“Slow food”: revolució a través de l'alimentació

Imatge: Slow Food Sidney Imatge: Slow Food Sidney

Tots hem sentit parlar de el “menjar ràpid” però, sabem el que és el “menjar lent”? El documental “Slow Food: The Story” commemora el quart segle del naixement del moviment “Slow Food”, una forma d'entendre l'alimentació sustentada en principis humanistes, ecològics i hedonistes i que lluita per salvaguardar gastronomies, productes i mètodes de cultiu regionals. 


Per a moltes persones l'alimentació és una activitat que va més enllà de la pura supervivència. Es tracta d'un ritu, una activitat social amb connotacions intel·lectuals i fins i tot artístiques. Per descomptat, no a tothom ens agrada menjar el mateix de la mateixa manera que, també per naturalesa, no en totes les parts del món hauríem d'alimentar-nos amb els mateixos productes. En aquest sentit, l'agricultura de subsistència és una bona forma de preservar la diversitat agrícola en els diferents països del món potenciant la qualitat dels productes autòctons i prioritzant el treball dels camperols i de les petites explotacions enfront de les grans multinacionals mogudes per motius estrictament econòmics. 


Són molts els que opinen que la globalització alimentosa, és a dir, que tots mengem el mateix, no és una solució a res. Ni tan sols és una solució econòmica. També som conscients, cada vegada més, que el patrimoni alimentós de la humanitat és un ben cultural que hem de protegir. És per açò que en els anys vuitanta va sorgir un moviment denominat “Slow Food” en contraposició amb la ja estesa “Fast food” o “menjar ràpid”. Els seus integrants van prendre com a símbol un caragol, que representa la lentitud, i es van llançar a l'aventura de difondre una forma d'alimentar-se que combinava filosofia amb coneixement i plaure. 

 

SLOW_FOOD_caracol_wiki

Font: Wikipèdia

time-out-enjoy-pleasures-real-food



Els principis de “Slow Food” eren senzills: lentitud en el menjar, productes naturals, receptes locals i delit dels aliments. Aquella primera associació fundada en aquests termes i el nom original dels quals era “ArciGola” és ara un moviment humà i de pensament amb presència en més de 150 països i amb més de 100.000 socis a tot el món. A dia d'avui, “Slow Food”pensa en molt més que en gastronomia, i valors com a sostenibilitat, responsabilitat i desenvolupament formen part del seu dia a dia. Per açò l'any 2004 la FAO va reconèixer oficialment a “Slow Food” com a organització sense ànim de lucre establint amb una relació de col·laboració.

 

La història

Han passat 25 anys des que Carlo Petrini va presentar per primera el moviment “Slow Food” a París. Corria l'any 1989 i la gran cadena de menjar ràpid McDonald´s afermava la seua expansió situant els seus restaurants de menjar ràpid en els punts més emblemàtics de les capitals europees. Petrini, sociòleg de formació, portava més d'una dècada col·laborant amb diverses publicacions especialitzades en gastronomia però la seua lluita personal i humana anava més enllà de la crítica gastronòmica: no es tractava només de menjar bé sinó que el menjar es convertira en un reflex de la nostra societat i de la nostra economia. 

 

SLOW_FOOD_carlo

SLOW_FOOD_STORY

El documental "Slow Food: The Story", estrenat el passat mes d´abril, aprofundeix sobre els principis d'aquest moviment i indaga sobre la figura del seu creador, Carlo Petrini


Establir un símil entre el nostre sistema d'alimentació i el nostre món sembla complicat però no ho és. Els grans gegants de la menjada brossa són el reflex de les grans potències i la globalització en l'alimentació i en l'agricultura corre una destinació similar al de la globalització de les economies i els mercats, dels recursos naturals o fins i tot del pensament. La pregunta real és: seria possible crear un canvi de mentalitat i funcionament del nostre món a través de l'alimentació? I si açò fóra possible: quins serien les bases d'aqueixa revolució originada a través de forma d'alimentar-nos?


L'alimentació, millor dit, la nostra forma d'alimentar-nos, és un llarg camí que acaba en el restaurant i en l'intervenen múltiples factors. Hi ha persones que treballen en la terra o en les granges, intermediaris que compren i venen, proveïdors, restaurants i consumidors finals del producte. Per a canviar el model és necessari que canvien les relacions entre tots aquests actors i Carlo Petrini, com a líder del moviment, ha unit en el seu discurs temes complexos com a agricultura, sistema capitalista, economia global o lluita per la sobirania alimentària. 

 

SLOW_FOOD_agriculturasubsistencia_FAO

Font imatge: FAO

SLOW_FOOD_UK

Imatge: Slow Food UK 


La revolució de “Slow Food” aposta per les petites explotacions, per l'agricultura local, els petits proveïdors, l'agricultura ecològica i el comerç just. El primer pas i que és al seu torn el gran desafiament del futur immediat és la construcció (o reconstrucció) d'un comerç sostenible d'acord amb una economia real lluny de les especulacions i fluctuacions d'un sistema econòmic i financer que ha resultat erroni a petita escala. D'altra banda, una economia real no funcionaria mai sense diversitat en tots els sectors. Sense l'agricultura local no hi hauria biodiversitat i es destruirien les bases de milers de comunitats en el món que practiquen l'economia de subsistència. L'últim pas està en mans de restauradors i cuiners: els professionals del sector han de ser conscients i sensibles, responsables de donar eixida a les petites agricultures, principal bastió de la biodiversitat natural i de les múltiples identitats que poblen el planeta.

 

“L'Arca del gust”

Els projectes de “Slow Food” van molt més allà de la divulgació de la seua filosofia i manera d'entendre la gastronomia. A més d'organitzar seminaris i fires d'alimentació concordes amb els seus principis a tot el món, “Slow Food” va engegar en 2004 la Universitat de Ciències Gastronòmiques de Pollenzo, una institució que aborda les ciències gastronòmiques des d'un punt de vista molt ampli que inclou des de la microbiologia fins a l'art. Aquesta institució, la primera a estudiar els vincles entre aliments i cultures, inclou màster i formació teòrica i pràctica impartida per quasi una vintena de docents. Fins avui al voltant d'1.500 joves gastrònoms s'han format en aquesta universitat que segueix els principis de la filosofia “Slow Food”, alguna cosa que serveix per a reconèixer a nivell acadèmic uns mèrits que Carlo Petrini ja “acumula” sobre la seua persona: l'any 2008 va ser considerat per The Guardian com una de les persones amb més possibilitats de canviar el planeta i l'any passat l'ONU li va reconèixer amb el premi Campions de la Terra en la categoria de “Inspiració i Acció”. A més, “Slow Food”, encarnat en la figura de Carlo Petrini, presideix la xarxa de treball Terra Mare de comunitats alimentàries. La xarxa de treball Terra Mare aglutina a 250 universitats i centres de recerca, incloent 450 acadèmics de tot el món. 

 

Universit_Scienze_Gastronomiche_esterno

SLOW_FOOD_blog

La Finca Pollenzo, declarada patrimoni de la Humanitat juntament amb altres Residències de la casa real de Savoia, és el lloc històric que alberga la Universitat de les Ciències Gastronòmiques impulsada pel moviment Slow Food. Font Imatge 


L'altre gran projecte de “Slow Food” a nivell internacional és "L´arca del Gust” engegat en 1996 amb l'objectiu de crear un catàleg de productes alimentaris en perill de desaparició. "L´arca del Gust” centra la seua atenció en productes estretament vinculats a comunitats i cultures específiques que han de complir els següents requisits: tenir una qualitat gustativa excepcional, ser autòctons d'un àrea concreta, ser produïts de forma artesanal i en petita escala, ser conreats amb mètodes sostenibles i comercialitzats seguint els criteris del comerç just.  "L´arca del Gust” descriu aromes, sabors i varietats i promou el seu cultiu i consum local per a salvaguardar-los com a herència i patrimoni de la humanitat. Fins avui "L´arca del Gust” té documentats, arxivats i reconeguts més d'1.500 productes produïts a tot el món. 

 

SLOW_FOOD_tomatoesvariety

Enllaços relacionats:

http://slowfood.es/

http://www.unep.org/champions/laureates/2013/Petrini.asp

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.