Cooperació al desenvolupament: el Santuari de l’Orquídia Boliviana

El cap de setmana del 12 d'octubre té lloc el XVIII Festival Internacional de l’Orquídia de Concepción, Bolívia. El cap de setmana del 12 d'octubre té lloc el XVIII Festival Internacional de l’Orquídia de Concepción, Bolívia. Font: Periódico La Región

El passat estiu aterrà el nostre bloguer biòleg Jose Aparici a la Gran Chiquitania Misional, a l’orient bolivià, després d'haver estat escollit en la nova plaça creada de Biologia, Agronomia i Gestió del Medi Natural dins de la VII Edició del Programa Especialista Municipal Voluntari del Fons Valencià per la Solidaritat 2018/19. En aquesta primera part, ens posarà en context, ens endinsarà en la motivació que l'ha animat a presentar-se i en l’organització prèvia d'una cooperació tècnica al desenvolupament pilot, prèvia al reconegut Festival Internacional de l’Orquídia de Concepción, que celebra aquest cap de setmana la divuitena edició.

SECRETS EN EL REGNE VEGETAL

Quan parlem d’orquídies, a moltes persones ens venen al cap imatges de flors suggeridores i cridaneres, plenes de sofisticació i extravagància. Solen ser aquelles espècies que irradien una barreja de raresa i exotisme, procedents de les llunyanes selves tropicals. En canvi, en les muntanyes valencianes, a prop de casa nostra, trobem orquídies més tímides, més discretes, més escasses, que creixen amagades entre la natura, amb uns 15 cm d’alçada, i que passen totalment desapercebudes. Això sí, tant les orquídies tropicals com mediterrànies tenen un factor comú: són autòctones, són espècies vulnerables en molts casos, sota una fràgil protecció.

Quantes espècies tenim?, quins són els hàbitats més adients?, o ¿coneixem les amenaces a què es veuen sotmeses? Una família botànica, la de les Orchidaceae, de les més extenses que existeixen, amb més de 1.800 gèneres i al voltant de 30.000 espècies identificades arreu del globus. Any rere any, el nombre s’incrementa entre 100 i 200 nous descobriments i, a més, cal sumar les 100.000 varietats híbrides naturals o cultivades per horticultors. De fet, de cada deu plantes amb flor, una és orquídia.

Amb motiu de la Setmana de la Biodiversitat, el passat mes maig, durant un col·loqui titulat Orquídies silvestres del País Valencià, el reconegut botànic Carles Fabregat ens donà algunes claus en matèria de taxonomia, ecologia i distribució a través del Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades de la Generalitat Valenciana. El col·loqui, com no, fou acompanyat de multitud de fotografies per poder gaudir d’una explosió floral també des d’una mirada artística, que ens va fer redescobrir una catifa d’aromes, colors, tradicions i experiències compartides al voltant de les orquídies.

 

Foto 1 

Acollits per l’exposició fotogràfica “Les Nostres Orquídies” en la sala Hort de Tramoieres del Jardí Botànic, durant la celebració de la conferència impartida pel D. Carles Fabregat i presentada pel D. Jaime Güemes, amic i director de la institució. / Jose Aparici

 

En el regne vegetal, les orquídies causen una gran fascinació i, sens dubte, han contribuït a estendre l'interès per la natura i a incrementar la sensibilització en la conservació d’aquelles espècies amenaçades. Però no únicament les seues exuberants morfologies han sigut admirades, sinó la seua gran capacitat d’adaptar-se a distints substrats, hàbitats i el seu sofisticat sistema de pol·linització. Cada orquídia té una interacció especial amb un pol·linitzador: es fa irresistible per a aquest mitjançant l'adopció de colors i formes impossibles, cosa que les caracteritza i que les converteix en una de les famílies vegetals més evolucionades. Llavors, ¿per què pot arribar a ser tan complex el seu creixement? Són molts els factors que influeixen: quin grau d’humitat, el fotoperíode, les fluctuacions de temperatura...

 

UNS MESOS ENRERE, ENTRE bastidors

Durant el meu pas pel grau de Biologia, vaig aprendre a pinzellades generals sobre la botànica associada a les orquídies. No obstant això, l’objectiu era anar més enllà, aprofundir en la seua peculiar anatomia, la distribució i com es reprodueixen, la propagació vegetativa, les tècniques de cultiu o les plagues que les poden perjudicar. Encuriosit pel lema “Maig, mes de les orquídies” i amb motiu de la XV Mostra d’Orquídies 2018, vaig participar en l’agenda cultural organitzada pel Jardí Botànic de la Universitat de València i el col·lectiu Orquidiòfils Valencians (OVAL), complementada amb estants de vivers certificats, seminaris o exposicions fotogràfiques entorn a l’ecologia, taxonomia o comerç d’aquestes flors, que delectaven el plaer d’aficionats i professionals.

 

Foto 2

Àrea expositiva de la XV Mostra de l’Orquídia, amb un decorat que ret un particular homenatge al folklore valencià. Font: Jose Aparici

 

A més, foren fonamentals, allà pel juny i juliol, reunions de treball basades en la recerca bibliogràfica, en la construcció d’aliances de coordinació amb el Banc de Germoplasma, el Dept. de Conservació, el Dept. de Cultura i Comunicació, el Servei de Jardineria o la Biblioteca José Pizcueta, tots ells formant part d’un Jardí Botànic de la Universitat de València que m’ha vist créixer acadèmicament i personalment. I no m’oblide de l'útil curs pràctic amb experts, membres del col·lectiu OVAL, sobre el cultiu i reproducció vegetal del gènere Cattleya, amb una sèrie de consells i indicacions al voltant de l’espècie Cattleya nobilior. Per què estem prestant tanta atenció a aquest gènere?

 Foto 3

Setmanes abans d’emprendre el viatge a Bolívia, vaig optimitzar els coneixements en un curs intensiu particular d’orquídies Cattleya i visites a l’orquidiari i al viver del Jardí, on improvisarem un banc de treball a l’aire lliure per realitzar divisions i trasplantaments. Font: Jose Aparici

 

Originària de regions de la capçalera amazònica, limítrofes entre Brasil i Bolívia, la Cattleya nobilior és una de les quatre espècies natives del gènere a Bolívia. Cultivada en el viver municipal de Concepción i en les seues comunitats indígenes, on és necessari millorar primordialment les tasques de sembra, cultiu i identificació de les orquídies que permeta, així, el maneig funcional dels vivers com a eines potencials de docència i divulgació científica; una dinàmica aprenentatge - servei molt lligada al transcurs del meu grau de Biologia. Aquestes funcions conformaven la plaça en la modalitat de Biologia, Agronomia i Gestió del Medi Natural, convocada per primera vegada i emmarcada en la VII Edició del programa valencià Especialista Municipal Voluntari 2018, en què calia complir estrictament un conjunt de condicions, requisits i criteris de selecció.

Rebobinant al passat hivern, dies abans de finalitzar una beca formativa en el Museu de Ciències Naturals de València, interrompí una conversa per preguntar: “què és el programa d’Especialista Municipal Voluntari?”. Asseguts en un lluminós despatx, amb els jardins de Vivers als nostres peus, la directora Margarita Belinchón m’endinsà emocionada en la seua assistència tècnica sobre la dinamització cultural de museus i jaciments paleontològics en terres equatorianes, a la tardor de l’any 2016. Satisfeta de ser la millor experiència en els seus 63 anys de bagatge, ella és tan sols una membre d’una extensa família que estava d’aniversari recentment. Complía 25 anys i s’anomena Fons Valencià per la Solidaritat.

I és que allà pel 1992, nasqué una nova experiència municipal en cooperació internacional. Un grup reduït d’ajuntaments fundadors decidiren endinsar-se en aquest camp d’actuació i plantejaren crear una organització d’entitats municipals sense ànim de lucre amb la finalitat de dotar-se d’instruments que els pogueren facilitar la implicació local en la cooperació al desenvolupament. Hui per hui, el Fons està compost d’una xarxa de 106 ajuntaments i de nou mancomunitats de tots els signes polítics.

Les aportacions econòmiques anuals del conjunt de socis, que s’orienten a finançar l’execució de projectes aprovats, van de la mà del crucial paper que porta a terme el Fons amb les pertinents tasques d’estudi, de justificació, de seguiment i d’avaluació de distintes línies de treball; com també, fomentar la celebració de campanyes informatives i jornades de sensibilització ciutadana en cada localitat sòcia. D’aquesta manera, l’objectiu últim és enfortir una constructiva promoció d’un nou model econòmic global, horitzontal, mitjançant una font creativa d’accions i projectes i una sòlida contribució al desenvolupament socioeconòmic i cultural de localitats de països del Sud, com Bolívia, Equador, Guatemala o El Salvador.

 

Foto 4

Sota el lema d’aquesta edició 2018, el programa Especialista Municipal Voluntari subratlla l’assistència tècnica com a eina innovadora per a la cooperació al desenvolupament eficaç que aprofita el potencial de coneixements del personal tècnic i els veïns qualificats d’aquells municipis valencians socis integrats en el Fons Valencià. Font: Fons Valencià.

 

L’assistència a una xerrada de presentació de projectes duts a terme a l’edició 2017 em va permetre conèixer nous tècnics i intercanviar així reflexions i inquietuds, resoldre multitud de dubtes sobre l’essència del programa, abordar els punts en comú de la vintena de places, algunes d’elles amb propostes de possibles futures contraparts i modalitats disciplinaries. I és que el llançament de la convocatòria de Biologia, fidedigna a la meua formació curricular, m’impulsà finalment a sol·licitar-la entre inquietud, il·lusió i compromís social i amb l’expectativa de poder ser útil en la seua execució. Una vegada agrupada tota aquella documentació necessària i passats tots els filtres de selecció, un comitè expert elegí la meua candidatura a inicis de juny.

El projecte aterrà en un moment oportú, únic. Suposava un punt d’inflexió personal, que coincidia amb el salt acadèmic entre el grau de Biologia per la Universitat de València, i el conjunt de beques formatives realitzades paral·lelament i el màster d’Ecologia Avançada i Gestió del Medi Natural de la Universitat d’Alacant iniciat aquesta tardor, postgrau que guardava una íntima connexió amb els eixos temàtics del citat projecte. El positiu veredicte, eixa llum verda, desencadenà la participació en unes emotives jornades formatives de convivència amb el conjunt de companyes i companys tècnics voluntaris seleccionats, amb la xicoteta família plural i extravertida. Potenciàrem aptituds, habilitats sobre la cooperació al desenvolupament mitjançant dinàmiques de grup i activitats de sensibilització pioneres i la resolució de qüestions d’aspectes logístics de l’assistència de la mà de diverses veus expertes.

 

Foto 5

Foto final del curs formatiu amb el grup de tècnics municipals i estudiants elegits en la present edició del programa EMV, en una atmosfera de companyerisme, d’intercanvi d’experiències, de vivències i, com no, amb un nus de nervis a la panxa. / Fons Valencià.

 

A més, el juliol s’encetà amb una comunicació contínua, fluida i a distància amb les dues tutores coordinadores de la contrapart (Centro para la Participación y el Desarollo Humano Sostenible CEPAD de Bolivia i el Gobierno Autónomo Municipal de Concepción) per tal d’establir l’agenda corresponent als primers dies en el terreny, madurar i prioritzar els fronts d’acció a executar, intercanviar protocols i articles científics d’interès i descriure les instal·lacions de treball, entre altres aspectes logístics quotidians. El desenllaç, ja el coneixem: mitjans de comunicació i revistes digitals es farien ressò dels perfils dels candidats seleccionats.

 

OBRINT LA FINESTRA AL NOU MÓN

Tornant a elles, les orquídies reuneixen tres requisits bàsics per seduir els col·leccionistes: bellesa, raresa i varietat. No passaren desapercebudes per la inquisidora mirada de Charles Darwin, qui va publicar el seu llibre sobre coevolució planta – insecte. Amb l’arribada de l’home blanc a Amèrica del Sud i la influència de la societat victoriana de l’Anglaterra del segle XIX, esclatà una atracció obsessiva cap a aquestes plantes i les seues flors, una autèntica febre que desencadenà la dràstica, lamentable desaparició de multitud d'espècies en el cor dels boscos tropicals. Era l’època imperial a ritme d’expedició i saqueig, en què les orquídies eren un tresor a comercialitzar a preus desorbitats sota l’ambiciosa mirada colonial. Donaren el gran salt des dels santuaris endèmics del Nou Món fins a les col·leccions botàniques de jardins i hivernacles del centre d’Europa, on les orquídies ocupaven un lloc predilecte com a símbols d’estatus socials elitistes, com a espècimens per excel·lència en la investigació mèdica. Ara per ara, encara que l’extracció i el tràfic il·legal és elevat, afortunadament els sistemes de reproducció artificial in vitro són una alternativa sostenible cada vegada més ampla, amb la venda d’orquídies híbrides, criades en vivers certificats a un preu, en moltes ocasions, assequible. Però, ¿quina és la simbologia que representa l’orquídia al seu lloc d’origen?

Incipients moviments culturals arreu del continent sud-americà pretenen llegir la realitat ésser humà – territori des d’un altre punt de vista. El Festival Internacional de l’Orquídia celebrat a la localitat de Concepción, catalogada com a Patrimoni Cultural de la Humanitat, és un esdeveniment que ho exemplifica. En el marc d’un Pla de Dinamització Turística Municipal conjugat per la Comissió de Desenvolupament Econòmic (CODEL) i l’Agencia de Desenvolupament Econòmic Local (ADEL), amb un acord unànime de la societat civil sorgí la idea de crear el Festival de l’Orquídia, el qual posicionà Concepción, amb l’arribada del nou mil·lenni, com el “Santuari de l’Orquídia Boliviana”. Reconegut al llarg del continent, la celebració d’aquest esdeveniment, compost de tres jornades, constitueix un valor agregat a la riquesa cultural, folklòrica local i un incentiu més per a coordinar esforços mancomunats per la preservació dels hàbitats de les orquídies autòctones de la mà d’un turisme i un comerç sostenible, respectuós.

 

Foto 6

En un ambient de rituals festius, desenes d’expositors i delegacions de vivers nacionals s’instal·len en el casc antic, Club Social i saló d’exposicions del viver municipal a Concepción durant aquest cap de setmana de Festival amb motiu de l’arribada de la primavera a l’Hemisferi Sud i l’explosió floral en la natura. / Ruta Verde Tours

 

Per la part que ens pertoca en el present projecte, l’alfabetització ecològica basada en una comunicació adaptada als distints col·lectius d’usuaris, independentment de les seues característiques físiques, cognitives o socioculturals, té un significat clau. Clau en la minimització de les activitats extractives il·legals de flora ja que posa en risc no sols la viabilitat de les poblacions d’orquídies silvestres, sinó els hàbitats en els que germinen. Donat el cas que les orquídies epífites s’hostatgen en un arbre per poder créixer o que s’hagen adaptat específicament per atraure un tipus d’animal per poder reproduir-se, la seua extinció pot produir una espiral negativa en l’ecosistema que les rodeja, ja que s’obri el camí a què siguen desplaçades, substituïdes per altres plantes. Per tant, les orquídies s’han convertit en un termòmetre, en un bioindicador de la salut de l’ecosistema en què habiten, un ecosistema exposat cada vegada més als incendis forestals, desforestacions o pèrdua de sòl de la mà del descontrolat sector agrícola, ramader i forestal local en un context creixent de canvi climàtic.

No és cap novetat que dins de l'anàlisi multidisciplinària d'un ecosistema, la variable sociològica és rellevant, com ho és la població humana al biotip i la seua afectació al medi ambient per la seua extraordinària capacitat de transformació. D’aquesta manera, és difícil l’enteniment d’un patró de conservació d'un entorn natural sense una apropiada conscienciació de la població d'acord amb un desenvolupament sostenible, que puga estimular no sols la conservació de l'espai sinó el progrés socioeconòmic just d'aquest.

 

Foto 7

A cavall entre el clima humit de l’Amazònia i semisec del Gran Chaco, ubicat en una de les últimes regions forestals tropicals seques no sols de Bolívia, sinó de tota l’Amèrica del Sud, el bosc chiquitano, amb 20 milions d’hectàrees, és el més extens del planeta, valuós per una ecologia única i per la seua importància històrica. / Jose Aparici

 

Arran de la meua formació en la D.G. de Medi Natural i Avaluació Ambiental de la Generalitat Valenciana competent en la Gestió d’Espais Naturals Protegits, podia aprofundir en aquest pensament i considerar les abismals diferències en els patrons socials i econòmics de Bolívia i casa nostra, on fa uns anys es creà la iniciativa “Marca Parcs Naturals”. Aquest pla aborda objectius i metodologies que poden convertir-se en propostes ajustades a aplicar al voltant del cultiu i conservació d’orquídies, impulsat pel Govern Autònom Municipal de Concepción.

La Marca PN és un distintiu a productes naturals i artesans i activitats de turisme prestades dins de l’àrea d’influència socioeconòmica d’un Parc o Reserva Natural, que actuen com a segells de qualitat associats a valors ambientals, culturals o etnològics dels espais naturals. S'identifica i posa en valor productes certificats amb la Marca, com allò autèntic, autòcton, sa, natural, que s’ha fet de forma tradicional. Essència del lema d’aquest any: “Patrimoni cultural: també la naturalesa” amb motiu de la celebració del Dia dels Parcs Europeus, el passat maig.

De fet, tant l’apicultura de la Serra d’Espadà com el Festival de l’Orquídia a Concepción posseeixen un significat comú: la cohesió de les comunitats rurals com a part del patrimoni immaterial dels pobles. Per garantir la rendibilitat econòmica i la igualtat d’oportunitats d’aquestes comunitats caldrà, en el nostre cas, assumint dificultats complexes, la planificació i capacitació en tècniques de cultiu d’orquídies com a font, com a refugi de pensament col·lectiu, de saviesa ancestral, de conservació de tradicions i valors campestres, sentiment de pertinença i estima per la natura.

La millor garantia dels espais naturals i els seus serveis ecològics passa per la implicació real de les administracions públiques, col·lectius o poblacions que es troben en l’entorn immediat, implicació que requereix que s’obtinguen beneficis socioeconòmics, culturals i ambientals tangibles. Tot això ha de ser compatible amb criteris d’ús sostenible, amb models econòmics innovadors que aposten per l’agroecologia i el coneixement de l’entorn.

En definitiva, des dels primers intercanvis amb la contrapart local amb motiu de la meua elecció per al projecte de cooperació, ha sigut necessari plantejar conjuntament eines i patrons bàsics que ajuden a preservar el model de vida establit en aquestes nuclis urbans de la Gran Chiquitania, a l’orient bolivià. Assegurar així la integritat del mateix espai natural, ja que a una major tendència a l’èxode rural a llarg termini, no existirà espai natural que protegir. Per això, hem fet una recerca de fórmules per estimular sinergies entre productes i servicis complementaris que refermen i autoalimenten circuits econòmics locals de proximitat.

Encara que no sóc un tècnic amb una gran trajectòria, el meua incipient, transversal itinerari professional paral·lel al transcurs acadèmic del grau de Biologia avala diversos objectius, competències i habilitats aconseguides. Aquestes les he posat en pràctica, les he enriquit durant l’agost de l’assistència. Un agost que ha posat punt i final a un cicle acadèmic i l’inici d’un de nou, impregnat per la interpretació versàtil de noves gestions públiques, contextos socials i de creixement personal difícils de calcular en la seua magnitud.

La formació complida en investigació botànica i fitopatologia agronòmica, en museologia i divulgació científica i la meua implicació activa en la gestió mediambiental des de l’administració pública o des de càrrecs de responsabilitat d’una entitat d’utilitat pública, denota la meua inquietud, inconformisme i esforç de superació, de perfeccionament propi. Des del meu punt de vista, crec que com mostraré en la segona part, he pogut executar amb rigor, iniciativa, esperit crític i sobretot humilitat, el present projecte, ja que estic convençut que l’ecologia és la base del progrés social i la igualtat de gènere en les civilitzacions que opten a aconseguir-ho.

 

EN QUÈ CONSISTEIX L’ASSISTENCIA A BOLIVIA? UN AVANÇ DE LA SEGONA PART... 

La present assistència tècnica en Biologia, Agronomia i Gestió del Medi Natural es troba emmarcada, com sabem, en la VII Edició del programa Especialista Municipal Voluntari del Fons Valencià per la Solidaritat 2018, la qual compta amb el suport del Centro para la Participación y el Desarollo Humano Sostenible CEPAD de Bolívia i el Gobierno Autónomo Municipal (GAM) de Concepción, capital provincial on es realitzà la cooperació tècnica. Aquest posseeix un pla d’acció estructurat en ambdues grans àrees de treball complementaries; per una banda, botànica, fisiologia vegetal, agroecologia i bioclimatologia i, per l’altra banda, conservació vegetal, gestió d’àrees protegides, dret ambiental i sensibilització ciutadana. El conjunt de camps disciplinaris citats componen una fulla de ruta inicial de 20 objectius amb un compliment del 80%, disposat al voltant de la columna central que ha justificat constituir la present assistència, la Cattleya nobilior sp., flor símbol de Concepción, Santuari Bolivià de l’Orquídia, amb la inclusió de dues comunitats indígenes locals: El Carmen i El Encanto.

 

Foto 8

Flor de la Cattleya nobilior, flor morada símbol de Concepción i la protagonista, la raó de ser que motivà, que justificà la posada en marxa de la present assistència tècnica de cooperació. Font: Jose Aparici

 

Dit això, hem dut a terme, primordialment, una capacitació del servei tècnic sobre millores metodològiques en el cultiu, reproducció i identificació d'orquídies natives; com també, l'optimització del maneig i funcionalitat integral tant dels orquidiaris municipals com del seu entorn natural. Paral·lelament, hem abordat una posada en context, un enteniment de la realitat col·lectiva actual entorn a l'extracció i comercialització irregular de flora autòctona, cosa que ha comportat una avaluació exhaustiva de tots aquells actors socials implicats. Entre els fonaments abordats, l’aportació d’un informe de treball detallat, nodrit de diagnosis i propostes de millora: programa anual de cura de les col·leccions d’orquídies i reparació d'instal·lacions, programa d’educació ambiental adaptat en els centres docents, impuls al potencial educatiu i ecoturístic dels orquidiaris i àrees protegides de les comunitats indígenes, agilitzar l’efectivitat de la legislació mediambiental municipal vigent, redefinició de la programació del Festival de l'Orquídia o la transició del model ayoreo de depredació natural al de reproducció in vitro, i establir, d'aquesta manera, les bases d’un nou laboratori que minimitze la pèrdua de la integritat de les poblacions d’orquídies en l’hàbitat natural.

Fins la pròxima!

José Aparici

Graduat en Biologia per la Universitat de València i postgrau d’Ecologia Avançada i Gestió del Medi Natural per la Universitat d’Alacant
He treballat al Servei Tècnic d’Espais Naturals Protegits de la D.G. de Medi Natural (GV), al Museu de Ciències Naturals de València i al Parc Científic-UV. També he realitzat col·laboracions formatives al Jardí Botànic UV, assistències tècniques en AE-Agró i com a Especialista Municipal Voluntari del Fons Valencià per la Solidaritat a Bolívia.