Olis essencials per matar fongs

Des del Centre de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM), un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València i la Universitat Txeca Agrària de Praga està duent a terme l'ús d'alguns olis essencials com a biopesticides mitjançant microcàpsules, per a lluitar contra el fong Aspergillus niger.

Configurat com a un Institut Interuniversitari, a finals de l'any 2008, va sorgir el Centre de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM), al que pertanyen tant la Universitat Politècnica de València (UPV) com la Universitat de València (UV), entre altres institucions. Un projecte per compartir recursos, idees i treballar tots junts en la creació de noves tecnologies a l'abast de la nostra societat.

 

imagen 1 

Web del IDM a la Universitat de València


Entre els seus fins es troba la investigació, ensenyança i transferència en camps com l'alimentació, medi ambient i salut humana. En concret, el seu treball se centra en el desenvolupament de sensors químics, estudis de farmacodinàmica, nous materials per a alliberació controlada, metodologies analítiques i equips de microelectrònica. Com a objectiu principal, el centre tracta de transferir coneixements a la societat mitjançant formació especialitzada, prestació de servicis, accions de transferència de tecnologia i projectes de I+D col·laborativa.

 

Olis essencials polifacètics
Partint del fet que els olis essencials de les plantes, a més de caracteritzar-se per les seues propietats aromàtiques, poden tindre propietats antifúngiques, els investigadors del IDM-UPV han treballat en aquest sentit i han aconseguit produir a escala de laboratori microcàpsules amb olis essencials de timó, clavell, orenga i canyella, que podrien ser utilitzades com a conservants naturals front al fong.

 

imagen 2
Canyella. Imatge de Flickr. Autora: Lívia Ramirez


Un projecte molt interessant que ha estat finançat mitjançant l'ajuda del Govern de la República Txeca i de la Agència Interna de Subvencions (CIGA) de la Universitat Txeca Agrària de Praga, i del que s'han publicat els resultats al Journal of the Science of Food and Agriculture.

 

L'atac de l'Aspergillus niger
L'Aspergillus niger és un fong comú que es troba fonamentalment a regions càlides i seques, i que pot colonitzar plantes i animals morts o ferits però també fruits i verdures com l'encisam, la tomaca, el raïm o la ceba així com altres productes agrícoles. És conegut com a "floridura negra", perquè produeix l'aparició de taques negres als vegetals, causant problemes rellevants en les post-collites.

 

imagen 3
Aspergillus niger i Penicillium spp. Imatge de Flickr. Autor: Kathie Hodge


Així, com provoca danys en l'etapa posterior a la collita, els investigadors han pensat que el millor mètode per a combatre'l seria aplicar les microcàpsules abans de començar la collita, fent front a la patologia i aconseguint també afavorir el rendiment del cultiu.

 

¿Perquè en microcàpsules?
Seguint amb l'estudi, els investigadors destaquen al seu treball que l'alta volatilitat dels olis essencials dificulta la seua aplicació com a agents antifúngics, ja que es produeix una ràpida evaporació i disminueix el seu efecte.

 

imagen 4
Poma infectada per Aspergillus niger


Per a tindre el control de la volatilitat, procediren a analitzar el potencial de l'encapsulació o carregat en materials porosos, amb l'obtenció de resultats productius. Aplicant els olis essencials a les microcàpsules directament als cultius, es produiria un contacte directe entre el fong i la micropartícula en el sòl, que actuaria de forma més eficient contra el fong. És a dir, aquestes podrien ficar-se directament al cultiu, actuant com a bio pesticides durant el creixement dels vegetals.

 

Carvacrol i timol
Es tracta de substàncies que estan presents a alguns olis essencials i produeixen l'olor de l'orenga i el timó. A la investigació, els científics avaluaren l'activitat antifúngica in vitro, al carregar-los en la microcàpsula de sílice mesoporós MCM-41 i en B-ciclodextrina de dos components més; el cinamaldehid i l'eugenol, presents a la canella i al clau respectivament.

 

imagen 5
Planta de l'orenga. Imatge de Flickr. Autor: Rae Allen


Els assajos realitzats, demostraren que els que millors propietats antifúngiques exposaven eren el carvacrol i el timol al material mesoporós MCM-41, front al compost pur de l'oli essencial o als encapsulats en cicloextrines. Segons els investigadors, aquestos dos components, son capaços de mantindre l'activitat antifúngica i impedir el creixement del fong durant un mes, fet que els converteix en conservants naturals amb alt potencial.

 

Antecedents: Cítrics antifúngics
Ja al 2008, es plantejaren a la Universitat Miguel Hernández d'Alacant, desenvolupar investigacions per poder trobar alternatives als productes antimicrobians sintètics. Els científics suggeriren la funció antifúngica que podrien exercir els olis essencials d'alguns cítrics.

 

imagen 6
Conjunt de cítrics. Imatge de Flickr. Autora: Jennifer Chait


I és que a cítrics com la taronja, la mandarina, o la llima, l'essència es troba a la part més externa de la pell on presenta el color més viu, i els olis s'obtenen simplement pressionant el fruit fins traure el seu suc, per tant és més fàcil treballar amb ells. L'estudi assenyalava que els olis essencials d'eixos fruits presentaven activitat antifúngica contra colònies d'alguns fongs, destacant el de la taronja com el més eficaç contra l'Aspergillus niger. Altres estudis, indicaven que la inhibició podria ser a causa dels monoterpens (components presents als olis), els quals augmentarien la concentració de peròxids lipídics podent provocar la mort cel·lular.

 

imagen 7
Imatge de Flickr. Autor: dotpolka


En definitiva, cada vegada l'interès per que aquells productes que consumim siguen més naturals, és generalment major. Per això, és important que vagen sorgint investigacions com aquestes d'alternatives naturals front a les químiques per combatre les plagues i les malaties als cultius, que ens garantisquen que allò que mengem és segur.

 

Inés Fernández Ángel

Estudiant de Ciències Ambientals a l'Escola Politècnica Superior de Gandia. Col·labora al Departament de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic.