És temps de bolets... paraula de mòbil!

Boletus edulis Boletus edulis

Els caçadors d’aquestes joies gastronòmiques estan pendents de la meteorologia per sortir a pels exemplars més buscats. Ara, la tecnologia ens ajuda a trobar-los i fins i tot classificar-los.

 

És temps de bolets. La tardor arriba amb retard, si a més tenim en compte que feia més d’un any que per aquestes latituds no teníem pluges quantioses. Així que els boletaires portaven mesos de desesperança i de mirades cap al cel en busca dels núvols salvadors de la temporada. I és que la temporada de 2011 ja va transcórrer amb una successió d’anul·lacions de cursos i jornades micològiques que va començar als Pirineus i es contagià cap al sud.

 

BOLETS14

Cantharellus lutescens 

 

És ben cert que els bolets no apareixen només a la tardor, i que algunes zones van gaudir de tímides pluges que salvaren la passada temporada de recol·lecció. Però, per què els cercadors de bolets viuen amb aquesta intensitat l'arribada dels dies de tardor? Aquest tipus peculiar de caçadors conformen un grup heterogeni quant a edat, món laboral, edat, origen geogràfic i nivell social o cultural. Encara així, comparteixen una passió que els fa brillar els ulls quan escolten noms com Boletus edulis, Amanita caesarea, Lactarius deliciosus o Cantharellus lutescens.

 

BOLETS13

Lactarius deliciosus

 

BOLETS9

Cantharellus cibarius

 

Encara que en la tardor els bolets són els protagonistes del bosc i els reis de la taula, un amant del món micològic i amb la possibilitat de moure’s per tota la Península Ibèrica pot assegurar-se un any ple d’alegries. Al començament de l’any pot comptar amb la recol·lecció de camagrocs (Cantharellus lutescens) i rossignols (Cantharellus cibarius), trompetes de la mort (Craterellus cornucopioides) i inclús de rovellons o esclata-sangs (Lactarius deliciosus) que, encara que són típics de tardor, poden estirar la temporada en alguns llocs fins a febrer.

 

BOLETS7

Craterellus cornucopioides

BOLETS12

Hygrophorus marzuolus

 

A partir de març, amb residus de les neus, apareixen els escarlets d´esquirol o marçots (Hygrophorus marzuolus), considerats els primers bolets de l’any. Els segueixen les múrgoles (Morchela spp.) i els moixerons (Calocybe gambosa). Els mesos propicis de maig permeten la recol·lecció de diferents espècies de ceps (Boletus ssp.), que continua fins a la tardor. Clar està que cada any és un món i els caçadors de bolets depenen de les pluges, les temperatures i l’orografia. A l’estiu però també apareixen els ous de reig (Amanita caesarea) i continuen a la tardor, amb tots els esmentats i tants altres.

 

BOLETS10

Morchela spp.

BOLETS16

Calocybe gambosa a l'esquerra i Amanita caesarea a la dreta

 

Nous temps pels boletaires… temps tecnològics

Però les noves tecnologies han canviat el món pels boletaires. Existeixen ferramentes tan útils com Boletus, una aplicació per a buscar bolets, disponible per a tot tipus de dispositius mòbils, així com en la web, que permet a l'usuari descobrir quin és el bolet que acabes de trobar, a través de la selecció de diverses característiques del fong com color, forma o atributs del tronc.

 

BOLETS2

Boletus app

 

L’aplicació mostrarà una llista de les espècies de la base de dades que més s'aproximen al criteri introduït. A més, ofereix una descripció de cada classe i una col·lecció de fotos. L'aplicació és d'una gran simplicitat d’ús i està disponible en castellà, català i anglès.

 

BOLETS1

Boletus app

 

Una altra aplicació ben interessant és trobabolet, que ofereix la possibilitat d'accedir als punts on habitualment solen aparèixer cossos fructífers de les espècies més apreciades seguint les instruccions que va facilitant l'aplicació. Trobabolet disposa de més de 100 rutes micològiques, de moment només dins del territori català, donant informació dels millors accessos, de si podem arribar amb un turisme o amb un 4x4, on aparcar el cotxe, tipus de vegetació, etc. Les dades que utilitza trobabolet són el resultat de molts anys de recerques per part d'un equip experimentat de boletaires i se complementen amb dades sobre toxicitat, bona praxi, recomanacions i molts vídeos.

 

{hwdvideoshare}id=70|width=|height={/hwdvideoshare}

 

També s’han desenvolupat navegadors GPSs amb una base de dades de les fitxes dels fongs més comuns, i que són capaços de memoritzar les millors ubicacions dels bolets; res que no faça qualsevol GPS del mercat, però que les empreses tracten de vendre com a específic per a boletaires, sabedors de la quantitat de seguidors que té el món micològic en estos dies.

 

Les administracions autonòmiques també estan aprofitant les noves tecnologies, llançant iniciatives tan interessants com Micodata, un projecte que naix en setembre de 2006 per instància de la Junta de Castella i Lleó, i que consta d’una sèrie d'aplicacions tecnològiques per ajudar a l'aprofitament i gestió sostenible dels fongs comestibles silvestres a la província.

 

BOLETS3

 

Ofereixen el software MicodataPAD 2.0 que permet georeferenciar i digitalitzar mostrejos micològics en temps real. Gràcies a les seues funcionalitats SIG i GPS, els usuaris poden recollir la informació útil d'un mostreig micològic per a la localització del recorregut i el seu anàlisi posterior. El sistema treballa combinant variables edàfiques i climàtiques subministrades per l'Agència Estatal de Meteorologia, i un mapa cartogràfic on es mostren les rutes d'accés a les muntanyes, les varietats de bolets més característiques de cada un d'elles i les coordenades de localització.

 

Ens orienta sobre on podem trobar fins a 15 varietats de bolets diferents, però no guiarà a la localització exacta dels bolets perquè en realitat el que ens ofereix és informació de caràcter genèric, si en determinats boscos hi ha molts o pocs bolets o en quina fase de creixement es poden trobar. Esta ferramenta, extremadament útil para la gestió micològica, ofereix als recol·lectors un servei web d'informació geogràfica actualitzat setmanalment amb observacions i prediccions sobre la producció micològica, així com informació sobre àrees regulades i les condicions de recollida.

 

I per al control...

En relació amb la gran afluència de buscadors de bolets, algunes administracions han començat a establir en determinades zones proves per a regular la recol·lecció micològica per tal d’afavorir la gestió forestal i el desenvolupament rural, oferint a canvi l’anomenat carnet de temporada de cercador de bolets, que pretén regularitzar esta activitat alhora que potenciar un comportament cívic i responsable en la natura.

 

BOLETS44

Recol·lector de bolets al parc micològic d'Ultzama

 

Un cas especialment interessant és el del parc micològic d'Ultzama, prop de Pamplona, creat com a resposta al deteriorament causat pels recol·lectors de bolets el 2006. En 15 dies van visitar Ultzama aproximadament 20.000 recol·lectors (8.700 turismes), i es recolliren unes 97 Tones de Boletus gr. edulis a una superfície de 3.000ha.

 

BOLETS6

Bones pràctiques per al recol·lector de bolets

 

Este parc té com objectiu principal aconseguir un aprofitament micològic sostenible a través de l'equilibri entre la recol·lecció de bolets i la producció de bolets del bosc, sense deteriorar l’ecosistema ni les formes de vida de la població local. Al recol·lector li ofereix un part micològic que s'actualitza setmanalment durant la tardor. La resta del any només s’elaboren si s’observa una fructificació rellevant.

 

BOLETS5

Part micològic 

 

Així que sembla que una vegada més la tecnologia, utilitzada de forma útil i sensata, pot ajudar en tots els àmbits, fins i tot la micologia. Ja siga per controlar que un espai tinga una recol·lecció responsable dels bolets, o per ajudar-nos en la tasca de classificar-los o saber quan anar a buscar-los. Ara bé, el plaer de sortir al camp i participar d’una cerca competitiva i emocionant no el pot substituir, afortunadament, cap avanç tecnològic.

Olga Mayoral

Doctora en Biologia. Professora del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials

M’agraden les excursions, la lectura i el cinema. Sí, sóc botànica però no em regales rams de flors! Sempre talle la truita de creïlles amb ganivet, mai amb la forqueta. 

Mitjà