Espores - Carmen López Valiente
Carmen López Valiente

Carmen López Valiente

Doctora en ciències biològiques per la UV i màster oficial de Nutrició i Salut per la UOC.

Sóc professora de secundària a l'IES CLOT de València, runner amb el meu equip Redolat Team, fanàtica de les novel·les de Stephen King i del senderisme en família i sobretot, nadadora, molt nadadora.

Quan es parla d'evolució, quasi sempre pensem en el món animal o en les persones però, òbviament, tots els organismes han evolucionat al llarg de la història del nostre planeta. Les plantes també. Carmen López ens proposa una forma molt senzilla de conèixer i entendre l'evolució vegetal: a través d'un passeig pel Jardí Botànic de la Universitat de València, situat en l'antic Hort de Tramoieres des de 1802. El Jardí Botànic ofereix una infinitat de recursos didàctics per a docents i alumnat que ens convida a aprofitar.

Les processons són actes rituals en forma de desfilada que se celebren en moltes de les diferents religions que hi ha en el món. En el cristianisme, per exemple, n’hi ha dedicades a la Setmana Santa o al viacrucis. A Espanya hi ha algunes molt arrelades, com la de la Virgen del Rocío en Almonte (Huelva), la més multitudinària a nivell nacional, la de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, o la del Corpus Christi a València, una de les més vistoses i antigues. Com estan presents les plantes en les processons? Quina importància tenen?

Els jardins, històrics, urbans o de col·lecció, formen part del paisatge i la cultura de les ciutats. A més d'oferir un lloc d'esbarjo o descans, són també un excel·lent recurs didàctic per a utilitzar dins i fora de les aules. Carmen López Valiente comparteix tot el que el parc de Marxalenes de València ens pot oferir a partir de l'experiència amb el seu alumnat.

La Setmana Santa se celebra en tots els països on el cristianisme està present per a commemorar la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist. Comença amb el Diumenge de Rams i finalitza amb el Diumenge de Resurrecció. Les dates són variables però sempre entre el 22 de març i el 25 d'abril. A Espanya hi ha moltes localitats que viuen aquesta Setmana Santa amb molta devoció. Així, per exemple, la Setmana Santa de Valladolid està proposada per a ser considerada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat des de 2014. Durant aquests dies, nombrosos passos, també anomenats andes o trons, ixen als carrers en processó. Van adornats amb flors? Hi ha algun dia en què la fulla de la palmera té un protagonisme especial?

Les Falles de València, a més d'un referent festiu per a moltes persones, són d'Interès Turístic Internacional i, des de 2016, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat declarat per la UNESCO. Les festes josefines, anomenades així en honor a Sant Josep patró dels fusters, se celebren entre el 15 i el 19 de març. Al llarg de la setmana fallera, hi ha nombrosos actes com mascletaes, la plantà, despertaes, … i la tradicional ofrena de flors a la Verge dels Desemparats. En aquest punt ens quedem. Quines espècies vegetals són les més tradicionals en l'ofrena?

Cada 14 de febrer, des de fa ja diverses dècades, se celebra en gran Sant Valentí. Molts països han marcat en els seus calendaris aquest dia com el “Dia dels enamorats”, independentment de si als seus pobles i ciutats ja hi ha un dia dedicat a les parelles enamorades (per exemple, Sant Donís a València o Sant Jordi a Barcelona). Aquest dia, els enamorats es fan regals i les roses roges són el més habitual. Però des de quan estan les roses associades a la celebració?

Arriba Nadal i cases, carrers, places, comerços, tot es plena d'elements decoratius característics associats a aquestes festes tan assenyalades. Però entre ninots de neu, figuretes de Papa Noel, Reis Mags, Naixements i una infinitat de símbols més, les plantes també juguen un paper important. Saps des de quan s'utilitzen aquestes espècies vegetals en els dies de Nadal o si són modes, tradicions pròpies de la Comunitat Valenciana o importades? T'ho contem!

Tot element vegetal té la seua simbologia i rellevància en el disseny dels jardins als nostres cementeris. No val qualsevol espècie per a aconseguir eixa harmonia visual que desprenen i en espores t'expliquem el perquè en el dia de tots els sants de la mà de la biòloga Carmen López.

Si la ceiba és l'arbre de la flor nacional argentina, l'ombú és l'arbre patri per als argentins. No obstant, l'ombú no procedeix de la Pampa com moltes persones pensen pels versos del poeta Luis Domínguez. És una espècie originària del Brasil, Uruguai, Perú i de la zona nord-est d'Argentina. Però aquesta singular espècie, a la qual canten els poetes i els payadores, és realment un arbre?

Hi ha un arbre de la família de les lleguminoses molt apreciat per la seUa bellesa i significat cultural en països com Argentina i Uruguai. L'eritrina, arbre del coral o bec de gall és originari de Sud-Amèrica, concretament d'Argentina, Uruguai, Brasil i Paraguai. La seua flor és la flor nacional a Uruguai i, des de 1942, també la de l'Argentina. La llegenda de Anahí compta l'origen simbòlic d'aquesta espècie i el seu significat en la cultura popular. Vols saber més? Llegeix a Carmen Lopez...

Pàgina 1 de 3