Posa'm verd!

Ens hem fixat que moltes vegades els topònims de la nostra ciutat estan més prop de la natura del que sembla? Recorrem València i descobrim el valor que s'ha donat als elements naturals dins del paisatge urbà.

Aquest podria ser perfectament el títol d'una pel·lícula de Pedro Almodóvar. Però no, no és aquest el lloc per a parlar del setè Art. En aquest cas ens estem referint als noms verds que posem als llocs. I és que existeix una altra València, una part de la ciutat que normalment passa desapercebuda. Es tracta de la València dels noms: la ciutat i la seua toponímia. Diem desapercebuda, perquè la major part de les vegades no reparem en el perquè del nom de les coses que ens envolten. Entre ells, molts noms d'origen vegetal que ens ajuden a explicar la pròpia Història de València.

 

CALLES

 

En una ciutat, els topònims són essencials per a l'orientació en l'espai. El seu origen i natura és molt diferent. Podem trobar des de topònims que al·ludeixen a fills il·lustres de la ciutat, fets històrics, fauna o natura vegetal, i personatges rellevants a nivell internacional; fins a topònims que fan referència als usos tradicionals que l'home ha dut a terme sobre aqueix territori. Aquests topònims són els que guarden la vertadera essència del significat de la vida urbana i, per tant, és pertinent una labor de conservació cap als mateixos.

 

Entre tots, destaquen els noms que fan referència a l'entorn natural de l'enclavament, perquè aqueix topònim ens està portant a l'origen natural del lloc que avui dia estem habitant; i que ha quedat inserit en una trama urbana moderna. A més, els topònims que fan referència al món vegetal, ens permeten valorar la importància que en el passat cobraven diferents elements naturals en el paisatge urbà; així com valorar el seu ús, domesticació i implicació en la forma de vida de la urb.

 

La ciutat de València..

..conta en l'actualitat amb aproximadament tres mil noms de carrers vigents. De tots aquests carrers i places, tan sols unes 90 (un 3%) tenen com a nom un element d'origen biològic o, almenys, guarden alguna relació amb ell; ja siga a nivell purament lèxic a l'origen, o bé perquè realment fan referència a l'element vegetal o animal que es reflecteix en el topònim. Existeixen barris en els quals la concentració és major, degut principalment a la seua història, encara que en gran nombre d'ells, fins i tot en districtes sencers, no es troben topònims que facen referència a un element natural.

 

CALLES1

 

És en el districte de Ciutat Vella on es troba la major concentració, amb un total de 23 carrers i places amb nom d'origen natural, com són els cèlebres carrers de: les Carabasses, de les Avellanes, de la Palma, dels Horts, dels Jardins, o la Plaça de l'Arbre. Constitueixen un 26.13% del total de carrers amb nom d'origen biològic. Aquest percentatge constitueix el major de la ciutat, seguit pel 15.90% del districte Pedanies del Sud, que agrupa un total de 14 carrers i places amb topònims d'aquestes característiques, com són els carrers de: els Pinars, Figuereta o Ginjolers.

 

CALLES3

 

És lògic que un gran nombre de topònims d'origen natural es troben concentrats en el casc antic de la ciutat. En primer lloc, a causa de la seua pròpia història, ja que amb el pas del temps, la toponímia s'ha anat enriquint i ha anat acumulant noms dels usos relacionats amb la terra, elements naturals, plantes i animals, que han conformat la vida de la societat urbana des de temps remots, així com elements del paisatge urbà que han permès denominar un lloc usant un topònim d'origen natural (arbre, jardí, etc.). Per tot açò, la seua toponímia és la més rica, i guarda la millor essència de l'origen de la vida urbana de la ciutat.

 

CALLES5

 

Tampoc és casualitat que la segona zona amb major quantitat de topònims naturals es trobe en la zona sud de la capital, ja que és allí on es troba l'àrea natural de major riquesa, i que ha estat lligada a l'home des de molts segles arrere: L'Albufera. És per açò que en els carrers dels barris de: Castellar, Oliverar, El Horno de Alcedo, El Perellonet i el Saler es fa referència en la toponímia dels seus carrers a multitud d'elements naturals d'origen mediterrani.

 

CALLES6

 

Dels 88 topònims d'origen biològic, un total de 68 (77%) fan referència a elements d'origen vegetal, mentre que tan sols 20 (23%) es refereixen a elements d'origen animal. D'aquesta dicotomia podem dilucidar que a l'hora de donar un nom a un lloc, tendim a prendre el nom d'algun element perenne, que forma part del lloc al llarg del temps, és a dir, del paisatge urbà. Aquesta és una característica intrínseca al món vegetal, atès que són organismes sèsils. Formen part del nostre paisatge molt més temps que els animals.

 

Aquesta pot ser una possible explicació de per què la majoria de topònims d'origen natural es relacionen amb el món vegetal. Encara que també cal tenir en compte la relació dels éssers humans amb el món vegetal va més enllà del paisatge urbà, com la domesticació de les plantes i el seu cultiu, i la gran quantitat d'usos, professions i costums populars que tenen com a base a la botànica, com la farmacologia tradicional, preparació de medicines, ungüents, espècies, i fins i tot usos rituals, religiosos, místics i màgics.

 

Topònims d'origen vegetal

En la toponímia botànica, la majoria d'ella (38%) correspon a formacions arbòries. Açò es podria explicar pel fet que són formacions perennes en el nostre paisatge. Els topònims que fan referència als fruits, incloent com a tal a les fruites, verdures, flors i hortalisses abasten el 18% del total de topònims vegetals, ja que constitueixen elements de la dieta tradicional, i són també elements amb un valor cultural i estètic afegit, com els diversos tipus de flors, etc. Les agrupacions vegetals i els topònims que fan referència a plantes de grandària arbustiva representen un 10%. El percentatge va baixant a mesura que disminueix la grandària del vegetal.

 

CALLES7

 

Després d'ells destaquen els topònims que fan referència a la natura vegetal en general (com a arbre, flora, etc.), representats per un 6% dels topònims. En últim lloc, es troben els topònims que fan referència a llocs on s'observa la natura de forma controlada (jardí, hort, botànic...) i els topònims el significat dels quals es deu a un ús, professió o costum. Cadascun d'aquests dos tipus abasta un 4% dels topònims vegetals.

 

CALLES8

 

En definitiva, en les ciutats els topònims constitueixen un pilar fonamental per a la seua organització, gestió i estructuració. Amb el pas del temps, els espais urbans s'han anat modificant i adaptant a les necessitats dels habitants que allí resideixen. El coneixement del per què d'aquests noms ajuda a comprendre millor la ciutat, perquè ens permeten accedir a una gran quantitat d'informació molt valuosa sobre pràcticament tots els àmbits de la vida humana en l'espai urbà. Un d'ells és la relació de l'ésser humà amb el món vegetal, que l'ha acompanyat al desenvolupament de la vida urbana al llarg de tota la seua història.

 

CALLES9

 

 

És important el manteniment d'aquests topònims tradicionals, moltes vegades relacionats amb elements naturals, ja que el fet de mantenir-los vius i en ús, ens permet acostar-nos d'una forma directa i senzilla al nostre Patrimoni Cultural, permetent-nos comprendre el sentit i valor dels topònims, com a dipositaris de saber i valor cultural. A més, segons ha demostrat la història recent, el canvi o designació nominal constitueix un dels factors més controvertits amb els quals es troba qualsevol equip de govern municipal.

 

CALLES2

 

Aquests topònims botànics donen valor a l'entorn, i reflecteixen la relació de la societat amb el medi, alhora que permeten enllaçar amb elements tradicionals i populars, ajudant a crear una consciència social que resulta necessària per a fomentar i difondre el respecte per l'origen natural del nostre entorn urbà, així com valorar la importància de la botànica en la nostra societat des de l'Antiguitat fins als nostres dies.

Luis Marco

Llicenciat en Biologia. Màster en "Patrimoni Cultural: Identificació, anàlisi i gestió. Especialitat en Anàlisi i Ordenació del Patrimoni Paisajístic" per la Universitat de València. Especialitzant-se en Biodeteriorament del Patrimoni Cultural al Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya.

Lloc Web: @lluismarco

Mitjà