El Jardí dels Poemes de Ian Hamilton Finlay

L'artista escocés Ian Hamilton Finlay va passar més de quaranta anys donant forma a un jardí que tenia com a protagonistes el pas del temps i els valors de la civilització occidental. Va anomenar al seu racó de plantes i filosofia Little Sparta, La xicoteta Esparta. 

La de Ian Hamilton (1925-2006) és la història d'un somni fet realitat. Nascut a les Illes Bahames i fill de pares escocesos, va conrear disciplines com la poesia i l'escultura, però la seua gran obra va ser un jardí de més de dues hectàrea situat en un pujol a les afores d'Edimburg. Fins els anys huitanta, l'obra d'Hamilton Finlay va passar desapercebuda per a molts dels seus compatriotes. A pesar que la seua gran obra se situa a pocs quilòmetres de la capital del seu país, el seu gran jardí encarar és un dels més enigmàtics, tant de les Illes Britàniques com de la resta d'Europa. 

El nostre protagonista va tindre renom com a escriptor relativament prompte. Era un xiquet quan va començar la II Guerra Mundial i va ser evacuat a les Illes Òrcades, un paratge natural incomparable on es conserven algunes de les restes neolítiques més importants del món. És possible que allí fóra on començara la seua obsessió per l'art en la naturalesa. Quan va tornar a Escòcia després d'un breu pas per l'Exèrcit Britànic, Ian Hamilton es va dedicar a pasturar en les praderies escoceses on va començar a escriure els seus contes i poemes. Gran part de l'estètica de Little Sparta, la seua obra magna, respira l'aire bucòlic que Hamilton va experimentar en la seua joventut.

 

little_sparta_garden_vista

Vista aèria de Little Sparta

 little_sparta_garden_templojupiter

Temple d'Apol·lo

Durant anys, Ian Hamilton Finlay va fer de l'escriptura la seua manera de vida. Va escriure The Siga Bed and Other Stories (1958), The Dancers Inherit the Party (1960) i Glasgow Beasts (1962). També va publicar una col·lecció de cal·ligrames (Rapel, 1963) i va obrir la seua pròpia editorial (Wild Hawthorn Press), treballs que va compaginar amb l'escriptura de diverses obres de teatre que van ser emeses per la televisió pública britànica (BBC) al llarg de la dècada dels seixanta. 

En ple èxit professional, l'any 1966, Hamilton Finlay va decidir traslladar-se amb la seua dona a una petita granja familiar situada els pujols dels Pentlands, 25 quilòmetres al nord d'Edimburg. Aleshores, l'artista ja havia experimentat la composició de poemes en roques començant d'aquesta manera una nova faceta d'expressió com a escultor. Aquell paratge natural agrest, ple de racons, petits llacs, sendes i la companyia de la seua esposa Sue, que compartia amb ell les seues inquietuds intel·lectuals, filosòfiques i artístiques, es va convertir en el l'escenari perfecte perquè Ian Hamilton engegara la seua gran obra unint els seus treballs escultòrics i literaris fusionant-los amb l'entorn. 

 

little_sparta_garden5

little_sparta_garden4

La passió d'Hamilton per la història es manifesta a un jardí homenatge a la civilització occidental: poetes com Virgili, pensadors com Rousseau, deïtats de l'antiguitat clàssica com Dido o Apol·lo i pintors com Caspar Friedrich o Albert Dürer en tenen cabuda. També està molt present la guerra amb referències a la Revolució Francesa o les deflagracions de la Segona Guerra Mundial. En definitiva, un homenatge a la naturalesa, a l'home, a la història i al pensament. 

 

El jardiner també és un poeta
La creació d'aquest bell i singular jardí no va ser senzilla, no solament per la magnitud de l'obra sinó per les dificultats administratives a les quals Hamilton va fer front. De fet, el nom de la Xicoteta Esparta fa al·lusió a l'enfrontament que durant anys l'artista va mantenir amb l'Ajuntament d'Edimburg. La capital escocesa va ser coneguda durant la Il·lustració com l'Atenes del nord per la seua topografia, Old Town jugant un paper semblat al de l'Acròpoli atenesa i unes terres fèrtils que discorrien fins a un important port comercial. 

 

little_sparta_garden1

little_sparta_gardendafneyapolo

Homenatge a Apol·lo i Dafne


Malgrat les dificultats, l'obra de Ian Hamilton Finlay compleix els objectius del seu creador: reconeixer la tradició i a la bellesa i mostrar l'art de cada època de la història. Little Sparta està concebut com un Avant-Garden, un jardí poema en el qual ens trobem elements d'horticultura que conviuen harmònicament amb creacions de fusta, pedra i metall. En total, més de 270 obres en què l'Hamilton Finlay treballa amb altres artistes i entre les quals trobem poesies, escultures, templets, fonts, petites rutes que segueixen un poema o homenatges directes a artistes i escriptors de tots els temps a través de temes universals com la guerra, la relació de l'home amb la naturalesa, l'astronomia o la fragilitat de l'univers. 

El Jardí dels Poemes d'Hamilton està concebut com un espai per a la creació i l'admiració de la història que també convida a la reflexió i a la crítica del món contemporani. El seu autor es disfressa de filòsof-jardiner a l'estil de Jean Jacques Rousseau i desenvolupa una estètica èpica mística que convertix un terreny abandonat en un gran poema a la disposició del món. Alguns han dit d'ell que és un jardiner poeta  i ho han comparat amb alguns dels grans paisatgistes de la Dinastia Ming com Ji Cheng, autor del primer manual de paisatgisme escrit entre 1631 i 1634 i que advoca per la recerca espiritual en els jardins.

 

little_sparta_garden2 

little_sparta_garden7

Little Sparta està format per un total de 10 paisatges i malgrat ser un espai públic, la seua ubicació en un paratge apartat i la seua restricció per a fer fotografies en el seu interior ha fet que s'haja mantingut com un lloc misteriós malgrat el pas del temps. 

 

little_sparta_garden_ianhamilton

little_sparta_garden_ianhamilton2

Després d'anys de treball, en 1985 Ian Hamilton va ser reconegut amb el Premi Turner (concedit per la prestigiosa Tate Galery londinenca) i posteriorment amb el premi de la Scottish Horticultural Medal de la Royal Caledonian Horticultural Society i el nomenament com a Comandant de l'Ordre de l'Imperi Britànic en 2002. També ha sigut reconegut per les Universitats d'Aberdeen i Glasgow. Entre els treballs de Ian Hamilton destaquen la projecció de nombrosos jardins públics i privats dins i fora del Regne Unit com el Stockwood Park de Luton, el jardí St. George de Bristol i la Serpentine Gallery dins de l'Hyde Park de Londres. Ian Hamilton Finlay va morir en 2006 als 80 anys convertit en tot un referent de la jardineria més avantguardista i conceptual.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà

Més en aquesta categoria: « Arrels nues Dins del laberint »