Jardins en moviment

Els Moving gardens són éssers mecanitzats capaços de salvar obstacles i transportar els espais verds per tota la ciutat. Ciència ficció? Més bé una nova proposta d'arquitectura i paisatge destinada a la reflexió

I si ens trobàrem de sobte, en meitat de la ciutat, un gran jardí mòbil que fos una secció del Botànic? Aquesta és la idea de moving gardens amb un clar objectiu, expandir el Jardí en totes direccions, per a millorar la seua connexió amb la ciutat i també fer-la partícip d'ell.

 

Una interessant proposta d'Onwhite architects que forma part de la mostra Arquitectura i Natura: Una visió del Botànic, comissariada per espacio IDEO, que ha portat al Jardí cinc projectes de joves arquitectes amb una missió comú, repensar el Botànic d'una València del segle XXI.

 

Així els autors es preguntaren, com encaixaria una infraestructura viva a un sistema immòbil com és una ciutat tradicional? Per a ells no cal que la ciutat cresca en una primera dimensió, que es faça més gran, ni en una segona, que es faça més alta, la solució la trobem a la dimensió del moviment. Perquè no pugem part del Botànic a dalt d'una plataforma amb moviment que puga anar on calga en funció del moment?

 

MOVING3

 

Tot per aconseguir un botànic efímer i capaç d'acostar-se a la gent. Amb una part mòbil que acolliria un jardí de plantes aquàtiques, i serviria també com a lloc d'encontre i interacció amb les plantes, podent acollir part de l'activitat divulgativa i cultural del Botànic. La forma rodona de l'estructura no és casual ja que, igual que no té un lloc fix d'estada, també és igual per totes bandes, podent-se adaptar al màxim. A més, les potes poden deixar passar els arbres i altres estructures quan cal, i també estaria dissenyat per captar energia i fins i tot enviar missatges a la ciutat.

 

Però la proposta inclou també una passarel·la com un nou espai d'accedir al Botànic i que al mateix temps és un lloc de connexió. Com superposant un nou nivell al Jardí ja existent, respectant-lo però al mateix temps permetent-lo evolucionar. Ells ho consideren com "regenerar el teixit urbanístic sense tractar-lo directament".

 

Un xoc de pensament

Quan ens trobem davant el projecte ens traslladem a una pel·lícula de ciència ficció, i no estem tan lluny de la voluntat dels seus creadors, que parlen de reflexió, crítica i provocació. Així, la intenció no és realitzar la proposta, sinó més bé generar nous camins de pensament, partint de la divertida idea de que tot i la immobilitat de les plantes anem a crear un jardí on ells es moguen.

 

I és que no creuen que una ampliació del Botànic haja de suposar solament un augment de superfície i col·leccions, també pot ser un moment perfecte per replantejar-nos el model de ciutat que tenim i cap a quin volem anar. Què passa amb un urbanisme que en realitat està lluny de la ciutat per a la que està pensat? Els jardins mòbils anirien allà on la gent els reclamés, suposant un impacte per al seu entorn, activant-lo, transformant-lo i mostrant noves possibilitats i usos.

 

{hwdvideoshare}id=52|width=|height={/hwdvideoshare}

 

Però, i si seguim i parlem dels grans projectes que funcionaven sobre el paper però que després han suposat despeses astronòmiques? Així que el seu destí ha estat restar immòbils, mentre que moving gardens vol fer paròdia d'aquesta situació i mostrar que, si es fa una gran despesa, s'ha de portar a tots els llocs per a que siga gaudida per tothom i no només per una selecta part de la societat.

 

Per últim, també han volgut reivindicar el contacte de la gent que viu a les urbs amb les plantes, redescobrir la botànica, activar el seu coneixement. El jardí mòbil acolliria exposicions temporals, laboratoris i un embolcall que es convertiria en una pantalla LED per difondre missatges a la ciutat.

 

La inspiració

L'han trobada al quadre La Tentación de San Antonio, on Dalí posa tota la seua creativitat al servei dels elefants, màgiques bestioles amb ciutats a les seues esquenes, capaços de generar una sensació a mig camí entre la inquietud i l'atracció. El jardí també deambularia i podria circular per la ciutat. El suggerent quadre actuà com a detonant de la seua idea.

 

MOVING4

 

Consideren que la seua obra la marquen la teoria i la construcció sota una màxima, pensar el es construeix, construir el que es pensa. A més dels arquitectes clàssics i contemporanis als que segueixen, també reconeixen la influència dels seus professors de l'ETSAV.

 

Qui hi ha al darrere?

Sergio Bruns i Pruden Arnau són Onwhite architects. Al igual que el seu nom, que fa referència a que cada projecte el consideren un full en blanc per crear sense límits, prejudicis o imatges preconcebudes, encaren cada treball com una oportunitat de reflexió pròpia i de cara a la societat, i són investigadors doctors de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de València.

 

MOVING5

 

Combinació d'investigació, arquitectura, creativitat i disseny, que ha rebut diferents guardons com el Premi Bienal d'Arquitectura COACV 05-06, el Premi Nacional Ascer 07, o el Premi Càtedra Gesfesa 08. A més, compaginen la feina amb la docència i la participació en publicacions internacionals.

 

MOVING6

 

Per al projecte dels jardins mòbils a més han contat amb Fernando García, també arquitecte, qui conta amb experiència a tallers internacionals a Noruega, Turquia o Chicago, o desenvolupant el projecte de l'Auditori Torun Jornadek, a Polònia. Ara ha acabat amb la rehabilitació integral de vivendes a la platja de Les Deveses, a Dénia, junt a l'arquitecte Joaquín Juberías.

Eva Pastor

Responsable de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic UV
M'agrada la música, els llibres, viatjar, escriure, la divulgació científica i anar al cine amb totes les conseqüències; fer cua, menjar monges... Em diverteix ordenar amb els meus fills la col·lecció de cotxes de Cars. Mai he comprès les regles del tenis i m'esmussa tallar la pizza amb forqueta i ganivet.

Mitjà