Jardins romàntics

Amb l'arribada del Romanticisme es va instal·lar una nova manera de veure el món on els sentiments prevalien per sobre de la raó. Una visió que conquistà tots els àmbits, des de la política fins a la pintura passant per la literatura o la música. També la jardineria es va veure envaïda per aquest esperit i fou quan nasqué el jardí romàntic.

Durant el segle XVII, l'imperialisme francés va posar de moda la seua vestimenta, el seu art i la seua manera de vida. El neoclassicisme era l'estil imperant en l'art,  i la raó era l'estendard de tota la societat, així que l'arquitectura i el paisatgisme també van sucumbir al pensament il·lustrat. La prova més clara d'açò són el palau i els jardins de Versalles, que constitueixen una de les més belles realitzacions de l'art francés en el segle. 

 

Amb aquesta construcció, el paisatgista André le Nôtre va posar de moda un nou tipus de jardí, batejat com jardí francés, que es va convertir en la tendència generalitzada en parcs, jardins i palaus de tota Europa, sent els jardins de Versalles tot un referent. 

 

romanticismo_obra

El romanticisme com a moviment artístic i intel·lectual es caracteritza per la ruptura de la tradició i els estereotips, i per la cerca de llibertat tant en el plànol personal com en el polític. Obra: Viatger enfront del mar de boira (1818), de Caspar David Friedrich.

 

No obstant açò, l'arribada del Romanticisme farà que aquesta tendència es trenque i que sorgisquen un nou tipus de jardins. Igual que el propi moviment romàntic, aquests nous jardins naixen a Anglaterra durant el segle XVIII, i reben el nom de jardins romàntics o anglesos. La seua principal necessitat és trencar amb la rigidesa i estructuració del jardí francés i tornar a la natura, mostrant un afany, moltes vegades desmesurat, per allò salvatge i exòtic.

 

Els jardins anglesos es caracteritzen sobretot per la ruptura amb l'ordre. Desapareixen els parterres i els jocs de simetries, geometries i laberints que tant es van estendre en el segle anterior, i donen pas a un estudiat descuit que crea l'aparença d'una natura a simple vista anàrquica.

 

romantico_Lago_Stourhead

Jardins del llac Stourhead

 

Els passejos i camins, les grans avingudes escortades per arbres fruiters com tarongers, i grans tanques i escultures, tan característics dels estils italià i francès, són substituïts ara per camins tortuosos i aparentment descurats, i per prades i grans espais oberts poblats d'arbres i arbustos col·locats a l'atzar.

 

Si bé la Il·lustració torna al Renaixement, inspirant-se en els cànons italians, amb el romanticisme, almenys en jardineria, es retrocedeix una mica més en el temps. L'Edat Mitjana es converteix en un referent per a arquitectes i artistes, apareguent nous elements que fan referència a ella com els castells o les recreació de falses ruïnes dins del jardí. La literatura ajudarà al fet que aquest tipus d'elements que poden ser lúgubres, s'estenguen pels jardins d'Anglaterra.

 

romantico_deanery_garden

Deanery Garden

 

També allò exòtic cobra un paper important, recordem que en aquest moment comença a desenvolupar-se l'orientalisme. Així, les al·lusions a la cultura oriental són constants i en aquest tipus de jardins trobem templets, tocs de vegetació japonesa, i ponts per a rierols. Perquè un altre dels elements imprescindibles del jardí romàntic és l'aigua, que s'inclou en rius i llacs artificials, sempre cercant que tinguen un aspecte silvestre.

 

romantico_polonia

Jardins del Palau de Wilanow (Varsòvia)

 

Capability Brown, l'autor dels jardins anglesos

Si André le Nôtre és la persona entorn de la qual giren els jardins francesos més importants del món, en el cas dels jardins romàntics aqueixa figura clau per al seu disseny i desenvolupament és Capability Brown, pseudònim del paisatgista i arquitecte britànic Lancelot Brown. A més de considerar-se pare dels jardins anglesos, fou precursor del seu paisatgisme típic. 

 

Brown va començar la seua carrera com a aprenent de jardiner i, a l'edat de 24 anys, ja era l'encarregat dels jardins i projectes paisatgístics en Stowe, finca pertanyent a l'aristòcrata Lord Cobham. Va ser allí també on va adquirir els coneixements i habilitats que li van permetre convertir-se en un arquitecte professional, i on es va guanyar el seu pseudònim Capability, que vol dir capaç.

 

lancelot_brown

 

Brown dissenyava paisatges als aristòcrates del seu temps sota uns nous paràmetres que ell mateix s'havia imposat, no feia jardins, recreava i imaginava paisatges, per la qual cosa les seues obres semblaven no haver sigut planificades. El seu afany per dur a terme projectes que simularen la natura més salvatge li va donar fama, però també enemics i crítiques d'altres grans artistes i arquitectes de l'època, entre ells sir William Chambers, el dissenyador dels cridaners jardins dels Kew Gardens.

 

No obstant açò, la seua gran capacitat de treball i el seu nou estil, d'acord amb els nous corrents filosòfics i de pensament del moment, van fer que els seus clients es contaren per desenes i que poguera realitzar, per encàrrec, obres per als aristòcrates més famosos del seu temps, als jardins dels  quals va dotar d'una naturalitat paisatgística sorprenent. Alguns dels seus projectes més importants seran el castell de Chatsworth (Longleat), el palau de Blenheim i els jardins del Castell de Alnwick, a Escòcia. Aquestos últims han sigut utilitzats per a localitzacions de cinema en pel·lícules com Robin Hood o Harry Potter.

 

romantico_escocia1

romantico_escocia2

romantico_escocia4

Castell de Alnwick

romanticos_Blenheim1

romantico_Blenheim_cascade

Palau de Blenheim

 

Des de finals del segle XVIII i durant el segle XIX els jardins romàntics es van estendre per tota Europa. Alemanya i Suïssa van ser els països que millor van acollir aquesta nova moda paisatgística. De fet, el jardí de Tiegarten, un dels més característics de l'estil romàntic, es troba a Berlín. Ideat en 1840 per Joseph Lenné, recrea un entorn artificial dissenyat acuradament per a suscitar en l'espectador l'experiència de la natura més agresta, verge i exuberant. El jardí és, a més, una gran obra d'art que suggereix totes les sensacions projectades pels paisatgistes romàntics, llibertat, anarquia, incertesa, canvi, vida i mort.

 

romantico_tiergarten1

romantico_tiergarten2

Tiegarten

 

Un altre clar exemple de jardí anglés són els jardins de la Vila Melzi en la localitat de Bellagio (Itàlia). Situats a la vora del llac Como, aquests jardins van ser projectats entre 1808 i 1810 per Francisco Melzi d´Eril, Duc de Lodi. Aquests jardins compten amb nombrosos detalls orientals com un temple morisc o un pont d'estil japonés envoltat d'aurons, sequoies, cedres i ginkgos disseminats per les àmplies planes de gespa.

 

romantico_melzi1

romantico_melzi2

romantico_melzi3

Vila Melzi

Espores

Redacció d'Espores, la veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València 



Nota legal de Revista Espores:

Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà