herbívors durant els seus primers anys de vida que manté en les zones baixes en la maduresa. Aquestes fulles espinoses duren uns cinc anys i són de color verd molt brillant pel feix i verd groguenc mat pel revés, totalment sense pèl, molt rígides i coriàcies.

Regne: Plantae

Divisió: Magnoliophyta

Classe: Magnoliopsida

Subclasse: Rosidae

Ordre: Aquifoliales

Família: Aquifoliaceae

Gènere: Ilex

Espècie: I. aquifolium

3 acebo il

Il·lustració del Prof. Dr. Otto Wilhelm Thomé Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz 1885, Gera, Germany (Wikimedia Commons). A la dreta, fotografia de l’arbre complet de M. J. Aguilar.

 

Aquesta espècie es localitza en l'oest d'Àsia i Europa. Sol formar part del sotabosc de rouredes i fagedes especialment, amb exemplars solts, encara que a vegades pot arribar a formar un dens matoll com a espècie dominant. Requereix sempre d'ambients humits i ombrívols, pel que la trobarem a l'interior dels boscos i vessants més ombries, fins als 2000 m, sempre en sòls frescos i solts, preferentment silicis.

A Espanya, destaca en la serralada cantàbrica, sub-altiplà nord. El millor i major exemple es localitza en el Acebal de Garagüeta, a la província de Soria, el major bosc d'Europa meridional, una massa forestal de 406 hectàrees, de les quals 180 són massa pura contínua de grèvols que formen voltes que són un perfecte refugi d'ocells i cèrvids.

La recol·lecció en estat silvestre, siga per a l'ús que siga, està prohibida, ja que aquesta espècie ha estat molt prop d'entrar en la llista d'espècies en perill d'extinció en molts llocs. Actualment, és una espècie protegida en diversos dels països europeus, inclòs Espanya. És una planta d'alt valor ecològic, per ser una font important d'aliment per a ocells, en particular, que troben en el grèvol una gran aportació nutricional durant l'estació hivernal, escassa en fruits. És el cas del gall salvatge (Tetrao urogallus), un ocell protegit a Espanya.

5 acebo Arbol

 

Usos i medicinals

El grèvol era ja conegut per Aristòtil, que el denominava "paliuro”. La medicina natural tradicional l’ha emprat sobretot per la presència en les seues fulles d’ilicina (ilixantina), àcid cafetànic, dextrosa, goma i cera, substància que també està present en el seu tronc i branques. Cuita i fermentada enterrant-la, s'obtenia la lliga amb la qual es caçaven ocells. Aquesta pràctica que data des d'antic, encara s'utilitza hui en dia a la província de Castelló i sud de Tarragona, en els coneguts “paranys”, una pràctica prohibida a Espanya per ser un mitjà no selectiu de caça després que una sentència del Tribunal Constitucional de 14 de juny de 2013 la declarara inconstitucional malgrat que la Llei de la Comunitat Valenciana 13/2014 sí que la defensava. Sens dubte, un tema que ha dia de hui continua causant polèmica i discussions entre els sectors que la defensen com una tradició arrelada en la cultura popular i associacions conservacionistes com SEO-Birdlife que denuncia la mort indiscriminada d'espècies tots els anys, algunes d'elles protegides.

4 acebo hoja

Detall fulla i fruit. / MJ.Aguilar

 

Tornant al grèvol, també hi ha cites del seu ús com a diürètic i laxant, els seus fruits són purgants i un vomitiu molt enèrgic i perillós.

Com a curiositat, explicar-vos que es va usar la seua fusta,  apreciada en ebenisteria en ser molt dura i per no contindre nusos, en la reconstrucció del Palau Real de Madrid (any 1738) en les seues finestres, per la seua bona qualitat i resistència a la podridura.

 

Conta la llegenda...

En l'època romana se'l coneixia amb el nom de Tinne, el guardià de la saviesa en l'època més fosca de l'any, l'hivern. Les seues branques s'utilitzaven per a decorar les cases durant la festa de Saturnalia, que se celebrava a mitjan hivern.

6 acebo

La fada del grèvol / Cicely Mary Barker. A la dreta, adorn en forma de corona amb grèvol i altres espècies vegetals.

 

En la mitologia cèltica, també trobem veneració per aquest arbre. Per exemple, la llegenda del rei roure i del rei grèvol narra l'existència d'una antiga deïtat que regnava durant la meitat fosca de l'any, des del solstici d'estiu fins al solstici d'hivern, que era el Rei Grèvol, representat com un ancià amb barba blanca que vestia vestidures verdes i que estava adornat amb fulles i fruits del grèvol. En contraposició, estava el Rei Roure, que començava el seu regnat des del solstici d'hivern fins al solstici d'estiu.

Del Rei Grèvol es dedueix que puga procedir el personatge de Santa Claus. I el motiu de perquè regnava cadascuna de les espècies durant aqueixes èpoques de l'any el podem trobar en la fenologia de la planta. Des del solstici d'estiu fins al solstici d'hivern, el roure comença a perdre les seues fulles i amb això la seua exuberància. Per contra, el grèvol brillarà sota les copes nues dels roures durant aqueixa mateixa època, mentre que des del solstici d'hivern fins al solstici d'estiu quedarà cobert per la frondosa copa del roure.

En l'actualitat, molts neo-pagans han recuperat el culte al grèvol o Rei Grèvol en la festivitat anomenada Yule, amb origen a l'Escandinàvia pre-cristiana. Aquesta festa està dedicada a la fertilitat, als solsticis i la família. En ella es recorda als ancestres i amics absents en un sopar on els forasters tenen prioritat i se’ls dóna hospitalitat.

Pagans o no pagans, els desitge que passen un Feliç Solstici d'Hivern i Bon Nadal! Fins 2019 amb més botànica inclusiva.

 

BIBLIOGRAFIA:

Antonio José Cavanilles (2002). Observaciones sobre la historia natural, geográfica, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Tomo segundo. Editorial Albatros.

http://www.matet.es/

 

Mª José Aguilar Carrasco

Llicenciada en Ciències Ambientals  per la UPV

M'encanta escalar, el pajareo i els arbres. Mai recorde els autors dels llibres que llig i em fan molt por les formigues perquè de menuda vaig tindre un xicotet incident amb elles. No entenc perquè la gent deixa fem als espais naturals i somie regularment que sóc un albatros i puc volar molt alt. Em confesse adicta a la crema de mans.

Lloc Web: www.naturalmenterodando.com/
FaLang translation system by Faboba