KATHRYN GUSTAFSON: DE LA MODA AL PAISATGE

Kathryn Gustafson Kathryn Gustafson Imatge del Facebook de Gustafson Porter + Bowman

Kathryn Gustafson és una reconeguda arquitecta paisatgista nord-americana que treballa a nivell internacional. Els seus dissenys han estat premiats a nivell mundial, posseeix diversos premis en paisatgisme, és doctora honoris causa de la Universitat Politècnica de València i, a més, és l'encarregada del disseny del Parc Central de la ciutat de València.

Kathryn Gustafson va néixer el 1951 a Yakima, en l'Estat de Washington i va estudiar Arts Aplicades a la Universitat de Washington a Seattle. Es va traslladar a Nova York on es va graduar en la Fashion Institute of Technology i després va viatjar a París amb l'objectiu de seguir estudiant disseny tèxtil però es va bolcar en el disseny del paisatge en l'Ecole Nationale Supérieure du Paysage a Versalles, on es va titular en 1979.

 

Kathryn Gustafson

Kathryn Gustafson. Imatge del Facebook de Gustafson Porter + Bowman

 

El seu treball s'ha centrat en parcs, jardins i espais comunitaris apostant per un enfocament sostenible. La seua filosofia vincula l'ús ciutadà amb les necessitats del medi ambient i els seus projectes combinen materials, vegetació i sistemes d'aigua. A més, des de la seua filosofia, sempre tenen en compte l'urbanisme, la geologia, l'arqueologia, l'enginyeria civil i el canvi climàtic en tot allò que projecten.

 

El 1997, al costat del arquitecte britànic Neil Porter, també arquitecte paisatgista, funda el Gustafson-Porter a què s'incorporen uns anys després Jennifer Guthrie i Shannon Nichollo, que els ha portat a executar projectes a nivell mundial.

 

PROJECTES VERDS

Els seus projectes van des del disseny de mobiliari urbà (com el Maggie bench) als campus com la Fundació Bill & Melinda Gates. Amb un especial interès pel disseny del paisatge i l'ús de cobertes o grans infraestructures urbanes com és el cas de North End Parks a Boston sobre l'autopista I-93 o el Millennium Park Lurie Garden a un edifici d'estacionament de cinc pisos.

 

 

En ambdós estudis el seu treball és específic de cada lloc ja que previament, Gustafson realitza un estudi prfund de la societat amb què els seus projectes conviuran. La Font Memorial a la princesa Diana de Gal·les a Londres, el Bay East Garden a Singapur, el Parc Central de València o el premiat Parc de la Cultura Westergasfabriek a Amsterdam, un espai desenvolupat a través d'una àmplia consulta ciutadana, són només alguns exemples.

 

I MOLTS PREMIS

Així, va rebre, fa 6 anys, el Premi del Museu Nacional de Disseny Cooper-Hewitt del Smithsonian al Disseny d'Arquitectura del Paisatge. Per la seua banda, Kathryn Gustafson és membre honorària del Royal Institute of British Architecture des de 1999 i va guanyar el Premi Jane Drew de Londres el 1998. Va obtenir el Chrysler Design Award (2001), la medalla al disseny de la Societat Americana d'Arquitectes Paisatgistes (ASLA, 2008), és medallista també de l'Acadèmia Francesa d'Arquitectura i va rebre l'Arnold W. Brunner Memorial Prize for Architecture (2012) entre moltes altres distincions en solitari i amb els seus respectius equips.

 

dibujo

 static1.squarespace

HM Treasury Courtyards. Imatge de Gustafson Porter + Bowman

 

El 2015 va obtenir el 8th Obayashi Prize de Tòquio, va ser nomenada com a Doctora Honoris Causa per la Universitat Politècnica de València. Espanya va anunciar el seu ascens a membre del Consell d'aquesta associació, un dels més alts honors per als arquitectes i paisatgistes que reconeix les contribucions a la professió ia la societat en general.

 

ARA A VALÈNCIA, PARC CENTRAL

L'actuació València Parc Central es acometes des del punt de vista ferroviari i urbà ja que València forma part de la xarxa de ciutats espanyoles connectades per alta velocitat. A nivell urbanístic se soterraà el ferrocarril recuperant així part de la ciutat amb un nou parc de 230.000 m².

 

parque central

Valencia Parque Central. Pots consultar la informació fent clic aquí. Font: www.valenciaparquecentral.es

 

El projecte de la paisatgista Kathryn Gustafson contempla la urbanització d'una zona de 66 hectàrees i té com a element principal el parc que ella mateixa ha dissenyat. El disseny de Gustafson va ser elegit unànimement en un concurs d'idees al qual es van presentar trenta-sis propostes de vuit països.

 

A nivell botànic al parc estarà poblat amb espècies autòctones; praderies, jardins, arbustos i arbrat. Així, el projecte té en compte als ciutadans de totes les edats oferint hortes, tallers de jardineria, una zona de jocs infantils, una biblioteca, una hemeroteca, un espai cultural o un mercat. Una xarxa de passejos genera diferents espais com el Jardí d'Aromes, pensat per a invidents o l'auditori a l'aire lliure. Aquests passejos aniran acompanyats per vuit canals d'aigua que recorreran el parc i desembocaran en llacunes i fonts.

 

La principal característica del parc és la sostenibilitat, que contribuirà a optimitzar els costos de manteniment. El sistema de recollida de l’aigua de pluja permetrà cobrir el 19% de la demanda de reg i s'ha proposat generar a través de plaques solars fotovoltaiques l'electricitat necessària per al seu funcionament. Esperem poder gaudir-lo prompte!

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.