Jardins sostenibles amb xerojardineria

Una molt bona opció per als climes mediterranis on els dies de pluja com hui s'han convertit en una cosa totalment esporàdica. Jardins que redueixen al mínim l'utilització d'aigua d'entre altres bones pràctiques, per a tindre un paisatge de gran qualitat i biodiversitat que aposta per les espècies autòctones. Fes-te xerojardiner!

La xerojardineria és un terme que s'aplica als jardins projectats per a què el seu consum d'aigua siga mínim, basant-se en el disseny d'espais i en l'agrupació d'espècies amb necessitats d'aigua similars. Una disciplina molt recomanable per a zones seques o per a llocs on la qualitat de l'aigua és molt dolenta, que va sorgir durant les greus sequeres patides a l'oest d'EUA en els anys 70, propiciant aquest nou corrent per construir jardins de baix consum d'aigua. A Espanya, la xerojardineria també va tenir gran difusió però ja als anys 90, a causa de la forta sequera que va afectar a la Península durant aqueixos anys.

 

xerojardineria_2

 

El terme xerojardineria ve del grec xeros, que significa sec ja que la idea principal d'aquests jardins és fer un ús racional de l'aigua de reg evitant el balafiament i que s'ha estès a climes com el nostre, el Mediterrani, i també a zones subdesèrtiques. Però l'estalvi d'aigua no és l'únic important, també té un sentit ecològic, ja que s'aposta per l'ús de productes, abonaments i insecticides naturals, poca despesa de combustible i també el reciclatge. A més, aquest tipus de jardineria és molt aconsellable per a jardins urbans, ja que estan totalment dissenyats per a estalviar treball i recursos des de la seua planificació.

 

Segons dades de la National Xeriscape Council, un jardí dissenyat i mantingut amb criteris d'ús eficient de l'aigua consumeix tan sols una quarta part de l'aigua de reg que es gasta en un jardí convencional. A més, es tracta de jardins molt rics en flora i fauna ja que estan realitzats en su majoria amb espècies autòctones adaptades ja a unes condicions específiques d'insolació, humitat, temperatura i disponibilitat d'aigua. Aquesta associació sense ànim de lucre de Texas va sorgir amb finalitats educatives i va tenir molt d'impacte a les regions més àrides d'EUA. Tot un referent pel que fa a la xerojardineria fins que es va formar el Servei de Cooperació d'Extensió Agrària a la Universitat de Texas que va prendre el relleu. 

 

xerojardineria_3

 

Fes-te xerojardiner!

Els principis bàsics de la xerojardineria són en realitat un conjunt de bones pràctiques que tots podem realitzar sense massa esforç i que passen per fer un bon disseny inicial, millorar el sòl, fitar el terreny, utilitzar mantell, utilitzar les plantes més adequades, un rec eficient i un manteniment regular.

 

Cal optar sempre que es puga per conrear plantes autòctones que estiguen adaptades al clima de cada zona i també aquelles amb poques necessitats hídriques, com els cactus o les palmeres. Entre els cactus es poden trobar gran varietat de formes i a més s'estalvia aigua i treball, doncs aquestes espècies quasi no necessiten cures.

 

riego-de-cactus

cactus


També cal donar-li molta importància als diferents tipus de paviments i sòls. Entre ells es poden destacar: els cants rodats que ens serveixen per a delimitar zones al mateix temps que retenen la humitat del terreny, les escorces de pi per a conservar la humitat al sòl, l'arena d´alber, un tipus de terra de colors molts vius que ressalten les plantes que l'envolten, i les graves decoratives amb les que fer originals dissenys i que també preserven la humitat. A més, sempre es pot optar per dissenyar amb roques, formant cridaneres rocalles, que ens permetran un estalvi en espècies vegetals.


xerojardineria_piedras

xerojardineria_4

 

Canviem la idea de jardí frondós i amb gespa com el referent dels jardins bonics, ja que els xeorjardins poden convertir-se en una opció més idònia per al nostre clima i amb més riquesa i vida que els jardins habituals, encara que amb menys aigua. I és que solen tenir una elevada diversitat de plantes i ambients de gran atractiu per a la fauna silvestre: arbres, arbustos, rocalles, zones de plantes aromàtiques, entapissants i recobriments vegetals i inorgànics, entre altres. A més, les espècies de plantes autòctones proporcionen aliment i refugi a un major nombre d'espècies silvestres, entre elles nombroses aus, insectes i papallones. En definitiva, tot un paradís de biodiversitat al nostre abast.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà