Començar la casa per la teulada

La jardineria vertical és una opció estètica que ja han triat moltes ciutats per alguns edificis que són ja emblemàtics o que, gràcies a l'embolcall verd, aconsegueixen ser-ho. Però aquesta opció amaga molts altres avantatges.

El titular seria en realitat, ja no fa falta sòl per a plantar un jardí. Per què? Doncs perquè no dic res nou quan assegure que l'arquitectura més verda ha apostat des de fa uns anys per engalanar les façanes amb increïbles composicions de plantes, reinventant així el paisatge urbà i augmentant uns pocs metres, amb aquests particulars espais verds, els llocs on reposar els ulls davant tanta rajola.

 

Madrid, Londres, París, Seoul, Berlín, hi ha infinitat d'exemples d'edificis en els quals s'ha decidit practicar la jardineria vertical. Ja us havia parlat aquest estiu de l'Acadèmia de les Ciències de Califòrnia i les seues teulades vivents, cobertes de vegetació, i totalment mecanitzades per a regular l'ambient en funció de la llum i la temperatura. Sostres enjardinats que feien dels edificis espais completament mimetitzats. Però açò va més enllà, i per descomptat, és un pas avant també en les típiques parets vestides de fantàstiques enfiladisses que amb els seus ganxos i altres adaptacions grimpaven incansables cap a la llum. Ací es tracta directament d'una cascada vegetal que, com si desenvolupàrem una gran pancarta publicitària, diga ací hi ha enginyeria botànica, i de la bona.

 

VERTICAL2

Caixa Forum, Madrid


I és que sí, jo em vaig fer fotos en el Caixa Forum de Madrid la primera vegada que em vaig trobar davant d'aquell increïble mural. Com no fer-ho. Alguna vegada heu tingut semblant fons per a somriure-li a l'objectiu? I sí, només arribar a casa vaig cercar sobre l'autor de l'obra. Així vaig descobrir al botànic i paisatgista francès Patrick Blanc, que aquell havia sigut el seu primer jardí vertical a Espanya i que era pioner en això de començar la casa per la teulada pensant en quines plantes caurien des d'ella fins al sòl.

 

En la seua creació de Madrid, de quasi mig quilòmetre quadrat de superfície, va usar 15.000 plantes de 250 espècies diferents, i el seu sistema patentat perquè el suport de les plantes siga al seu torn el que protegisca a la façana, i supose un bon sistema per al reg i el fertilitzant. Així que on jo solament vaig veure una nova, i extremadament estètica, possibilitat en el disseny de façanes, hi havia també un treball d'arquitectura ecològica. Va ser el museu de Califòrnia el que es va inspirar en la capacitat d'aquests jardins per a regular la temperatura, ja que on hi ha un bon disseny de jardí vegetal s'aconsegueix que a l'estiu l'edifici no s'escalfe en excés, i a l'hivern que la calor no es perda. Cosa que es tradueix en estalvi energètic, i que ha fet de la jardineria vegetal un producte que no és solament un capritx estètic, si no també una bona opció a l'hora de construir.

 

VERTICAL4

Plantes crasses

 

Així que nombroses empreses i creadors s'han posat en marxa i han reflexionat i dissenyat amb les possibilitats que poden oferir per exemple els sistemes per a acumulació d'aigua amb cel·les combinades amb plantes crasses, els cultius hidropònics o les plantes epífites, aquelles que no necessiten estar arrelades en el sòl per a obtenir els nutrients. A més, les plantes poden actuar com a aire condicionat amb un valor afegit, ja que si l'aire circula a través de la façana no solament es refreda sinó que les arrels de les plantes poden absorbir contaminants específics produïts pel propi edifici.

 

Purificar l'aire

El formaldehid, el benzè o el monòxid de carboni són alguns dels químics que s'alliberen per les pintures, els plàstics, el gas natural, la combustió o fins i tot les pròpies catifes, i que sobretot causen problemes en acumular-se per la recirculació interna de l'aire. Les conseqüències de tot aquest grapat de productes que ens envolta solen estar relacionades amb problemes de la pell, dels ulls, irritació de les vies respiratòries o mal de cap, complicant-se en funció de la sensibilitat dels individus, el temps d'exposició, etc. És evident que avui dia es treballa perquè les construccions minimitzen els materials contaminants o potencialment nocius en pro dels més ecològics que eviten aquestes conseqüències i a més sumen avantatges, però en les construccions ja fetes aquesta pot ser una solució estètica i purificadora.

 

VERTICA5

Jardí interior

 

Des de les mateixes orquídies, passant per falgueres, bromèlies, les cintes, Chlorophytum comosum, o l'heura, Hedera helix, totes tenen propietats que podem usar a casa o l'oficina per a espais on hi haja cuines de gas o ximeneres, mobles envernissats o nous, habitacions recentment pintades, impressores i maquinària que use tinta, entre uns altres. Una altra opció és adquirir uns sistemes d'airejat portàtils que s'han patentat usant aquestes plantes o ja, per a llocs amb molta gent, les fantàstiques façanes verdes que hem descrit.

 

VERTICAL6

Hotel Athanaeum a Londres a l'esquerra i l'edifici Flower Tower a Paris


En Internet trobareu nombrosos tutorials per a desenvolupar els vostres propis jardins verticals a casa, usant materials reciclats i seguint senzills passos. Encara així, si en realitat el que us apassiona és la jardineria i l'arquitectura, jo us recomane que seguiu els passos de Patrick Blanc i molts altres, i que sempre que visiteu una ciutat us informeu de si han deixat allí la seua particular petjada verda vertical. Qui sap si després us penjareu orgullosos a casa la vostra foto davant de l'edifici Flower Tower o el Museé du Quai Branly, tots dos a París, la Plaça d'Espanya de Tenerife, o l'hotel Athanaeum de Londres.

 

Més informació:

www.patrickblanc.com

www.urbanarbolismo.es

Eva Pastor

Responsable de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic UV
M'agrada la música, els llibres, viatjar, escriure, la divulgació científica i anar al cine amb totes les conseqüències; fer cua, menjar monges... Em diverteix ordenar amb els meus fills la col·lecció de cotxes de Cars. Mai he comprès les regles del tenis i m'esmussa tallar la pizza amb forqueta i ganivet.

Mitjà