Tot sobre els adobs

Manuel Soler, el jardiner-bloguer del Jardí Botànic de la Universitat de València, torna amb consells útils per als nostres jardins. Aquesta vegada ens introdueix en el món dels adobs: tipus, procedència i utilitat. No solament existeix el compost!

Entrat el mes de gener, les temperatures arriben a valors mínims però les hores de llum solar comencen a augmentar i per això, algunes plantes que estaven adormides, desperten i es preparen per a les primeres floracions de febrer. Si vols cuidar del teu jardí o millorar-lo, recorda que en Espores segueixen disponibles els articles mensuals sobre jardineria. Fes clic per a accedir al Jardí en gener.

 

Adobant, i què?
Les necessitats mineralògiques de les plantes es basen en dotze elements i cadascun d'ells té una funció. Un sòl normal ha de contenir-los tots en equilibri i disponibles per a les plantes però quan és necessari reposar-los és quan ens enfrontem a la tasca d'adobar. Si un sòl compleix aquestes característiques parlarem d'un sòl fèrtil.


 Material

 Material necessari per adobar el sòl

 

Es pot adobar en qualsevol època de l'any, encara que és la tardor la més adequada ja que des de principis de setembre fins a mitjan octubre les condicions climàtiques acostumen a ser millors. Durant la primavera, correm el risc de la proliferació de males herbes i a l'estiu, que siga massa calorós.

 

És necessària l'addició de nitrogen, fòsfor, potassi, magnesi, sofre i calci (com a nutrients principals) i ferro, manganès, coure, bor, zinc i molibdè. Aquests últims rares vegades necessiten ser reposats, perquè com les plantes els empren en quantitats ínfimes, les reserves solen ser sempre suficients. Per reposar aquests elements es poden utilitzar adobs orgànics o inorgànics dels quals parlem ara amb més deteniment.

 

Adobs orgànics
Fem, compost, torba, fem en gra, farina de sang, farina d'ossos i algun més, no produeixen tants nutrients, però milloren el sòl en transformar-se en humus que fa al sòl més esponjós, agregat, afavoreix la vida microbiana i és imprescindible per a tenir un sòl sa i fèrtil amb una estructura tova.

 

cuadro primero

 Quadre resumen: tipus d'adobs orgànics

 

L'ús regular de material orgànic és de vital importància per al seu jardí: en cultius que no creixen amb molta força, és suficient barrejar o cobrir el sòl amb adobs orgànics fets de matèries mortes o de desfet que se pateixen fermentació.

 

Quin tipus d'adobs orgànics existeixen? Segons la seua procedència, es classifiquen en: adobs de procedència animal, fems formats per dejeccions sòlides o líquides d'animals de quadra o granja, barrejats amb els elements del seu propi llit com ara cavalls, vaques, ovelles, cabres, gallines...

 

Adobs de procedència vegetal, elaborats amb restes vegetals com mentell de fulles, produït per la descomposició d'aquestes o adobs verds, que consisteix en l'enterrament d'un cultiu. Les torbes són restes de vegetals parcialment descompostos en jaciments pantanosos (torba negra pH 5,-7, rica en N i Ca, i torba rossa, pH 3-5, pobra en nutrients).

 

ISS 1061 00946

 

Els adobs mixts són una mescla d'adobs animals i vegetals: mantell i compost o una mescla d'adobs minerals i orgànics fabricats amb adobs minerals de síntesis i matèria orgànica o complexos húmics.

 

Perquè usar adob orgànic? Aportar fertilitat potencial al sòl, millorar la seua textura augmentant la seua ventilació, augmentar la capacitat de retenció de l'aigua i estimular les activitats beneficioses d'organismes com a bacteris, fong i cucs.

 

Adobs inorgànics, minerals o fertilitzants químics
S'extrauen principalment de mines i s'utilitzen en agricultura. Només contenen minerals, no milloren el sòl. A la primavera escampa una mica d'adob nutritiu complet. A l'estiu s'adoben addicionalment les plantes de creixement vigorós. A la tardor se segueix fertilitzant per a la segona primavera. A l'hivern es fa un adob orgànic general en tot el jardí.

 

CUADRO SEGUNDO

 Quadre resum 2: tipus d'adobs inorgànics

 

El millor és combinar adobs orgànics i minerals, pel que pots fer compost casolà amb una menuda sitja. Tingues en compte que quasi tots els residus del jardí i els residus de la cuina es poden convertir en compost.

 

CUADRO TERCERO

Quadre resum 2: tipus d'adobs inorgànics

 

Quins tipus hi ha? Són productes químics preparats o fabricats a partir de minerals, en pols o en gra, poden ser, segons la seua composició, simples, si només contenen un dels elements fonamentals: nitrogen (N), fòsfor (P) o potassi (K), o compostos, aquells en els quals predominen dos o més dels elements que entren en la seua composició. També existeixen els adobs complexos que procedeixen de síntesis químiques i cada partícula conté els tres elements principals en la proporció i les condicions desitjades.

 

Què ha de posar en l'etiqueta? Riquesa garantida en nitrogen, fòsfor, potassi i altres elements. En productes d'ús general, els tres elements principals són representats per tres xifres encadenades que indiquen la seua proporció en el compost. Així, un adob que presente, per exemple, la indicació "15-15-15" contindrà proporcions iguals de nitrogen, fòsfor i potassi.

 

Si incorpora el nitrogen en les dues formes, nítrica i amoniacal, que asseguren l'assimilació immediata i un efecte més durador d'aquest element. Les fórmules dels compostos sota les quals es presenten els altres elements essencials, fòsfor i potassi, i també el calci. També els dosatges adequats als diferents usos del producte, detalls de la seua procedència i advertiments per a la seua manipulació.

 

Com triar adob?
Per descomptat, no totes les plantes tenen les mateixes necessitats, per la qual cosa, a l'hora d'adobar, caldria diferenciar almenys, els següents grups: praderies, plantes de flor, arbres i arbustos, plantes de fulla menuda. Per a les plantes d'interior hi ha una variada gamma de productes, líquids i sòlids per a cobrir les necessitats nutricionals d'aquests vegetals domèstics. Els adobs líquids es barregen amb l'aigua del reg, en les proporcions indicades pel fabricant administrant-los cada 15 dies durant els mesos de major activitat de les plantes, que, en general, comprèn el període que va de març a octubre.

 

02F34657

 

Entre aquests adobs líquids cal distingir els que són indicats per a plantes de fulla d'aquells altres que ho són per a plantes de flor, circumstància aquesta que ve ben especificada en l'etiqueta. Existeixen adobs líquids de procedència totalment orgànica.

 

Palets, barretes, pastilles i granulats són algunes de les formes més comunes d'adobs sòlids que solen usar-se, inserint-los o col.locant-los directament sobre el substrat, en les nostres plantes domèstiques. També per a interior estan a la venda adobs en gra d'alliberament lent, els quals tenen un efecte que es perllonga durant diversos mesos. Fins a ací els consells sobre l'adobat. Esperem que hàgeu après molt i que es note en les vostres plantes. Sigues l'enveja del veïnat amb el teu vigorós jardí.

 

Manuel Soler

Jardiner del Botànic de la Universitat de València

FaLang translation system by Faboba