Els 5K del Túria (II): córrer i gaudir de l'arbreda monumental

Seguim practicant el running més verd a València amb la biòloga Carmén López! Descobreix les espècies dels trams amb essència forestal del circuit 5k de l'antic llit del Túria. Una experiència que et farà gaudir, més encara si cap, del paisatge vegetal que tanca aquest gran parc urbà.

Recordem que el circuit 5K Jardí del Túria discorre per l'antic llit del riu Túria, que va ser desviat en 1958 per l'anomenat Pla Sud, amb l'objectiu d'evitar inundacions com l'ocorreguda un any abans en la ciutat. Una intervenció que va estar a càrrec del govern nacional i l'Ajuntament de València. Però no va ser fins a 1987 quan es va convertir en un jardí referent a nivell mundial, on van participar els millors urbanistes i dissenyadors de l'època. Al llarg del traçat i als seus 1.1000.000 m2, arquitectes com a R. Bofill i equips com "Vetges Tu-Mediterrània" van dissenyar diferents espais singulars. A més, destaquem el Parc del Gúlliver que inclou el jardí, construït en 1990 a partir d'un disseny de Sento Llobell.

 

PLANO-LEYENDA

 Plànol del circuit 5k amb les espècies vegetals destacades. Fes clic en la imatge per a ampliar-la.

 

Un espai singular que recorrerem a través del circuit 5k, detallat en diferents articles, per a mostrar-vos la bellesa vegetal que amaga. Continuem doncs el nostre camí on el vam deixar (Els 5k del Túria I - botànica a la carrera!) per convidar-vos ara a descobrir els trams IV, V i VI, amb la seua magnífica arbreda monumental. 

 

El Parc Urbà Forestal

Després de deixar el Pont de les Glòries Valencianes continuem pels trams IV i V, anomenats "Parc Urbà Forestal" i on el Circuit 5K aprofita llomes suaus del terreny per discórrer entre espècies de port arbori que formen part d'un jardí paisatgista. Es poden veure moltes espècies típiques mediterrànies de diferents formacions forestals, agrícoles o riberenques. Aquest primer tram va ser dissenyat per la Conselleria d'Agricultura.

 

1

Inici del tram IV amb Pinus sppImatge de Carmen López

 

El circuit 5K s'endinsa en el Parc Urbà Forestal serpentejant entre pins de gran port, al costat dels quals trobem un bon exemplar madur de llentiscle, Pistacia lentiscus L. Aquesta espècie, de la família de les anacardiàcies, és un arbust de fulla perenne que està dividida en foliols sencers. Pot arribar a fins als 3m d'altura i és típica de sòls calissos i ambients càlids. Floreix de febrer a abril i, després, apareix un fruit xicotet i arredonit que primerament és roig i després, una vegada madur, és negre.

 

El llentiscle forma part, juntament amb altres espècies, de la màquia, una formació vegetal molt típica de la zona mediterrània. Aquestes formacions vegetals apareixen concretament als pisos de vegetació termomediterranis, que es caracteritzen per unes temperatures o termoclimes mitjanes anuals de 17-19ºC (mitja de les temperatures mínimes del mes més fred entre 5-10ºC, mitja de les temperatures màximes del mes més fred entre 14-18ºC, que defineixen l'índex de termicitat de Rivas-Martínez ) i un règim de pluges o ombroclimes (sec i subhúmit). Aquesta espècie forma part dels coscollars més abundants de la Comunitat Valenciana.

 

2

Exemplar de llentiscle, Pistacia lentiscus L. Imatge de Carmen López

3

Detall de les fulles de llentiscle, Pistacia lentiscus L. Imatge de Carmen López

 

Quasi arribant al quilòmetre 2, es pot observar un magnífic margalló. Aquesta palmera és un Chamaerops humilis L. de la família de les palmàcies o arecàcies. És l'única palmera silvestre europea juntament amb la palmera de Creta (Phoenix theophrasti Greuter). El margalló viu en matolls secs i pot arribar als 2m d'alçària en estat silvestre. Presenta exemplars mascle i exemplars femella, per la qual cosa és una espècie dioica. Els fruits, dàtils, són carnosos i maduren a la tardor.

 

De la mateixa forma que el llentiscle, és un element representatiu del termomediterrani. En algunes ocasions forma masses denses de vegetació impenetrable i altres vegades se li pot veure aïllat. Existeixen exemplars on es poden veure diversos braços que ixen d'un mateix punt. A més, tradicionalment s'ha usat per a fabricar graneres, com a planta ornamental, pel consum dels seus cogolls quan estan tendres i pels seus fruits als que se li atribueixen propietats astringents.

 

4

Exemplar madur de margalló, Chamaerops humilis LImatge de Carmen López

5

Detalle de margalló, Chamaerops humilis L. Imatge de Carmen López

 

Justament al Pont de les Arts, el Circuit 5K es veu flanquejat per dos exemplars de Celtis australis L. El lledoner, de la família de les ulmàcies, pot arribar als 25m d'alçària. És originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. La seua fulla és caduca, l'escorça grisa clar i el seu fruit, una vegada madur, és redó i llis. No és una espècie que forme bosquets i viu preferentment en zones amb certa humitat, prop de l'entrada de coves.

 

És molt utilitzat com a ornamental pel seu port i per la seua ombra als mesos de calor. A nivell cultural, està lligat a cultes dedicats a la deessa mare i sol trobar-se al voltant de santuaris. Per aquesta raó s'associa a rituals de fecunditat, potència sexual, ... De la seua fusta es fabriquen bastons o bàculs i sembla ser que el bastó de Moisés era de fusta de lledoner. En algunes zones com Sogorb hi ha molta tradició en la fabricació de bastons de lledoner.

 

6

A l'esquerra, exemplar de lledoner, Celtis australis L. Imagte de Carmen López

detalle-tronco-almez

Detall de tronc del lledoner, Celtis australis L.

 

Amb caràcter mediterráni

Arribant a la zona de jocs infantils, el Circuit 5K torna a veure's acompanyat per arbres de gran port. Són carrasques, Quercus ilex subsp. rotundifolia (Lam.) Schwartz ExT. Morais. Pertanyen a la família de les fagàcies. Són arbres de fulla perenne, coriàcia, de color verd fosc pel feix i gris pel revés. El fruit, cridat vulgarment gla, és comestible. La carrasca forma part de la vegetació potencial arbòria al termomediterrani, igual que el margalló citat anteriorment. Avui dia no queden zones de bosc ben conservat, ja que els sòls on s'assentarien estan ocupats per cultiu o han sigut eliminats per incendis o carboneres, entre altres.

 

7

Exemplars de carrasca, Quercus ilex. subsp. rotundifolia. Imatge de Carmen López.

8

Detall de carrasca, Quercus ilex. subsp. rotundifolia. Imatge de Carmen López.

 

Continuant amb les espècies típiques del mediterrani, el Circuit 5K passa per davant de diversos exemplars de garroferes, Ceratonia siliqua L. És un arbre perennifoli, que pot arribar als 15m d'alçària i les seues fulles compostes són de color verd més fosc pel feix. Aquesta espècie de la família de les lleguminoses està naturalitzada al mediterrani i es conrea per l'aprofitament dels seus fruits, les garrofes. Llegums de color marró molt fosc que principalment serveixen d'aliment per al bestiar però que també s'utilitzen en alimentació humana (especialment en èpoques d'escassetat d'aliments).

 

També amb els fruits torrats i triturats es fabrica succedani de xocolata. La farina del fruit s'usa com espessant (goma de garrofí o E-410) en molts productes com els flams, cremes, .... Com a curiositat cal destacar que la paraula "quirat", usada en orfebreria, ve del grec "keration" que significa garrofa. És a causa que s'usaven les llavors de la garrofa per a pesar les pedres precioses.

 

9

Exemplars de garrofera, Ceratonia siliqua L. Imatge de Carmen López.

detalle-algarrobo

Detall del fruit de la garrofera, Ceratonia siliqua L.

 

I una altra espècie que està al costat del Circuit 5K és el ginebre de la miera, Juniperus oxycedrus L. subsp oxycedrus, de la família de les cupressàcies. Aquesta espècie també és originària del mediterrani i és pròpia de boscos perennifolis on forma part de carrascals, coscollars i llentisclars. Pot arribar als 3m d'alçària i sol ser de port arbustiu. Les seues fulles, molt estretes, presenten dues bandes clares paral·leles.

 

Els fruits, anomenats gàlbuls, són redons i d'un color marró-vermellós quan maduren. D'ells s'extrauen olis essencials que se solen utilitzar per via tòpica per a tractar afeccions de la pell. També els fruits s'usen per a donar sabor a la ginebra en llocs on el ginebre comú no està present, com a Balears. La seua fusta és molt apreciada en ebenisteria.

 

 10

A la dreta, exemplar de ginebre, Juniperus oxycedrus L. subsp oxycedrus. Imatge de Carmen López.

detalle-oxycedrus

Detall de fula i fruit del ginebre, Juniperus oxycedrus L. subspp. Imatge de Eduardo Bazo, font www.floravascular.com.

 

I, finalment en aquest tram del Circuit 5K, es pot veure una espècie típica de bosc de ribera, un desmai. El seu nom científic és Salix babylonica L. de la família de les salicàcies. És originari de Xina però es troba assilvestrat en la zona del mediterrani. És freqüent el seu cultiu ornamental pel port lànguid de les seues branques que poden tocar el sòl. Pot arribar als 15m d'alçària. És de fulla caduca i es pot plantar molt prop de l'aigua i pròxim a estanys en enjardinaments.

 

 11

A l'esquerra, exemplars de desmai, Salix babylonica L. Imatge de Carmen López.

detalle-hoja-sauce 

Detall de fulla del desmai, Salix babylonica L.

 

Biodiversitat d'espècies al poder 

Passat el Pont de San Josep, comença el tram VI del Jardí del Túria que acabarà després del Pont de Serrans, el Pont de Fusta i el Pont de la Trinitat. En aquest tram predominen plantacions aleatòries de moltes espècies arbòries, que són fruit de campanyes ciutadanes del dia de l'arbre.


12 

Inici del tram VI - Alineació de plátans d'ombra, Platanus x hispanica Mill. Ex. Münchh. Imatge de Carmen López.

detalle-platanus 

Detall de fulla, fruit i tronc del plàtan d'ombra, Platanus x hispanica Mill. Ex. Münchh.

 

Durant el transcurs del Circuit 5K i deixant arrere el Pont de San Josep, comença una alineació de plàtans d'ombra o plàtans de passeig. El Platanus x hispanica Mill. Ex. Münchh., de la família de les platanàcies, és un híbrid que sorgeix de l'encreuament de dues espècies del gènere Platanus, P. orientalis L. (nadiu del sud-oest d'Àsia) i P. occidentalis L. (nadiu de la zona atlàntica d'Estats Units). És un gran arbre de fulla caduca i de creixement ràpid. La seua escorça és grisenca i marró, i es desprèn a plaques que deixen a la vista taques groguenques. La fulla és gran i amb forma de palmell, i el seu fruit (una infructescència) té aspecte de bola. Es conrea molt en parcs i jardins com a ornamental.

 

Una vegada creuat el Pont de Serrans i fins a arribar al Pont de Fusta, el circuit discorre entre camps d'esport i zones de joc infantils. En aquesta zona s'alineen espècies d'arbres que donen ombra als mesos calorosos. Un d'ells és molt comú i s'utilitza habitualment en jardineria pública. Parlem del cinamon, la Melia azedarach L. de la família de les meliàcies. Aquest arbre és originari d'Àsia i es troba estès i aclimatat per Europa i Amèrica.

 

11-2

Final del tram VI - Exemplars de cinamon, Melia azedarach L., i detall dels seus fruits. Imatge de Carmen López.

 

Pot arribar a créixer fins als 10-12m d'alçària i presenta fulles caduques i compostes de color verd fosc. La floració, que sol ser molt abundant, ompli la copa de l'arbre de floretes fragants de color lila. El seu fruit és arredonit de color marró clar i sol romandre a l'arbre quasi tot l'hivern. Aquest fruit és tòxic i verinós, però a nivell industrial s'extrau d'ell compostos actius per a fabricar insecticides i també, una vegada sec, s'utilitza per fabricar rosaris. La fusta d'aquest arbre és apreciada en ebenisteria.

 

I així arribem al final del tram VI del Circuit 5k! Però tranquils ja que prompte tornarem amb un nou article dels últims trams d'aquest recorregut verd per la ciutat de València.

 

Carmen López Valiente

Doctora en ciències biològiques per la UV i màster oficial de Nutrició i Salut per la UOC.

Sóc professora de secundària a l'IES CLOT de València, runner amb el meu equip Redolat Team, fanàtica de les novel·les de Stephen King i del senderisme en família i sobretot, nadadora, molt nadadora.