Espores - Olga Mayoral
Olga Mayoral

Olga Mayoral

Doctora en Biologia. Professora del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials

M’agraden les excursions, la lectura i el cinema. Sí, sóc botànica però no em regales rams de flors! Sempre talle la truita de creïlles amb ganivet, mai amb la forqueta. 

Aprofitar les oportunitats que brinden els jardins botànics i els arborètums en l’ensenyament de ciències a l’escola és l’objectiu de Barbara Gates, participant del programa ‘Arboretum for Educators’ de l’Arnold Arboretum de la Universitat de Harvard. Aquest estiu ha estat a la Facultat de Magisteri compartint la seua experiència ensenyant ciències a l’aire lliure i ha visitat el Jardí Botànic de la Universitat de València.

La prestigiosa universitat de Harvard compta amb un tresor botànic de finals del s. XIX, un jardí botànic d'arbres i plantes llenyoses. Va nàixer d'una donació i ha acabat sent un referent a nivell mundial amb col·leccions de coníferes o bonsai, entre moltes unes altres, i diferents paisatges pels quals perdre's. Olga Mayoral va gaudir de l'Arborètum més d'un mes i ens ho explica en Espores.

El Jardí Botànic José Celestino Mutis ofereix al visitant de la capital colombiana una visió de la diversitat vegetal d'un dels països més megadiversos del planeta. Amb poc més de 70 anys de funcionament, va ser creat en honor a l'astrònom i botànic José Celestino Mutis, primer científic consagrat a l'estudi de les ciències naturals en el territori de la Nueva Granada, actual Colòmbia.

Només a 40 km de València us recomanem aquesta bonica i refrescant ruta entorn del poble de Buñol. I és que a més d'acollir la coneguda festa de la tomatina, aquesta localitat atresora un conjunt de coves, basses i cascades que us convidem a descobrir a través del cicle d'excursions del Botànic de la Universitat de València.

Segur que si diem que hi ha un món vegetal per descobrir a la ciutat de València ningú no s’estranya. Però, i si no ens referim a jardins tancats o llocs en els que no hem estat? I si parlem d’una mida molt més menuda? Perquè, quantes voltes ens fixem en les plantes que creixen en els escocells o en les xicotetes esquerdes de murs o parets o inclús en les teulades?

Les noves tecnologies afavoreixen, entre altres coses, un millor accés als coneixements. En aquest cas us parlem més concretament d’eixe codi de barres estrany que ja molts usen a través del mòbil, el QR, i de la seua aplicació útil per a fomentar el coneixement de les plantes.

La passada tardor es va publicar "Flora Amenazada y de Interés del Parque Natural de la Serranía de Cuenca", una obra que analitza la flora singular d'aquesta àrea protegida, un dels enclavaments botànics més excel·lents del Sistema Ibèric. Us convidem a més a seguir una ruta per a descobrir in situ aquesta fantàstica flora.

Tot el món té una imatge figurada de Transsilvània, que normalment va lligada a grans boscos, boires i mussols. Al marge de les històries al voltant de Vlad Drăculea, Transsilvània és una de les regions centreeuropees més atractives, esquitxada de pobles pintorescs, fortaleses medievals i monestirs, acompanyant una natura espectacular.

Els caçadors d’aquestes joies gastronòmiques estan pendents de la meteorologia per sortir a pels exemplars més buscats. Ara, la tecnologia ens ajuda a trobar-los i fins i tot classificar-los.

Una botànica ens porta de la mà pels paisatges que la fascinen. En aquest cas ens presenta aquesta Serrania rica en plantes i animals, amb tresors com la Ciutat Encantada, però també molts altres potser més desconeguts.