Esculpir les plantes

L'art topiària adorna viles i jardins occidentals des de fa segles. Qui no recorda el treball d'aquell noi de mans afilades a la pel lícula de Tim Burton?

En ple renaixement Itàlia és el bressol de l'art a tots els nivells. Els artistes miren cap al passat per admirar les seves obres i per inspirar-se en les seves creacions, i en el cas de l'art topiària, o poda ornamental, passa una cosa semblant. Ja a l'antiga Roma els jardiners, habitualment esclaus de les viles, acostumaven a fer podes de les tanques en forma d'obelisc com a símbol de poder i de distinció, així, a la Itàlia del segle XV també es posen de moda els jardins que reprenen aquesta idea d'art amb la vegetació. Es reprenen els jardins ordenats, amb passadissos i figures ben marcades, laberints i arcs majestuosos, representant volums geomètrics mai vistos anteriorment.

 

Juntament amb Itàlia, França i Anglaterra són també dos dels màxims exponents d'aquest art durant el Renaixement. La noblesa va començar a organitzar grans festes als jardins dels palau, tenint cura de la semblances en tots els aspectes. Un dels jocs favorits de les classes més altes consistia a jugar a fet i amagar entre laberints tallats esculturals sobre impressionants tanques.

 

ARTE2

 

En altres regions com els Països Baixos, el topiària va derivar cap a formes més relacionades amb la mitologia, amb figures que representaven gegants i personatges imaginaris. I a Espanya, si hem de fer esment d'algun jardí amb aquestes característiques, hem de fer referència al Palau dels Ducs d'Alba, un dels millors exemples renaixentistes durant aquesta època, amb un estil topiària inspirat en el disseny italià. Al segle XVIII, prenen el relleu els jardins del Palau Reial, creats per ordre de Felip V, i que avui en dia encara conserven els seus magnífics laberints i xiprers amb formes rectangulars.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà