Entre branques

Un recorregut entre les copes dels arbres, aquesta és una de les cinc imaginatives propostes d’intervenció al Jardí de l’espacio IDEO que el Botànic de la Universitat de València acull amb motiu del festival INCUBARTE.

 

Tot i trobar-nos en temps difícils els joves no volen renunciar a imaginar, a somiar, a pensar projectes que els motiven i els fan créixer. És el cas d’Arquitectura i natura: una visió del Botànic, una mostra que reflexiona sobre les possibilitats d’ampliació que té el Jardí Botànic i que s’emmarca dintre del festival d’art contemporani INCUBARTE, una oportunitat per als nous artistes de presentar la seua obra.

 

La proposta de l’espacio IDEO fou senzilla, agafar el Botànic i utilitzar-lo com un llenç en blanc per a convertir-lo en un èsser capaç de créixer, mutar, transformar-se i, sobre tot, millorar. Amb molta imaginació i ganes de no posar-se límits, cinc grups participants se submergiren en una tempesta d’idees i ara ens mostren les seues visions inspiradores i provocadores del Botànic dels seus somnis.

 

BRANQUES2

 

Entre branques és l’opció de Marta Navarro i Javier Espílez, un equip d’arquitectes que desenvolupen projectes creatius, econòmics i sostenibles, i amb ella ens proposen contemplar el Jardí des d’un altra perspectiva. I si poguérem elevar-nos i aplegar a les parts més altes dels arbres?

 

BRANQUES5

 

Unes passarel·les ho farien possible, ens hi podríem desplaçar a peu, amb bicicleta o patins, i fins i tot un sistema de “nius mòbils” facilitaria el passeig a persones amb problemes de mobilitat. Amb elles el visitant gaudiria d’una vista única, que s’aniria completant si els camins connectaren diferents espais verds de la ciutat com el Túria.

 

Nous arquitectes, noves idees

La intenció dels joves arquitectes no és altra que la d’apropar la gent al Botànic, posar-la en contacte amb la natura, possibilitant-los l’accés a una perspectiva diferent, aplegant a llocs que avui dia no són accessibles, i oferint-los també nous espais de descans o esbarjo. I és que reconeixen que del Botànic allò que més els impressiona és l’alçada dels arbres i que en ella s’inspiraren per a plantejar la idea.

 

BRANQUES3

 

Així ja des dels seus inicis treballen sobre la idea de que l’arquitectura és una eina fonamental als projectes d’espais públics, “donat que permet crear o millorar espais oberts, afavorint les condicions per a gaudir de la natura, i apropar la ciutadania a espais verds que ja existeixen i són interessants, trobant noves perspectives i també noves formes de descobrir i connectar amb el medi que ens envolta”.

 

També a Anglaterra

La idea de passejar per un Jardí a molts metres d’alçada ja la tingueren a l’increïble Jardí Botànic de Kew, on conten amb un passeig – mirador de 200 metres de llarg que travessa el seu paisatge i que està basat en la famosa seqüència numèrica de Fibonacci. El Xstrata Treetop Walkway s’inaugurà al 2008 amb la idea d’exhibir ecosistemes que són inaccessibles.

 

BRANQUES4

 

Només ens caldrà pujar els 118 escalons (també hi ha ascensors disponibles) per vèncer els 18 metres que separen la terra de les meravelloses vistes del Jardí Botànic que ens esperen a dalt. Allí, a més de gaudir dels arbres trobarem diferents elements didàctics que ens explicaran conceptes de la seua biologia. Una bona mostra de que unint els esforços d’arquitectes, biòlegs i paisatgistes es poden aconseguir resultats impressionats.

 

La mostra dels cinc treballs sobre el Jardí de la Universitat de València es pot visitar fins el s 21 d’octubre a l’Estufa Freda, al centre del Botànic.

 

Més informació:

www.espacioideo.com

Eva Pastor

Responsable de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic UV
M'agrada la música, els llibres, viatjar, escriure, la divulgació científica i anar al cine amb totes les conseqüències; fer cua, menjar monges... Em diverteix ordenar amb els meus fills la col·lecció de cotxes de Cars. Mai he comprès les regles del tenis i m'esmussa tallar la pizza amb forqueta i ganivet.

Mitjà